El grup parlamentari de Concòrdia ha entrat a Sindicatura tres preguntes de cara la sessió de control a l'executiu de la setmana vinent, una de les quals lligada als estudis de capacitat de càrrega. Concretament, el president del grup, Cerni Escalé, pregunta al Govern per l’absència d’un estudi de capacitat de càrrega nacional ja que considera que els estudis de capacitat de càrrega que s’han encarregat als comuns per oferir escenaris alternatius tenen unes directrius poc clares i no tenen en compte el caràcter nacional.

En aquest sentit, Escalé alerta que Andorra continua destruint una part important del seu patrimoni natural a causa de la construcció desmesurada, especialment de noves urbanitzacions i considera una "negligència generacional" que Demòcrates permeti que se segueixi construint a un ritme tan elevat com l’actual.

D'altra banda, en una segona pregunta, Escalé exposa que l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea preveu l’adaptació dinàmica del Principat a les noves normes que aprovin les institucions de la UE, dins els àmbits que hi estan contemplats. I en base a això demana al Govern si es va tenir en compte, durant la negociació de l’Acord, l’adopció de mecanismes que permetin a Andorra no aplicar noves normes europees que es considerin econòmicament i socialment negatives. I és que el parlamentari considera que tal com està redactat actualment, l’acord obliga a l’adopció automàtica per part d’Andorra de les normes de la Unió Europea que aquesta pugui decidir en un futur, amb molt poca capacitat de decisió pròpia per part andorrana.

Per la seva part, la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, pregunta a l’executiu per l’estat d’implementació de l’Estratègia Nacional d’Innovació i Emprenedoria d’Andorra 2021-2030, que va dissenyar i redactar fa dos anys.

D'altra banda, i arran del suïcidi d'un pres a finals del mes passat, Segués ha entrat a Sindicatura una bateria de preguntes escrites sobre el funcionament intern del centre. En concret, pel que fa a la població reclusa, als recursos humans i al funcionament dels mòduls.

Així, la consellera general vol obtenir les dades actualitzades de la població reclusa, detallades per sexe, edat, nacionalitat, anys de residència al país i tipus de delicte i condemna, així com l’evolució d’aquesta població reclusa des de l’any 2019 fins a l’actualitat. També demana les dades relatives a la prevalença de trastorns mentals entre els interns, segons el tipus de patologia o trastorn d’aquests i el mòdul al qual pertanyen, a més dels protocols de suport que existeixen per a cada cas.

Amb relació a l’equip de recursos humans del centre penitenciari, Segués vol saber el nombre de persones que treballen al centre i les funcions que desenvolupen, així com l’evolució d’aquestes xifres des de l’any 2019. A més, demana per la formació d’aquests treballadors i treballadores i per la taxa de rotació d’aquest personal. I en aquest sentit, de manera més específica, la parlamentària vol conèixer quina és la ràtio actual de membres del cos penitenciari amb relació als interns, per entendre possibles fallades del sistema; quin tipus de serveis sanitaris s’ofereixen a dins del centre, com són les hores de psicologia i psiquiatria o l’acompanyament per part d’un educador social; i, finalment, com es fa el seguiment mèdic i sanitari en cada cas.

Per últim, relacionat amb el funcionament dels mòduls, Segués vol saber, entre altres, de quants mòduls disposa el centre penitenciari i quina és la seva capacitat màxima, així com el nombre de persones recluses per cada tipologia de mòdul. La consellera general ha demanat aquest conjunt de dades per tal de poder fer una diagnosi de la situació i obtenir una radiografia dels possibles casos d’interns afectats per algun trastorn o patologia, per així poder incidir, posteriorment, en els protocols de funcionament intern del centre penitenciari.