
El Comú d’Andorra la Vella ha perdut en els últims quatre anys 16,6 milions d’euros, el deute actual és de 61 milions i a més no s’han fet inversions que serveixin per dinamitzar la parròquia.
D’aquesta manera, el número set de la llista demòcrata a Andorra la Vella, Salustià Chato, va posar en relleu que veient els ingressos i les despeses corrents dels darrers anys es constata que el Comú de la capital té “un problema estructural”, que, va afegir, posa en perill la seva estabilitat i va acusar els comuns socialdemòcrates d’aquesta situació.
Com a exemple del que ells consideren que ha estat una mala gestió al llarg d’aquests mandats van exposar que l’any 2009 es va tancar amb 2,7 milions de pèrdues, als quals posteriorment es van haver de sumar els 1,45 milions corresponents a les taxes d’higiene pública i enllumenat que es van cobrar a les entitats bancàries i que es van haver de retornar. Afegeixen que aquesta situació no s’hauria produït si haguessin dialogat amb les entitats per mirar d’arribar a un acord.
Un altre aspecte que van posar sobre la taula és el fet que el 2010 i aquest any la corporació ha percebut a través de les transferències de capital del Govern 9,8 i 8,2 milions, uns imports que en el seu 80% s’haurien d’haver estat destinat a inversions i, en canvi, afegeixen que la inversió ha estat només de 0,7 milions i un milió respectivament.
Chato va posar en relleu que l’única manera d’engegar la reactivació econòmica és mitjançant inversions i va lamentar que no s’hagin fet aquests anys, la qual cosa, va concloure, ha fet que la parròquia hagi anat perdent “gas”.
D’aquesta manera, Chato va concloure que és preocupant veure com la corporació ha estat “incapaç” d’ajustar les despeses corrents a l’estancament dels ingressos i com l’evolució del deute ha anat en augment i no es correspon “amb el resultat del dèficit de caixa”.
Preocupació
Miquel Canturri, per la seva banda, es va mostrar sorprès per les manifestacions d’Antoni Armengol en què defensava la feina que s’ha fet al Comú i va exposar que si ell fos Armengol se n’aniria “a dormir preocupat perquè si la corporació fos una empresa privada estaria en fallida”.