Cuba, Corea del Nord i el PS

Andorra es convertirà en el 190è país membre de l’FMI després que ahir, amb l’única oposició del grup parlamentari socialdemòcrata, el Consell General donés llum verd a la proposta d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional després d’un intens debat on des dels grups de la majoria es va acusar el PS de voler situar el Principat al costat de Cuba i Corea del Nord, únics estats membres de l’ONU que, juntament amb Liechtenstein i Mònaco, no formen part de l’FMI.

I és que els presidents dels tres grups que donen suport a l’executiu, Carles Naudi (CC), Ferran Costa (L’A) i Carles Enseñat (DA), van retreure als socialdemòcrates la presentació d’una esmena a la totalitat al projecte de llei d’adhesió a l’FMI, rebutjada per la resta de forces, esmena que van atribuir al fet que el president del grup socialdemòcrata, Pere López, hagués pronosticat una quota inassumible de 150 milions d’euros i que ara la realitat “fos ben diferent” i hagués de “donar la raó al Govern”. Des de la majoria, que també  va censurar López per la “duresa” del discurs i per les “difamacions”  al ministre de Finances, es va incidir que la relació cost-benefici d’entrar a l’FMI és positiva.

Prèviament, el titular de Finances, Eric Jover, va defensar l’adhesió a l’FMI assegurant que és “un pas més, i important, cap a l’homologació internacional” i recordant que els demòcrates “ho portàvem al programa electoral”. Així mateix, Jover, que va negar haver menystingut el Consell General com havia lamentat López, va defensar els avantatges que pot suposar per al país l’entrada a l’FMI, i va incidir en aspectes com ara la validació de dades estadístiques, l’accés a formacions d’alt nivell en diferents àmbits, la millora de la resiliència financera així com la millora dels ràtings, fet que pot comportar a llarg termini un estalvi “d’entre 4 i 7,5 milions d’euros”.

Pel que fa al cost de formar part d’aquest organisme, el ministre va rebaixar fins i tot les xifres inicials i va assegurar que la quota serà de 98,2 milions d’euros. Així s’obriran dos comptes al país a nom de l’FMI amb 2.381 i 257.456 euros respectivament i, via aval, es farà la promesa de pagament de 73,4 milions. Els 24,6 milions restants corresponen a la reserva d’actius que s’ha de dipositar a Washington i que es dotarà a partir de la pròpia bossa de 42 milions de drets de girs que l’FMI posa a disposició d’Andorra, que haurà de satisfer únicament 4.608 euros anuals en concepte dels interessos.

Per la seva part, i de la mateixa manera que va fer en la presentació de les 22 esmenes parcials presentades al projecte de llei, López va defensar l’esmena a la totalitat per l’“opacitat” i les “presses” com s’ha tramitat l’adhesió a aquest organisme així com pel risc que suposa de “pèrdua de sobirania”. En aquest sentit, López va alertar de com ha actuat l’FMI en els diferents països i va mostrar la preocupació per les exigències que pugui fer l’organisme en matèria de jubilacions, salaris públics i la privatització de companyies públiques.

En aquesta línia, el president socialdemòcrata es va referir a l’informe Estabilitat i competitivitat de la plaça financera d’Andorra, fet pel ministeri de Finances el 2017, que alertava dels riscos d’entrar a l’FMI i va lamentar que Jover “sembla que no l’ha llegit”.

Des de Terceravia+Unió Laurediana, Josep Pintat va defensar el sí de la formació a la proposta d’adhesió assegurant que  ser a l’FMI “és una necessitat de país”, a la vegada que “no participar d’un organisme compost per 189 països no creiem que generi la millor imatge per a Andorra”. Així mateix, Pintat, que no va entrar en la polèmica sobre la quota destacant que una cosa “és el compromís d’aquests imports i un tema diferent com es financen aquests compromisos”, va recordar que “tenir col·laboració no vol dir que ens hagin de salvar”, i va instar l’executiu a “col·laborar de la manera més extensa amb l’FMI i treure profit de l’adhesió”.

D’altra banda, el ple també va servir per aprovar, en aquest cas per assentiment de tots els grups, la proposició de llei de modificació de la Llei de creació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), fa ajustos en el funcionament i l’estructura de l’organisme i li permet noves formes de finançament, com ara la possibilitat de cobrar taxes a les universitats que hagin d’acreditar plans d’estudis.

Compliment del 75% del pla estadístic del 2019

L’any passat es van acomplir el 75% de les variables estadístiques previstes en les 140 activitats incloses en el programa estadístic, sis punts més que les assolides en el primer programa del 2018, segons va detallar el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en la presentació de l’informe sobre el grau de compliment dels objectius del programa estadístic 2019. Per àmbits, de les 55 estadístiques demogràfiques i socials se’n van assolir el 71%; de les 47 econòmiques, el 79%; de les 24 de medi ambient, el 90%; mentre que de les variables previstes en les 16 activitats instrumentals, el 56%.