DA repetiria triomf electoral

Si avui se celebressin eleccions generals, Demòcrates per Andorra revalidaria triomf electoral amb el 23,7% dels suports, lluny del 7,3% que obtindria el Partit Socialdemòcrata, del 4% de Liberals d’Andorra i del 2,3% de Terceravia. Així es desprèn de l’Enquesta política elaborada per Andorra Recerca i Innovació (ARI) pel que fa al vot decidit, una pregunta, però, a la qual no responen prop de la meitat dels 403 enquestats (49,7%).

Per això, i per mirar d’afinar una mica més, com ha recordat el responsable del Grup de sociologia, Joan Micó, des de l’ARI es fa una estimació en què se suma la intenció directa de vot i la simpatia, fet que redueix fins al 27% el percentatge de persones que no responen. Combinant aquestes dues preguntes, Demòcrates per Andorra seguiria guanyant els comicis, en aquest cas, però, amb el 33,3% dels suports, el PS es mantindria com a segona força, amb el 14,4% dels sufragis, mentre que Liberals continuaria en tercer lloc amb un 7,1% dels vots. Terceravia aconseguiria el 3% dels sufragis, Andorra Endavant el 2,3%, Ciutadans Compromesos i Progressistes SDP el 0,9% i ja més lluny quedarien Andorra Sobirana i Units pel Progrés d’Andorra, amb el 0,5% i el 0,4% dels suports.

Pel que fa a la valoració dels líders polítics, Micó ha explicat que “en general, tots es valoren una mica menys” que en les enquestes fetes els anys 2020 i 2021, on l’efecte de la pandèmia va elevar les valoracions, que “es torna a la normalitat”, si bé les notes són encara més altes que les de l’enquesta del 2019.

Així, el cap de Govern, Xavier Espot, és el més ben valorat amb un 6,9 (7,2 en el cas dels no andorrans), seguit del titular de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, amb un 5,4 (6,4 pels no nacionals) i de Carles Naudi, amb un 5,2 (5,8). Després se situen Pere López i Josep Pintat, amb un 5,1 (5,9 i 6,1, respectivament per part dels no andorrans), mentre que l’única que suspèn és Carine Montaner, amb un 3,6 (4,8 dels no nacionals).

Quant a l’acció del Govern, els andorrans la puntuen amb un 6,1, era de 6,7 el 2021, i els no nacionals amb un 6,7 (7,2 l’any passat).

L’enquesta, en què s’han entrevistat 805 persones, ja que també s’ha demanat l’opinió a 402 residents, es va portar a terme entre el 29 d’abril i l’11 de maig passat, coincidint amb la crisi oberta a LA pel procés de primàries, un fet, però, que Micó, que ha admès que “no és el millor escenari per a l’enquesta”, considera que “té una influència relativa” en l’estudi perquè el “treball de camp estava força avançat”.

Més descontents amb el funcionament democràtic

L’Enquesta política de l’ARI posa de manifest també un creixement dels ciutadans poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia a Andorra. Així, fins al 32,2% dels nacionals enquestats afirmen estar poc o gens satisfets, percentatge que en el cas dels no andorrans se situa en el 27,2%, quan l’any passat eren només del 25,3%, mentre que un 19,9% (25,2% en el cas de no nacionals) diu no estar ni satisfet ni insatisfet. El 44,5% (un 42,8% pels no andorrans) afirma estar molt o bastant satisfet, mentre que un 3,5% no respon la pregunta.

Per primera vegada l’enquesta demana als que han mostrat un descontentament els motius d’aquest. Així, en el cas dels nacionals, un 19,7% assegura que el Govern respon a interessos particulars, dels rics i oblida la resta de ciutadans, mentre que un 15% considera que no es respecten els drets socials (habitatge, sanitat, condicions laborals, nivell de vida, entre d’altres).

Un 13,8 considera que el sistema no és democràtic, mentre que un 9,1 apunta la gestió del Govern, un 6,2% al sistema electoral i al repartiment d’escons i un 6% reclama una democràcia més participativa.

En el cas dels ciutadans no andorrans, el 32,2% dels que afirmen sentir-se poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia al país indiquen com a principal motiu la manca de drets polítics dels immigrants, el 17,4% al fet que no es respecten els drets socials i un 12,3% que el Govern respon a interessos particulars, dels rics i oblida la resta de ciutadans.