Andorra disposa finalment, després d’anys de debat sobre el tema, d’una llei que regula les diferents modalitats del joc i que farà possible l’obertura d’un casino. El projecte de llei dels jocs d’atzar, un dels projectes emblemàtics de la legislatura que arriba al seu final, es va aprovar amb el suport dels grups demòcrata i socialdemòcrata. Aquests dos grups van coincidir que el casino pot ser un nou motor econòmic per al país, mentre que el mixt hi va votar en contra tot i admetre que s’havien introduït millores en el text.
El cap de Govern, Antoni Martí, va reconèixer de nou que ell mateix s’havia mostrat, fa ja uns anys, quan era conseller general, en contra del casino perquè el país estava en una situació en què no era aconsellable  una iniciativa com aquesta. Contràriament, ahir va posar èmfasi que “ara sí que és el moment de fer-ho” perquè el país s’ha adaptat als estàndards de transparència europeus i a la cooperació en l’àmbit fiscal. I és que, segons va indicar Martí, l’obertura d’un casino pot comportar beneficis per a l’economia del país, tot i que es va refermar també de nou que cal anar amb “cura” amb els efectes negatius que també pot comportar el joc. “Hem avançat molt votant aquesta llei i avui finalment assolim una fita en el moment adequat”, va assenyalar en la seva intervenció el cap de Govern, que va recordar que fa 150 anys que es parla de la possibilitat d’obrir un casino.
A més, segons va recalcar Martí,  la regulació que ahir es va aprovar també permetrà que per fi es puguin firmar acords, “en els propers mesos”, en relació a les loteries dels països veïns que fa anys que es venen a Andorra. “També és una qüestió de sobirania”, va ressaltar el cap de Govern referint-se a aquest aspecte. El màxim responsable de l’executiu va voler reconèixer també la feina feta per l’exministre de Presidència, Antoni Riberaygua, de qui va dir que ha continuat treballant en aquesta matèria al llarg dels últims mesos de manera desinteressada.
El president del grup socialdemòcrata, David Rios, va destacar les millores que s’havien fet al text en el treball en comissió, com per exemple el reforç de la protecció dels menors o l’eliminació del “premi fiscal” per atreure visitants previst inicialment al projecte de llei. Rios va celebrar també que es permeti a l’únic operador de bingo que hi haurà obrir un establiment en nuclis allunyats com poden ser el Pas de la Casa o Soldeu. Per la seva banda, la consellera del grup mixt Sílvia Bonet va reconèixer aquestes millores, però va insistir que no consideren que sigui el moment adequat per posar en funcionament un casino, en un moment que Andorra s’esforça per donar una imatge de transparència.
Abans de la votació del conjunt de la llei, es van debatre les reserves d’esmena del grup socialdemòcrata, que van ser refusades. Finalment, es permetrà fumar a les sales de joc del casino i dels bingos, tot i que els socialdemòcrates van intentar fins a l’últim moment que no fos així, i van comptar en aquest cas amb el suport del grup mixt. A més, es manté en el text el consell regulador andorrà del joc, un organisme que els consellers del PS volien suprimir perquè consideren que les tasques que ha de portar a terme es poden fer des de l’administració, amb el consegüent estalvi econòmic que s’aconseguiria. La consellera demòcrata Olga Gelabert va recordar que aquest organisme s’autofinançarà gràcies a les taxes que es cobraran als operadors del casino (150.000 euros anuals) i del bingo (25.000 euros anuals).

Aprovat el canvi a la llei tributària amb crítiques als comuns

Els tres grups parlamentaris van coincidir ahir que els comuns no han actuat amb prou anticipació pel que fa a l’aplicació de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Això ha fet que el Consell General hagi hagut d’aprovar amb celeritat una modificació en aquesta llei, aprovada a mitjans del passat mes d’octubre, perquè les corporacions comunals no l’hagin d’aplicar  pel que fa als tributs que gestionen fins a l’1 de gener del 2016 i durant l’any vinent es continuïn regint per la llei del 1996. El text, però, només va comptar amb els vots a favor dels demòcrates. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va demanar si durant els últims setze mesos en què s’ha estat treballant en la nova normativa “no havia aparegut la més mínima espurna de preocupació” sobre aquesta llei i va considerar que “el Govern dels millors” ha fet el “ridícul”. Aquest mateix va ser el qualificatiu que va utilitzar el president del grup socialdemòcrata, David Rios, que va retreure als comuns “que no hagin fet els deures”. Per la seva banda, el conseller demòcrata Xavier Montané va lamentar també la “poca proactivitat” dels comuns, mentre que el ministre de Finances, Jordi Cinca, es va referir a la necessitat d’aprovar el projecte de llei per evitar la incertesa jurídica que es podria crear. “No és la situació desitjada però és la millor pensant en els ciutadans”, va manifestar Cinca.

Canvis al Codi penal i a la Llei penitenciària

Els tres grups parlamentaris van donar suport ahir als projectes de llei qualificada de modificació del Codi Penal i de la Llei penitenciària.  Amb el primer text l’objectiu és adaptar la legislació andorrana als compromisos i les recomanacions dels diferents organismes internacionals en què està integrada Andorra. D’aquesta manera, s’han endurit i introduït, per exemple, noves penes en els casos de finançament del terrorisme, corrupció o tràfic d’influències, violència contra les dones, tortura o tràfic d’éssers humans, segons va explicar el titular de Justícia i Interior, Xavier Espot. El conseller general del grup mixt Gerard Bàrcia va celebrar l’equiparació de les penes que a partir d’ara s’aplicaran a Andorra a les que estan vigents en molts altres països de l’entorn. De la mateixa manera, la consellera general socialdemòcrata Mariona González va destacar el pas endavant que suposa l’homologació de la normativa andorrana en aquests àmbits. Pel que fa a la Llei penitenciària, els canvis volen aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura. Així, per exemple, es rebaixa la durada de l’aïllament en cel·la i es donen més garanties als presos quan són sancionats.

Cinca creu que els canvis a la llei milloraran la gestió de l’IRPF

El projecte de llei de modificació de l’IRPF, que arriba quan encara no s’ha començat a aplicar el nou impost, es va aprovar ahir amb el suport dels demòcrates, el vot en contra del grup mixt i l’abstenció dels socialdemòcrates. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que amb els canvis introduïts millora la posada en marxa de l’IRPF, ja que es clarifiquen determinats aspectes del text i es facilita la gestió de l’impost a través de formularis conjunts amb la CASS. Un dels objectius que es busquen és que els rendiments que s’hagin generat abans de l’aplicació de la nova figura tributària no estiguin gravats per “afavorir els estalviadors”. 
El president del grup socialdemòcrata, David Rios, va indicar que si ara es volen fer modificacions és “per electoralisme” i va tornar a acusar el Govern d’afavorir les rendes més altes amb el model d’IRPF que s’ha elaborat. Segons va puntualitzar Rios, no tots els canvis són negatius, d’aquí que el seu grup optés per l’abstenció, però va retreure especialment al ministre  que no hi hagi cap càlcul econòmic sobre el que suposarà. “A 21 dies que la llei entri en vigor, fan unes modificacions que no saben quin impacte poden tenir”, va insistir el parlamentari del PS, que creu que s’està generant “confusió” entre els obligats tributaris. El ministre li va respondre, però, que fins que no es comenci a aplicar l’IRPF difícilment es pot avaluar quins són els ingressos que pot obtenir l’Estat. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va admetre que alguns canvis milloren la llei, però d’altres tindran un impacte en algunes rendes.

Suñé afirma que l’FNJA “podrà reiniciar el camí”

El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA) ja disposa d’una nova regulació que el farà més operatiu. Els tres grups parlamentaris van donar suport al projecte de llei que regula aquest organisme, que tot i que es va crear el 2007 ha estat paralitzat en els últims anys perquè la seva estructura no responia a un país petit com Andorra. La ministra d’Educació, Roser Suñé, va explicar que a partir d’ara el seu funcionament estarà més adaptat a la realitat del país, amb una assemblea de joves, de la qual es podrà formar part fins i tot a títol individual sense pertànyer a cap associació, i una taula permanent. D’aquesta manera, segons Suñé, es preveu que l’FNJA pugui “reiniciar el seu camí”, ja que continuen vigents els objectius per als quals es va crear. El model de finançament de l’organisme es manté tal com estava fins ara, amb un percentatge que depèn de la participació que registri. Les conselleres del grup mixt, Sílvia Bonet; del PS, Rosa Gili, i de DA, Meritxell Mateu, van coincidir que la facilitat més gran amb què a partir d’ara funcionarà l’FNJA haurà d’afavorir que hi hagi més interès dels joves per prendre-hi part. A més, Gili va traslladar la demanda dels joves de la seva formació política perquè l’edat màxima per formar part de la direcció de l’organisme s’elevi més enllà dels 30 anys.
D’altra banda, els tres grups parlamentaris també van donar suport a la modificació de la llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà. La voluntat amb els canvis introduïts és poder contractar personal educatiu que des de fa anys està d’eventual (unes 200 persones). La modificació també té com a finalitat fixar la formació necessària d’aquests professionals i fa referència a la necessitat d’adaptació al Pla Bolonya.