El grup parlamentari demòcrata va entrar ahir a tràmit parlamentari les proposicions de llei qualificades de relacions laborals, d’acció sindical i patronal i reguladora del conflicte col·lectiu, un cop acabada l’anàlisi de les gairebé 270 aportacions fetes pels agents socials i econòmics als textos inicials, segons van informar ahir els consellers generals de DA Josep Anton Bardina i Maria Martisella.
Respecte als primers esborranys presentats, destaca la marxa enrere en una de les apostes estrella de la formació, que, seguint el model austríac, pretenia crear un fons de capitalització. Amb aportacions tant per part dels treballadors com dels empresaris, aquest fons havia de servir per dotar de forma periodificada els passius socials, donar suport a les activitats formatives, compensar una reducció salarial derivada de la reducció de la jornada laboral per causes econòmiques conjunturals, complementar les prestacions de jubilació i assegurar les quantitats a rebre pel treballador en cas de resolució de la relació laboral.
Bardina va defensar l’aposta per la creació del fons, que considera “bona”, tot i que sí que va admetre que cal un “període de reflexió” per veure com ha de ser la seva aplicació tenint en compte que ja hi ha la Llei de la CASS i que la realitat i el funcionament d’Andorra no és el mateix que a Àustria. Per això, en el text, en lloc d’encarregar al Govern que en dos anys faci la llei de creació del fons de capitalització, se li encomana que, en el termini d’un any, faci un estudi sobre aquest fons. Així mateix, i en caure el fons, s’elimina també la possibilitat que les empreses puguin reduir la jornada laboral, i per tant el salari, dels treballadors per una mala situació econòmica conjuntural.
D’altra banda, la nova versió de la proposició de llei qualificada de relacions laborals, que segons Bardina “compleix” les exigències internacionals i “s’adapta” a la realitat andorrana, manté l’allargament de la baixa de maternitat a cinc mesos però, en el cas de la baixa de paternitat, l’incrementa dels quinze dies previstos inicialment a un mes. A més, les baixes són sumatòries i es poden passar d’un progenitor a l’altre, segons va indicar Bardina, que va remarcar el fet que aquests períodes són els mateixos també en el cas d’adopcions o d’acolliments familiars.
També es preveu un permís no retribuït de quatre mesos prorrogables en el cas de malaltia greu d’un fill menor de 18 anys i que estigui hospitalitzat, així com una suspensió laboral de tres mesos per a aquelles persones que hagin estat víctimes de violència de gènere.
Quant a les indemnitzacions en cas d’acomiadament, es mantenen les modificacions ja anunciades inicialment. Així, en el cas de l’acomiadament no causal es fixa un preavís d’un dia per mes treballat fins a un màxim de trenta dies i el pagament de 25 dies per any treballat fins a un màxim de 365 dies. En acomiadaments improcedents, injustificats o indeguts, la indemnització serà només un 25% superior a la d’un no causal, quan fins ara és de 45 dies per any treballat, i fins a un màxim de 24 mensualitats, quan amb la llei vigent són  30.
Tal com ja s’havia anunciat, la proposició de llei qualificada de relacions laborals preveu que tots els contractes hagin de ser per escrit, de manera que la desapareix el contracte oral. En aquest sentit, Bardina va explicar que s’hi ha inclòs una disposició transitòria en què es dona un any de marge a les empreses, a partir de l’entrada en vigor de la llei, perquè formalitzin per escrit els contractes orals.
També en l’àmbit de la contractació, el text preveu fins a catorze tipus de contractes, en funció de la durada i la modalitat, després que durant el procés participatiu s’hagi optat per eliminar el contracte per sessions que es volia impulsar, ja que, com va apuntar Bardina, en l’anàlisi de les aportacions dels diferents col·lectius s’havia constatat que “les situacions que es pretenien regular –extres d’hostaleria, per exemple– ja quedaven cobertes per altres tipus de contractes i que podria per tant generar confusió”.
Pel que fa a les hores extraordinàries, Bardina va anunciar que s’elimina la limitació prevista de dues al dia, de manera que se’n podrà fer dotze a la setmana, i que finalment s’hauran de pagar un 40% més que l’hora ordinària.
Quant als textos d’acció sindical i patronal i de regulació del conflicte col·lectiu, els que han rebut menys aportacions, es queden gairebé igual i només es canvia el nom de l’òrgan consultiu previst com a Consell Nacional del Treball per Consell Econòmic i Social.

Sense línies vermelles en la negociació amb els grups

Abans d’entrar a tràmit les tres proposicions de llei per reformar la legislació laboral, Bardina va mantenir una trobada amb representants de la resta de grups parlamentaris per fer-los una presentació dels eixos bàsics de la reforma que es vol impulsar de cara al futur treball que s’haurà de fer en comissió per analitzar les esmenes que es puguin presentar al text. En aquest sentit, el conseller general de DA, que va explicar que també ahir al matí es va fer arribar als diferents col·lectius que han fet aportacions els textos que finalment han acabat entrant a tràmit, va assegurar que el grup demòcrata “no tenim cap línia vermella” a l’hora d’encarar la negociació política dels textos. Bardina sí que va admetre que les lleis portades al Consell General “ja marquen òbviament quin tipus de legislació vol DA”, tot i que aquest fet “no impedeix que durant el debat amb els grups es debati de tot”.