Els grups parlamentaris de la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos, proposen limitar la possibilitat d’endeutament fins al 35% del PIB de cara el 2046, i al 25% per al Govern. Aquesta reducció, avui l’endeutament del Govern pot arribar al 40% del PIB, seria progressiva: d’entrada fins al 35%, cinc punts menys de cara el 2036 i arribar al 2046 amb el límit al 25%. Sumant també l’endeutament de les administracions comunals, la limitació arribarà al 40% el 2036 i al 35% el 2046.  Aquesta és una de les propostes que fan amb la seva proposició de modificació de la Llei de la sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, altrament coneguda com les regles d’or de les finances públiques.

Com ja se sap, ja fa uns quants exercicis consecutius que els pressupostos que s’aproven no compleixen amb totes les regles d’or i calia modificar la llei per ajustar-la a la realitat actual. Amb aquest pretext, la majoria ha presentat aquesta tarda una proposició de llei, encara que ha arribat unes hores després que des del principal grup de l’oposició, Concòrdia, també es fes pública una proposta, que s’acabarà retirant “per evitar dos procediments en paral·lel”, ha argumentat el seu president, Cerni Escalé, present a la roda de premsa dels grups de la majoria. Així doncs, el text del qual es partirà és el de DA i CC. I en aquest, a més de rebaixar la possibilitat d’endeutament -que era un dels criteris que sí que es complia- es preveu alhora poder-lo incrementar temporalment per poder renovar una emissió de deute. És a dir, per recomprar un deute, es pot incrementar l’endeutament temporalment en com a màxim la mateixa quantiat de que sigui el deute, de tal manera que un cop finalitzada l’operació el nivell d’endeutament torni a la normalitat, van explicar els presidents dels dos grups, Jordi Jordana i Carles Naudi.

Una segona modificació introduïda passa per limitar el creixement de la despesa corrent o de funcionament a la variació que experimenti el PIB, i si aquesta és negativa, la despesa s’haurà de mantenir, el seu creixement “no podrà superar el 0%”. Tot i això, es preveu que la despesa corrent pugui créixer per sobre del que ho faci el PIB sempre que es mantingui la ràtio de liquidació d’inversió real sobre la liquidació del pressupost. D’aquesta manera s’assegura no es deixi d’invertir en equipaments necessaris i de servei per a la ciutadania, com poden ser escoles, centres de salut o la xarxa viària.

En paral·lel, també es preveu que no es pugui incórrer en dèficits superiors a l’1% del PIB. Només es permetrà quan l’economia entri en un període de recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu del PIB) i per un màxim de la suma dels superàvits de caixa dels tres exercicis naturals immediatament anteriors.

Pel que fa a la regla més difícil de complir, que preveu que la recaptació per imposició directa no sigui superior al 40% de la recaptació fiscal total, els grups de la majoria opten per substituir-la per l’obligació d’acompanyar totes les iniciatives legislatives que continguin normes tributàries d’un informe sobre l’impacte de la mesura sobre la pressió fiscal i la recaptació, de tal manera que sigui una decisió “a nivell polític” per a cada mesura.

Finalment, la proposta també preveu que es destini el 0,5% del total de les despeses a un fons de compensació per sufragar “pressupostos extraordinaris per causes excepcionals”. Si mai el volum del fons de compensació arribés al 5% del PIB es podria decidir destinar “la part excedent a la reducció del deute públic o a constituir o dotar un fons sobirà”.

La voluntat és que la nova llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària es pugui aprovar, si no en la mateixa sessió del Consell General que el pressupost, en una data propera, han explicat Jordana i Naudi, reconeixent que els temps són ajustats, ja que el Govern ha de presentar el pressupost a final de mes i la seva tramitació aturaels demés treballs de la comissió legislativa de finances, que previsiblement haurà de tractar també aquesta proposició de llei.