Concòrdia ha entrat avui a tràmit parlamentari la proposició de llei marc de governança i transparència de les societats públiques i les entitats parapúbliques, un text amb el qual es pretén “homogeneïtzar” el funcionament d’aquestes entitats, seguint “criteris i principis reconeguts per l’OCDE i el Consell d’Europa, i “evitar les portes giratòries”.
Així ho han explicat aquest migdia el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, i el conseller general de la formació Jordi Casadevall, que han recordat que els darrers anys s’han creat “una quinzena d’entitats”, moltes de les quals “dupliquen recursos del Govern”, i han justificat la necessitat d’una llei d’aquestes característiques per “transparència, integritat i responsabilitat”.
Casadevall, que ha deixat clar que el text afectaria únicament aquelles societats públiques i parapúbliques participades majoritàriament per l’Administració general tot i obrir la porta a poder incloure en un futur les dels comuns, ha detallat un text que, tot i ser curt “per deixar un marge” a cada entitat, busca la modernització i l’homogeneïtzació d’aquestes societats i entitats, així com incrementar el nivell d’exigència en la seva gestió, mitjançant un procés de selecció més transparent del director general, gerent o responsable executiu.
En aquesta línia, Casadevall, que ha explicat que al text es fixen tota una sèrie d’incompatibilitats, ha precisat que es preveu un procés obert, i per tant amb una convocatòria publicada tant al portal de l’entitat com al de transparència del Govern com al BOPA, i que la tria aniria a càrrec d’un comitè de selecció format per quatre persones, dues designades per l’òrgan de govern de l’entitat i dues que sortirien d’un “registre d’experts independents”, òrgan que crea la proposició de llei i que ha de “garantir la competència tècnica, la independència, la imparcialitat, la transparència i la pluralitat en la designació dels experts que hagin d’integrar el comitè de selecció”. El procés es faria amb transparència, igualtat d’oportunitats, objectivitat i d’acord amb els mèrits dels candidats, que hauran de defensar davant el comitè de selecció un projecte estratègic per a l’entitat, d’acord amb el que s’estableixi a la convocatòria pública. Després el comitè farà un informe amb la proposta de candidat o candidats que elevarà a l’òrgan de govern que farà la tria entre els proposats, sigui l’escollit o no qui ha tret més puntuació.
La llei preveu que l’escollit formalitzi durant els tres mesos següents a la seva elecció un contracte-programa en el qual s’incloguin els objectius estratègics i operatius de la societat o entitat durant el seu mandat, objectius que hauran de ser “específics, mesurables, verificables, realistes i temporalment determinats”, tal com ha indicat Casadevall, que ha precisat que el contracte-programa també es publicaria al portal corresponent i que la persona que ocupi el càrrec haurà de fer anualment un informe sobre el seu grau de compliment.
El text preveu també que els mandats del director general, gerent o responsable executiu siguin de cinc anys, amb opció de renovar-se, únicament una vegada, per cinc anys més prèvia avaluació favorable del compliment dels objectius establerts en el contracte-programa, el manteniment dels requisits exigits i continuar amb absència de causes d’incompatibilitat o conflicte d’interès. Passats aquests deu anys, la persona podria, si volgués, “tornar a presentar-se al procés de selecció”, ha detallat Casadevall.
Finalment, el text, que preveu una disposició transitòria de dos anys per als que ocupen aquest càrrec actualment, estableix un seguit de limitacions, també durant dos anys, posteriors al cessament de la persona que hagi estat directora general, gerent o màxima responsable executiva d’una societat pública o entitat parapública.
