Concòrdia ha votat avui en contra del pressupost, i per tant també de la partida que ha de permetre iniciar els treballs de la construcció de la desviació de Sant Julià de Lòria enguany i que es va incorporar gràcies a la negociació d’una esmena presentada pel mateix grup parlamentari. Evidentment, el sentit negatiu del vot de Concòrdia no es dirigia a aquest vial (que és “un projecte d’interès nacional”), l’acord pel qual el seu president “celebrava” des de la tribuna dels oradors, recordant que “no hi havia una partida específica” i posant-lo com “exemple de com parlant es pot arribar a bons acords”.

El pressupost s'ha aprovat gràcies al suport dels grups de la majoria i del conseller no adscrit, Víctor Pintos, mentre que els consellers d’Andorra Endavant s’han abstingut i tant Concòrdia com socialdemòcrates hi han votat en contra. El president del grup parlamentari reformista, Cerni Escalé, ha donat diversos arguments per sostentar el seu vot en contra (cap era el vial de Sant Julià, evidentment), entre els quals que incompleix la Llei de  la sostenibilitat de les finances públiques, que presenta 32 milions de dèficit “en un primer any de mandat i en un clima de creixement” de l’economia; que la inversió que presenta és “reactiva” i no reflexionada i planificada, a més de fer una despesa en investigació, desenvolupament i innovació “la tercera més baixa” dels països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament d’Europa), a més que “no s’ha pogut treballar del tot”, i haver-lo entrat i aprovat tard “endarrereix els projectes”.

Des de la bancada socialdemòcrata, Pere Baró ha valorat que el treball no havia estat “ni pausat ni calmat” i que s’havia “fet passar el corró de la majoria”. En aquest sentit ha explicat que per les presses (s’ha treballat el pressupost en només tres sessions de la comissió legislativa) s’havien tancat esmenes que després s’havien adonat que calia reobrir per resoldre errors, i una d’elles no s’havia pogut reobrir (per fer-ho cal l’acord de tots els grups parlamentaris i del conseller no adscrit) i causa una “discriminació” en no revaloritzar les pensions dels que ja no resideixen al país en la mateixa mesura que els que sí que ho fan. Per aquest motiu el socialdemòcrata ha fet una crida als altres grups, i a la ciutadania, a portar els comptes al Tribunal Constitucional en considerar que es pot estar donant un tracte discriminatori.

Per la seva banda, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha insistit en la seva intervenció que el pressupost que es debatia era “el més important” en termes de despeses i ingressos, i que el 70% de les despeses es destinen al “reforç dels pilars de l’Estat del benestar”. A més, és un pressupost “amb la mirada posada en els problemes immediats”, com són l’habitatge i el poder adquisitiu, i “no hipoteca el futur”, ja que malgrat el dèficit, els darrers anys sempre s’ha tancat amb superàvit i el cost del deute és relativament baix. En aquest punt ha avançat que la previsió de tancament de l’exercici 2023 és justament assolir un superàvit de 15 milions d’euros.

Per la seva banda, des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi ha destacat que l’endeutament va baixant i que es preveu que se situï en el 30% al final de la legislatura, un fet “insòlit” en els països de l’entorn. Naudi ha aprofitat per qualificar el pressupost de “realista i prudent” i ha valorat que afronta els principals reptes del país a curt, llarg i mitjà termini. Des del grup de Demòcrates, el seu president, Jordi Jordana, ha destacat que es compleix amb els objectius de desenvolupament sostenible, es reforça els pilars de l’Estat del benestar i que hi ha “una clara declaració d’intencions d’acompanyar la ciutadania i assegurar un nivell de vida digne”.

Andorra Endavant i el conseller no adscrit han qualificat de “contraban legislatiu” que s’aprofités el pressupost per modificar d’altres lleis, una crítica a la qual també es va sumar Concòrdia.

Pintos trenca el consens al tomb de l’increment salarial
El projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania, o potser més coneguda com la llei per l’increment dels salaris, ha estat aprovada avui pel Consell General amb l’únic vot en contra del conseller no adscrit Victor Pintos. Els representants de totes les formacions i del Govern han coincidit que els hauria agradat no haver de fer aquest debat, perquè voldria dir que s’havia arribat a un acord entre patronal i sindicats, però per Pintos a més el text “no preserva l’interès general”. A més, ha defensat que el teixit empresarial és cada vegada “més feble” i que la llei intervé en la política retributiva de les empreses. En aquest sentit, a més, ha advertit que la mesura ve a “maquillar temporalment la conjuntura social” i que es tracta de “munyir la vaca” i que amb mesures intervencionistes com l’increment lineal dels salaris “ens acabarem menjant la vaca” i “no hi haurà futur”.

Per part del Govern, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha assegurat que la mesura adoptada és “el mínim comú denominador” al qual les parts (patronal i sindicats) “estaven disposats a arribar” si es complien altres condicions, i que servia per restablir l’equitat dels salaris i alhora garantia la sostenibilitat de les empreses. En aquest sentit, ha defensat que el text vetlla per l’interès general i que beneficiarà dos de cada tres treballadors, al voltant de 28.000 assalariats.

Des de Concòrdia, Núria Segués ha destacat que la mesura facilitaria “una mica més” a moltes famílies arribar a final de mes en un context inflacionista. I ha aprofitat per recordar que el 80% de la població percep l’habitatge com un dels principals problemes del país.

Des del PS, Judith Salazar ha apuntat que “l’ideal” seria que tots els salaris s’indexessin a l’IPC, però que s’hi renuncia a favor d’enfortir els mecanismes de diàleg social.