Concòrdia proposa endurir els requisits per a la inversió estrangera. El grup parlamentari ha presentat avui les seves esmenes al projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible. L’objectiu, que és fer un text legislatiu més efectiu, s’articula en l’aplicació de mesures per regular l’arribada de treballadors autònoms i de residents passius establint uns requisits més exigents perquè es duguin a terme més inversions al país i per regular el preu de l’habitatge.

En referència a aquest darrer punt, la formació ha fet un estudi amb els anuncis de diferents immobiliàries per concloure que menys del 5,3% dels immobles té un valor inferior a 400.000 euros i més del 60% dels pisos en venda al país estan per damunt dels 800.000 euros, i definint la situació actual com “un descontrol”. Segons Cerni Escalé “hem d’evitar que el preu continuï pujant i és producte de l’especulació”. 

Pel president del grup parlamentari, calen “mesures efectives, no valentes, ni contundents, sinó que funcionin” “per evitar que el mercat es distorsioni” i que provoqui l’expulsió del país dels residents que vulguin comprar un habitatge.

En aquest sentit, Escalé ha dit que “és indignant que encara avui els pisos susceptibles de ser comprats com una primera residència pròpia encara se segueixen venent a inversors estrangers. És una situació que no comprenem com a partit polític”.

En una altra esmena, Concòrdia proposa que els requisits per a la residència passiva es compleixin abans de l’obtenció del permís. Aquests requisits suposen una inversió mínima d’un milió d’euros, sense els béns immobles. La inversió s’haurà de destinar a capital social o fons propis de societats andorranes. Una altra possibilitat és invertir en instruments de deute públic o dipòsits no remunerats. La consellera general Maria Àngels Aché ha dit que no es tracta de substituir el teixit econòmic existent al país.

El sol·licitant, a més, haurà d’efectuar tres dipòsits addicionals: un de 50.000 euros no remunerats a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), un altre de 25.000 euros no remunerat per cadascuna de les persones a càrrec del demandant i un tercer de 100.000 euros a fons perdut a favor de Govern.

Preu mínim
En relació amb la residència passiva, també “cal fixar un preu mínim d’adquisició d’un immoble per part de l’inversor estranger; un preu mínim d’un milió d’euros”. Aché creu que d’aquesta manera s’evitaria que “la demanda externa pressioni a l’alça els preus del parc públic destinat a l’habitatge residencial de la població”.

El topall mínim que proposa Govern en el projecte de llei per a la compra d’un immoble se situa entre els 600.000 i els 800.000 euros, unes xifres que en paraules d’Escalé “farà  pujar encara més els preus”, i ha conclòs afirmant que “el que volem són menys nous residents, però que siguin capaços d’aportar suficient a la despesa pública andorrana perquè els comptes de l’Estat es trobin en una situació encara més sanejada i que es puguin ampliar les polítiques públiques”.

El termini de presentació d’esmeners al projecte acaba el pròxim dia 12 després de la pròrroga sol·licitada pel grup Andorra Endavant (AE).