El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat un total d’onze esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei de l’esport. Les principals són les que fan referència a la Fundació de l’Esport i al sistema d’atorgament de subvencions. En primer lloc, proposa eliminar l’article que preveu la creació de la Fundació de l’Esport, ja que la llei del 2018 ho preveia i durant tots aquests anys no s’ha desenvolupat. Per tant, no s’ha justificat clarament la seva necessitat. Es considera que les funcions que se li atribueixen poden ser assumides i exercides pel mateix Ministeri d’Esports o per la Secretaria d’Estat competent.

Pel que fa a l’atorgament de subvencions, es proposa que l’absència d’una disciplina esportiva en els plans nacionals de foment de l’esport andorrà “no pot comportar una penalització ni una reducció automàtica de les ajudes” per a aquelles entitats que la promouen, sempre que compleixin la resta de requisits legals i reglamentaris.

També es proposa que s’hagin de detallar aquelles subvencions que es destinin a remuneracions d’entrenadors per assegurar una distribució adequada i proporcional al grau de responsabilitat i dedicació de cadadascun. I encara, amb la voluntat de reforçar la solidaritat federativa, s’aporta establir un sistema de distribució equitativa perquè cada federació reparteixi una part de la subvenció pública que rep entre els seus clubs esportius afiliats.

Finalment, es planteja establir un sistema de seguiment i avaluació del compliment del codi de bones pràctiques per part de les federacions esportives perquè és un criteri clau per accedir a les subvencions.

Llei d'assegurança i reassegurança

D’altra banda, el grup parlamentari de Concòrdia també ha presentat esmenes al Projecte de llei del contracte d’assegurança i reassegurança. Entre altres, es proposa ampliar d’un a dos anys el termini d’entrada en vigor de la llei, un cop es publiqui al BOPA, ja que es considera que caldrà més temps per a l’adaptació dels nous contractes.
Quant a l’adaptació legal de tots els contractes en vigor que no siguin modificats en el marc de la relació contractual, la formació creu que no és necessari obligar les empreses asseguradores a fer-ho perquè és un procés que no s’ha requerit a la majoria dels països de la Unió Europea que han aplicat disposicions similars.