La igualació dels drets successoris entre el cònjuge vidu i el convivent en unió estable de parella és una de les novetats de la proposició de llei reguladora de les successions, que ahir va entrar a tràmit parlamentari el grup demòcrata. Un dels aspectes destacats del text, pel que fa a la successió intestada, és que les parelles de fet tindran dret a l’usdefruit sobre el 50% de l’herència, igual que els matrimonis, i no tan sols sobre la quarta part, com passava fins ara.
El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, acompanyat de les conselleres Sílvia Riva i Meritxell Verdú, va presentar ahir el text en matèria de successions, que es considera el “primer pas, modest però significatiu”, en la reforma del dret civil que s’haurà d’emprendre en els propers anys, començant pel dret de família, matèria en la qual ja està treballant també la majoria. Baró va explicar que la proposició de llei respon a l’objectiu de “positivitzar” el dret privat. I això s’ha volgut fer, segons va indicar, tenint en compte la tradició en alguns aspectes, però també configurant un text “modern”. “Es tracta d’enfortir la seguretat jurídica dels ciutadans respectant la tradició però també innovant”, va assenyalar Baró. Els demòcrates volen que hi hagi un diàleg en la societat civil al voltant d’un text que es caracteritza per la seva complexitat i que conté uns 300 articles en cinc títols: Disposicions generals, La successió contractual, La successió testada, La successió intestada i La llegítima.
Una de les conseqüències de l’aprovació del text serà que parelles de fet i matrimonis tindran els mateixos drets. Així, cònjuge vidu i convivent en unió estable de dret tindran dret a l’usdefruit sobre el 50% de l’herència. S’obre la porta, d’aquesta manera, que les unions de parelles del mateix sexe tinguin drets similars als matrimonis. La intenció dels demòcrates, en vista que el dret de família no es podrà aprovar segurament aquesta legislatura, és regular les parelles gais a través d’esmenes a la proposició de llei socialdemòcrata, o amb una nova proposició.
Pel que fa a la successió intestada, un altre canvi es refereix a   l’ordre de successió. Fins ara, el cònjuge vidu o convivent no estava cridat a succeir fins després dels col·laterals de sisè o setè grau, i amb la nova llei tindrà prioritat. D’aquesta manera, pel que fa als béns no troncals (regla general) el cònjuge vidu o convivent ocuparà la segona posició, darrere dels fills o descendents d’aquests (néts), mentre que pel que fa als troncals, que són els heretats o obtinguts per permuta, es prioritzarà la família d’origen i en quart lloc el cònjuge o convivent.
Pel que respecta a la successió testada, s’elimina el testament davant rector, usat fins a principis del segle XX, i continuen les modalitats de testament notarial (obert i tancat) i l’hològraf (manuscrit). També s’elimina l’obligatorietat de dos testimonis a l’hora de signar el testament notarial.
D’altra banda, la separació matrimonial podrà deixar sense efecte les disposicions del testament a favor de l’exparella. Dins d’aquest mateix tipus de successió, s’opta per alleugerir la regulació del fideïcomís i en comptes de gravar quatre generacions només se’n podran gravar dues. 
A més, s’introdueix la gratuïtat del càrrec de marmessor, que fins ara obtenia una retribució del 5% de l’herència si no s’establia una altra cosa, i es regula a bastament la figura del llegat. Així mateix, es manté la llegítima, que és d’una quarta part del valor de l’herència, però passa a considerar-se un dret de crèdit més que l’obligació de percebre béns i l’hereu podrà escollir com satisfer-la.

Entre la tradició i la modernitat

La llei pretén consolidar la identitat andorrana, confirmar l’estatuts del país com a Estat sobirà i augmentar la seguretat jurídica dels ciutadans.

La discriminació entre fills acaba

El text suprimeix, per exemple, la discriminació inconstitucional entre fills “legítims” i “extramatrimonials” que es va establir a la reforma del 1989.

Successió contractual flexible

La successió contractual es manté però es flexibilitza perquè hi pugui haver més d’un hereu i pugui haver-hi pactes successoris.

Disposicions transitòries

Hi ha un règim transitori per als testaments davant rector i es reconeix la validesa dels testaments fets si compleixin els requisits.