“Comparteixo que el consens és més que desitjable però la manca d’aquest no pot paralitzar l’acció de Govern”. Així de contundent es va mostrar ahir la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, a l’hora de demanar a la cambra que no donés suport a les esmenes a la totalitat al projecte de llei de la funció pública presentades pel grup liberal, pels consellers generals d’Unió Laurediana-Independents de la Massana i pels parlamentaris del Partit Socialdemòcrata.
La crida de Descarrega no va fer efecte i tots els parlamentaris de l’oposició van votar a favor de les esmenes a la totalitat del text recordant que aquest té “el rebuig” de tots els sindicats de l’Administració i, com es va posar de manifest, també de totes les forces polítiques representades a l’arc parlamentari a excepció de la majoria taronja que va aplicar el corró perquè la reforma de la funció pública superés aquest primer tràmit parlamentari.
La ministra va defensar a ultrança el projecte de llei així com els “esforços” fets des de l’executiu per tal d’explicar-lo i buscar acords amb els sindicats. Descarrega, que va arribar a dir que l’única diferència que hi ha entre Govern i sindicats és la jornada laboral de 35 hores i el canvi de triennis per quinquennis, va reiterar que amb la llei es milloren les condicions retributives dels treballadors públics de manera que amb el nou model –quinquennis, complement de productivitat i complement de carrera– no hi ha cap estalvi ja que pot arribar a suposar, en el cas que tots els treballadors assoleixin la gestió de l’acompliment, un cost de 20 milions per a l’Administració davant els 17 milions del sistema actual.
El conseller general del PS Pere López va defensar l’esmena contraposant els 33 acords que es van assolir amb els sindicats l’any 2010 per reformar la funció pública i la situació actual de “fractura social” amb un text que “ja ha provocat una vaga”. En aquesta línia, López, que va acusar l’executiu de “destrossar la funció publica” i d’“utilitzar-la únicament com a manera d’obtenir vots”, va avançar que al programa de la formació de cara a les eleccions generals de la primavera vinent hi figurarà la seva derogació i la promesa de treballar en consens per impulsar un nou text.
El president del grup liberal, Jordi Gallardo, que també va lamentar que s’hagi “dividit i confrontat la societat” entre sector public i privat, va criticar les mancances en la informació que ha d’acompanyar la tramitació del projecte de llei així com l’absència d’una memòria econòmica completa que permeti constatar que el text s’impulsa segons la sostenibilitat econòmica. Així mateix, Gallardo va considerar que la reforma ja parteix d’“un enfocament erroni” ja que “no es té una visió global” així com tampoc es té en compte “quina Administració vol i necessita l’administrat” ja que només se centra en “els recursos de l’Administració”.
Des d’UL-ILM, Josep Pintat va posar en dubte que es tractés realment d’una reforma profunda de l’Administració i va assegurar que el text “està lluny d’assolir aquests objectius”. En aquest sentit, el president del grup mixt, que va lamentar que des de l’executiu s’hagués rebutjat la seva proposta de fer una taula amb Govern, grups parlamentaris i sindicats per mirar d’abordar entre tots la reforma, va retreure a Descarrega que no s’hagin fet estudis d’impacte per determinar quin cost tenen tots els canvis que es volen impulsar a la funció pública.
Així mateix, Pintat va alertar novament de la inseguretat jurídica que crea la manera de fer de l’executiu i ho va exemplificar amb el fet que el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació, a tràmit parlamentari, “preveu una modificació del text de la llei de la funció pública que ni tan sols està a dia d’avui debatut”. Per evitar situacions com aquesta, el líder d’UL-ILM, que va insistir que “això no és seriós”, va tornar a demanar d’asseure’s tots plegats per determinar quins són aquells textos legislatius que cal prioritzar perquè s’aprovin abans de la fi de la legialtura.
El conseller general de Socialdemocràccia i Progrés, Víctor Naudi, va destacar que el fet de debatre tres esmenes a la totalitat ja posa de manifest que “el Govern de DA no ha fet les coses bé”. En aquest sentit, el parlamentari, que va insistir que “a final de legislatura i a les portes d’unes eleccions no es pot tancar aquesta reforma”, va apostar per buscar el diàleg i la concertació a partir de cinc dels grans eixos dels 33 acords que s’havien assolit el 2010.
Per la seva part, la consellera general independent, Sílvia Bonet va lamentar que el text entrat a tràmit per l’executiu “no hagi estat fruit del diàleg que s’hauria hagut de tenir”, motiu pel qual donava suport també a les esmenes a la totalitat.
Des de la majoria demòcrata, Marc Ballestà va recordar que totes les formacions portaven la reforma de la funció pública als seus programes electorals ja que la llei del 2000 necessita “una profunda revisió i actualització”. En aquesta línia, Ballestà va destacar les millores i avenços que es fan amb el nou text a la vegada que es garanteix la sostenibilitat de les finances públiques. Partint de la base que la reforma és necessària, el parlamentari va instar els grups parlamentaris i els sindicats a treballar plegats en el desenvolupament de la llei i la implementació dels canvis que comportarà.