El grup parlamentari demòcrata vol que l’avaluació que han de superar aquelles persones que vulguin obtenir per primera vegada el permís de caça o que el tornin a demanar després d’haver estat inhabilitades es faci com a mínim un cop a l’any.

Si més no, en aquest sentit va una de les vuit esmenes, majoritàriament de caràcter tècnic, que la formació ha presentat al projecte de llei de caça entrat a tràmit parlamentari per l’executiu, un text que modernitza i actualitza la legislació vigent, simplificant el redactat i concretant conceptes, amb l’objectiu d’adaptar la normativa a les tècniques cinegètiques i a l’evolució del col·lectiu de caçadors i a l’adaptació dels canvis en l’organització del territori.

I és que des del grup de la majoria es considera que “és necessari establir un nombre mínim de convocatòries per any” amb la finalitat “d’evitar que existeixin esperes innecessàries”. El text aprovat pel Govern faculta el ministeri responsable de la caça a determinar cada any el sistema d’avaluació, el contingut i el nombre mínim de convocatòries per tal de poder obtenir el permís.

En una altra esmena, el grup demòcrata proposa incloure com a infracció administrativa lleu, i per tant sancionada únicament amb una multa de 200 euros, el fet de “marcar la peça capturada incomplint les disposicions reglamentàries, havent-ho comunicat al cos de banders”. Des de la formació es justifica que aquesta proposta neix de la voluntat de “preveure una infracció més lleu en aquest supòsit quan no hi ha hagut intencionalitat per part del caçador”.

Esmenes de CC
D’altra banda, des de l’altre grup parlamentari que dona suport al Govern, Ciutadans Compromesos, s’han presentat set esmenes al projecte de llei, entre les quals destaca la que planteja suprimir la disposició final tercera, on es preveu que els imports de les sancions fixats en la llei es puguin actualitzar a través de la Llei del pressupost. Des de la formació s’entén que aquesta actualització via pressupost no només genera inseguretat jurídica per la variabilitat dels imports, sinó que genera un greuge comparatiu respecte d’altres col·lectius o supòsits atès que en cap altra llei es preveu l’actualització dels imports de les sancions mitjançant la Llei del pressupost.

Així mateix, la formació esmena la composició de la Comissió de seguiment de la caça per tal d’ampliar el nombre de representants designats per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra d’un a dos,  un canvi que el grup argumenta en el “rol important” que tenen els pagesos “en la regulació de les espècies, donat que moltes vegades són víctimes de danys que ocasionen certes espècies com els muflons o els porcs senglars”.


AE defensa que les peces es puguin deixar a la muntanya

Des d’Andorra Endavant s’han recollit bona part de les demandes dels caçadors i s’han presentat vint esmenes al text, entre les quals una per mantenir les disposicions del reglament de caça vigent pel que fa al destí final de les peces capturades.

I és que el projecte de llei de caça preveu que les peces abatudes quedin en propietat de qui les ha caçat, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final, habitualment el consum o ús personal. Des d’Andorra Endavant, en el cas de les espècies regulables, es planteja que en les modalitats de caça en batudes i tirs nocturns si el caçador no vol la peça aquesta quedi en propietat del ministeri responsable de la caça. Així mateix, i un cop els banders hagin fet el pertinent control sanitari i recollit  les mostres que considerin escaients i, en el cas que no vulguin o puguin fer-se càrrec de la peça, la formació planteja que es pugui autoritzar a deixar les restes a la muntanya per tal de “satisfer altres espècies”.