Diari digital d'Andorra Bondia
Cops i pastanagues
Cops i pastanagues

Cops i pastanagues


Escrit per: 
M.S. / FOTO: J.G.

Discurs de contrastos del cap de Govern en la primera jornada del debat d’orientació política. I és que Antoni Martí va combinar els durs atacs contra l’oposició i tots aquells que han criticat la gestió de l’executiu en la resolució del cas de Banca Privada d’Andorra amb les peticions als diferents grups per assolir acords d’Estat per resoldre l’encaix amb Europa, reforçar el sistema financer, reformar la sanitat i garantir el sistema de pensions, i per redefinir les competències entre Govern i comuns. 

Així, i durant gairebé la primera hora de la seva intervenció, Martí va centrar-se en la defensa de l’actuació de l’executiu i dels òrgans reguladors davant l’esclat de l’afer BPA i la seva resolució, “potser el moment més greu de la nostra història recent”, segons va sentenciar.

En aquest sentit, el cap de Govern, que va assegurar que “Andorra ha fet el que calia per resoldre aquesta crisi amb les màximes garanties per a totes les parts implicades”, va fer un repàs dels escenaris possibles després de l’esclat de la crisi i de l’escollit per l’executiu per sortir-ne admetent que cap de les opcions era òptima, ja que el millor “hauria estat que no hagués passat res i que tots els bancs de la plaça haguessin seguit operant amb normalitat”.

A partir d’aquí, i després d’admetre que “no sempre hem tingut temps i la serenor per explicar els passos que anàvem seguint” i que “no sempre hem estat prou diligents a l’hora de facilitar la informació”, Martí es va limitar a respondre una per una totes les crítiques rebudes, que va considerar “injustes”, de consellers generals presents al ple i també de dirigents polítics com el president de Socialdemocràcia i Progrés, Jaume Bartumeu, i el secretari general de Liberals d’Andorra, Amadeu Rossell, òbviament absents del debat d’orientació.

Així, i després de deixar clar que els dos parlamentaris d’SDP havien “preferit ser part del problema en lloc de part de la solució” en no votar la llei de resolució, Martí va retreure a Bartumeu que no li importés “creuar totes les línies vermelles que siguin necessàries, fins al punt de dedicar-se a desprestigiar el nostre país, les seves institucions i el seu sistema financer en qualsevol mitjà de comunicació”.

A més, i després d’afirmar que “el senyor Bartumeu és menys europeista del que pensava”, el líder de l’executiu demòcrata va assegurar amb contundència que “la defensa dels interessos particulars dels seus clients ha portat el senyor Bartumeu a trair la seva trajectòria política i a utilitzar el partit que presideix per a la seva batalla particular”.

Quant al secretari general d’LdA, Martí va retreure a Rossell les acusacions al Govern de “crear pànic en intervenir una de les entitats bancàries més solvents del país” i que atribuís la intervenció de l’entitat a una “estratègia pactada” entre ell mateix i el titular de Finances, Jordi Cinca.

Sistema financer

Un cop deixats enrere els retrets, el cap de Govern va apel·lar a “recuperar l’esperit de l’abril del 2015” –que va permetre “aprovar la llei de resolució per àmplia majoria”– per tirar endavant aquelles accions necessàries per “reforçar la nostra plaça financera i la nostra economia després d’aquesta sotragada”.

Així, Martí va destacar que la mancança més gran que ha evidenciat l’afer BPA és l’absència d’un prestador d’última instància, rol que als països de l’entorn fan els bancs centrals, i va avançar que des del Govern ja s’està treballant amb un expert en la matèria, treball que hauria d’anar en paral·lel i en col·laboració amb els que es derivin de la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera del Consell General.
A més, el cap de Govern, que davant les noves funcions que haurà d’assumir va advertir que caldrà “doblar els recursos humans” de l’Institut Nacional Andorrà de Finances els propers anys, va avançar que en quinze dies l’executiu entrarà a tràmit parlamentari una llei per professionalitzar el consell d’administració de l’INAF, que establirà els requisits de formació i experiència per als futurs membres i obrirà la porta que persones no andorranes en puguin formar part. Així mateix, Martí, que va defensar la professionalitat de l’actual òrgan rector de l’INAF i va demanar que “no s’interpreti aquesta llei com un signe de desconfiança”, va precisar que també els càrrecs de direcció de l’entitat podran ser ocupats per persones no andorranes. 

A part de reforçar l’òrgan supervisor, el cap de Govern va posar damunt la taula la possibilitat que Andorra entri a formar part del Fons Monetari Internacional (FMI), un pas que seguiria en la línia de la participació del Moneyval, del Greco o de l’Iosco i que, per Martí, seria “decisiu en favor de la credibilitat internacional del nostre país”.

Per tot això, Martí, que es va mostrar convençut que els guanys de ser a l’FMI “excediran els costos”, va proposar “la creació d’un grup d’anàlisi i de propostes integrat pel Consell General, el Govern i els representants del sector financer perquè avaluï tot el procés de reformes que caldrà impulsar en els propers anys”.

Crida a LdA per Europa i al ple per les competències

El cap de Govern va aprofitar la primera jornada del debat d’orientació política per allargar la mà i demanar novament a Liberals d’Andorra que s’afegeixin al pacte d’Estat per a la negociació d’un acord d’associació amb la UE que permeti al Principat participar del mercat interior europeu, pas clau “si aspirem a tenir un país amb una economia diversificada i que pugui exportar serveis de forma competitiva”. Així mateix, Martí, que va insistir que el Govern no es conforma que l’actual pacte d’Estat representi el 72% dels electors, va assegurar que també ha arribat l’hora d’obrir aquest pacte a la societat civil ja que “no pot ser únicament polític” i que properament s’analitzarà la millor fórmula per incloure-hi els representants de la societat civil.

D’altra banda, el líder de l’executiu va exposar els avenços fets en matèria de reformulació de les competències entre el Govern i els comuns per plasmar l’acord institucional signat fa dos anys i “anar fins i tot més enllà”. En aquest sentit, Martí va assegurar que ha arribat el moment d’“incloure formalment” el Consell General en tot aquest procés de revisió de competències i va incidir que caldrà definir “un grup de treball a tres bandes”. A més, va anunciar que demà es presentarà als cònsols l’esborrany de la llei de col·laboració entre l’administració general i els comuns.

debat
orientació
Andorra
martí
parlament
Número de vots: 96
Comentaris: 1

Comentaris

Sr. Martí, quan mira als ulls de les persones que estima, realment està satisfet del llegat que està construint per a ells? Vostè sap que no. Vostè Sr. Martí sap que en aquesta vida estem de pas i que els conflictes majors ,com el que vostè no ha sabut aturar i molt menys gestionar, passen factura. Per a què tot això? Es realment conscient que amb el cas BPA, els convenis internacionals, els acords duaners i la pobra imatge d’alguns dels seus ministres Andorra no aixecarà cap mai mes? Sr. Martí, es realment conscient que vostè ha aconseguit en menys d’un any fracturar irreparablement un país que té els seus orígens en el segle IX i que ha trigat mes de 1000 anys en arribar fins aquí. Sr. Martí, vostè sap que criminalitzar treballadors, clients, empresaris i persones que han aportat molt per Andorra no és la solució a res i fa irreparable el problema. Sr. Martí, que no escolta al Sr. Cinca? Ell utilitza els mateixos arguments per defensar-se que s’estan utilitzant per culpabilitzar tot l’entorn de BPA. Digui’m que la vergonya, el desconeixement, la por, la pressió internacional, la guardia civil, Rajoy, els americans... reconegui que ens hem equivocat. Es el primer pas per començar a millorar i aleshores demani un pacte d’Estat. Així no caldrà que busqui un raconet amagat a l’altre punta del món per aixoplugar-se quan tot això acabi. Reconegui en públic el que pensa en privat.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic