"No es tractava d'aplicar la mesura, sinó simplement analitzar-ne l'impacte, i ni així". D'aquesta manera lamentava la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela, el rebuig de la majoria que dona suport al Govern de la proposta d'acord presentada pel PS per tal que s'analitzés l'impacte que podria tenir la revalorització general dels salaris d'acord amb l'evolució de l'índex de preus al consum (IPC) així com l'anàlisi de l'evolució del salari mínim en relació amb el cost de la vida al país, una proposta que sí que va rebre, en canvi, el suport dels consellers generals de Concòrdia i d'Andorra Endavant.

Vela ha defensat la necessitat d'estudiar aquesta mesura recordant que els darrers anys el Govern ha anat incrementant el salari mínim però que aquesta acció "no ha anat acompanyada amb la indexació dels salaris a l'IPC", un fet que pot derivar en una "compressió dels salaris" i que fa "real" el risc que "cada vegada hi hagi més persones que cobrin el salari mínim".

En un sentit similar s'ha manifestat la consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché, que ha destacat que "no es tracta de guanyar, sinó de no perdre poder adquisitiu", i ha lligat el debat al del model de país que es vol, ja que "si volem empreses competitives calen treballadors ben cuidats".

Des d'Andorra Endavant, Carine Montaner s'ha mostrat d'acord amb la mesura argumentant que "si els lloguers pugen en funció de l'IPC, els salaris també ho haurien de fer igual", i que així "s'hauria d'incloure en la llei laboral".

En nom de la majoria parlamentària, la demòcrata Meritxell López, que ha assegurat que "compartim la preocupació pel poder adquisitiu de la ciutadania", ha defensat la negativa a acceptar la proposta d'acord recordant que els darrers cinc anys el salari mínim s'ha incrementat un 40%, mentre que la inflació ho ha fet en un 22%, el mateix percentatge en què s'ha incrementat el salari medià. Per això, López, que ha recordat també els 22 milions previstos per a ajuts a les famílies o els 5 milions per a ajudes al lloguer, ha dit que "no podem afirmar que hi hagi compressió dels salaris".


"No" de Concòrdia i PS a un text de nacionalitat "massa restrictiu"
“La reforma endureix aspectes que no podem compartir i s’allunya de l’esperit d’integració que ha caracteritzat històricament el nostre país". Així ha justificat el conseller general de Concòrdia Jordi Casadevall el rebuig de la seva formació al projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, un text que "consolida un model més restrictiu". I és que malgrat que la modificació de la llei pretenia "corregir inequitats" i que les persones integrades al país poguessin "accedir a la nacionalitat amb garanties", com ha recordat la titular de Justícia i Interior, Ester Molné, és un text, malgrat algunes millores, "clarament insuficient" i que "no dona resposta a les necessitats del país", segons ha apuntat la parlamentària socialdemòcrata Susanna Vela, que ha lamentat també "l'oportunitat" perduda i que no es rebaixés els 20 anys de residència necessaris per obtenir la nacionalitat per naturalització, tal com demanen els organismes internacionals.

Des del grup de la majoria, Jordi Jordana, que ha defensat les millores quan a la filiació en els casos d'infants nascuts accidentalment a l'estranger fill de progenitor andorrà no nascut a Andorra així com al còmput dels 20 anys que no caldrà que siguin ininterromputs com fins ara, ha recordat a Vela que "no cal seguir a cegues el que ens diuen els organismes internacionals" ja que s'ha de tenir en compte i adaptar les demandes a "la realitat del país".

Des d'Andorra Endavant s'ha donat suport al text perquè suposa "una millora", si bé la formació "hauria anat més enllà", segons ha destacat Marc Monteagudo, que ha lamentat que s'haguessin de rebutjar les esmenes que pretenien "endurir els criteris d’accés, més exigència, protecció i garanties de preservació de la nostra identitat". En aquest sentit, i emulant una formació del país veí, Monteagudo ha assegurat que AE "sempre ha defensat la prioritat nacional”. 


Consens per digitalitzar el Registre Civil
El que sí ha generat consens entre tots els grups, i de fet s'ha aprovat per assentiment, en considerar-se un "pas important", ha estat la proposició de llei del Registre Civil, un text que ve a substituir l'actual normativa feta l'any 1996 i que modernitza el funcionament del registre i n'impulsa la seva transformació digital. D'aquesta manera, el Registre Civil s'adapta també a l'administració electrònica i al procés de transformació digital de l'Estat. 

Entre les millores destacades hi ha el canvi del sistema de registre per seccions actual a un model de foli personal que permetrà centralitzar en un únic expedient la informació relativa a cada ciutadà.