Si avui (bé, l’enquesta es va fer entre el 6 i el 22 de maig passats) se celebressin eleccions generals, Demòcrates per Andorra tornarien a guanyar-les amb un percentatge de suports similar a l’obtingut en les passades eleccions del 2023: un 32,6%. I Concòrdia es tornaria a fer amb el títol de principal grup de l’oposició, amb un 29,4% dels vots, això és més de quatre punts menys que en l’enquesta del 2024 però vuit punts més que en els comicis. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreu dels resultats de l’enquesta d’opinió política realitzada pel grup de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) que s'han fet públics avui.

En tercer lloc hi hauria Andorra Endavant, que amb 15,6% dels vots calca el resultat obtingut a les urnes i creix prop de tres punts percentuals respecte l’enquesta de l’any passat, i avança així el Partit Socialdemòcrata, que malgrat recuperar al voltant d’un punt i mig respecte de l’enquesta del 2024, perd encara set punts i mig pel que fa a les eleccions del 2023.

Es tracta d’uns resultats que s’han d’agafar amb pinces, “no són molt significatius”, segons ha manifestat el coordinador de l’àrea de sociologia de l’ARI, Joan Micó, ja que una gran proporció dels enquestats no sap a quin partit votaria, i s’intueix el sentit del seu vot analitzant la simpatia que expressen vers els diferents grups i líders.

De fet, a la pregunta de “si ara se celebressin eleccions generals, quin partit o coalició creu vostè que guanyaria?”, el 52% dels andorrans diu DA (també ho diu un 38% dels residents no andorrans), seguit de Concòrdia, que ho diu un 13,8% dels enquestats amb passaport. A molta més distància, Andorra Endavant ho diuen un 2,7% i el Partit Socialdemòcrata un 2,4%. Ara bé, a la pregunta si creu que aquest partit guanyarà per majoria absoluta, el 73% diu que no i només un 18,5% respon afirmativament.

Aprovats
Si entrem a analitzar la valoració dels principals líders polítics del país, es veu com la majoria aprova, o es queda a les portes del suficient. El líder amb millor nota és Cerni Escalé, de Concòrdia, que rep un 6,4, i el segueix el cap de Govern, Xavier Espot, amb un 5,6. Són valoracions molt similars a les expressades en la darrera enquesta d’opinió política, quan Escalé treia un 6,5 i Espot un 5,6. Els segueix el socialdemòcrata Pere Baró, amb un 5,3; Carles Naudi, de Ciutadans Compromesos, amb un 5,2; i Carine Montaner, d’AE, amb un 5,1. Només suspenen, encara que es queden fregant l’aprovat, Marc Magallón d’Acció, que té un 4,9, i la liberal Cristina Rico, amb un 4,5. 

Pel que fa a les valoracions del Govern i dels grups parlamentaris, entre els andorrans es reflecteix el desgast de la majoria. El Govern suspèn amb un 4,7, quan en l’anterior enquesta aprovava amb un 5 pelat, nota que assoleix ara el grup parlamentari demòcrata. Ciutadans Compormesos obté un 4,9 i el conseller no adscrit, el liberal Víctor Pintos, treu un 4,4. La tendència en tots aquests col·lectius que estan o estaven al Govern és a la baixa, mentre que en els altres es manté més estable, encara que l’única formació que aprova és Concòrdia, amb un 5,5. Entre els no andorrans, el càstig als grups de la majoria es dilueix i les valoracions s’apropen més al 6.


Percepció d’un empitjorament de la situació política general
La ciutadania percep un empitjorament de la situació política general del país. De fet, els que consideren que és bona o molt bona han passat de ser el 26,6% a ser un 22,1%. En canvi, aquells qui creuen que la situació és regular són gairebé la meitat, el 49,3% i els que la consideren dolenta o molt dolenta passen a ser un 27%, enfront el 26,4% de l’enquesta de l’any passat, quan un 45,5% qualificava la situació de regular. Això és entre els andorrans. Els que no tenen el passaport són més optimistes, i el 43,8% considera que la situació és bona o molt bona, els que la consideren regular baixen al 37,1% i els que creuen que és dolenta o molt dolenta són el 14,1%. 

Si es mira el grau de satisfacció amb el funcionament de la democràcia, també trobem que disminueixen els andorrans que estan molt o bastant satisfets respecte a l’any passat i s’ha passat del 45,3% al 40,1%. I els que estan poc o gens satisfets creixen vuit punts i arriben al 48% dels enquestats amb passaport andorrà. Una altra vegada, són més benèvols els residents sense passaport, ja que el 54,3% està bastant o molt satisfet i només el 30,6% ho està poc o gens. 

Entre els principals arguments esgrimits pels que no estan satisfets amb el funcionament de la democràcia andorrana destaca el problema de l’habitatge i el cost de la vida, que el cita un 21,6% dels enquestats andorrans i un 30% dels no andorrans. El segon argument és que el Govern respon a interessos particulars o dels rics, i el citen un 12,8% dels insatisfets amb passaport. Per part dels no andorrans, la manca de drets polítics dels immigrants és esmentat com a problema pel 30% dels insatisfets. Els andorrans també apunten que hi ha temes per  millorar que no s’atenen per part del Govern (11,1%), o que no s’escolta la ciutadania i aposten per una democràcia més participativa (9%).