El cònsol major de la Massana, David Baró, revisa la feina feta durant la primera part del mandat, marcada sobretot per l’impacte que suposa Emap a les finances comunals i l’acord amb els bancs per complir amb la llei. Destaca l’esforç per reduir la despesa mantenint el nivell de servei i la nova dinàmica que ha agafat Emap. També parla sobre Ski Andorra, de la qual ha pres la presidència recentment.


La màxima d’aquest mandat és fer més amb menys. ¿És possible sense que els serveis se’n ressentin?
Durant els tres anys ha estat així. Això es veu en molts àmbits, com la part financera: els pressupostos, els superàvits en els tancaments del Comú. També es veu en el turisme, amb el repte que hi ha per a l’any que ve dels Mundials, i projectes com l’edifici dels Arcs. Aquest és el dia a dia de tot l’equip, perquè abans la Massana tenia un pressupost de 22 milions d’euros i ara és d’11 milions. Però tot el que són serveis socials mai s’ha minvat, al contrari, ha anat augmentant, i en despesa de funcionament hem anat estalviant i la despesa de personal cada any s’ha anat reduint. Això ens ha permès fer una inversió més elevada. També hem fet un esforç per mancomunar serveis amb altres parròquies. Aquest objectiu de fer més amb menys continuarà l’any que ve i crec que hauria de continuar més endavant.

¿Estava sobredimensionada la plantilla del Comú? Perquè, si no, ¿com es pot seguir funcionant amb menys treballadors?
No. Els comuns vam anar introduint serveis que necessiten personal, com els esplais o el SAD. Aquest servei l’hem de donar i no és per aquí que hem retallat. En cada jubilació que hi ha analitzem si la podem cobrir fent una reorganització interna. El que hem fet és reorganitzar-nos internament. Un exemple és circulació. Abans era a la planta zero i ara és amb tràmits. Ho hem agrupat. ¿Donem el servei? Sí, igual. També és cert que cada cop més tenim uns perfils que són molt transversals.

¿Encara hi ha més recorregut per aprimar la plantilla?
No, és clar. Hi ha un moment que no pots. I aquest moment és ara. Ara tenim el que necessitem per funcionar i sort tenim del programa d’ocupació del Govern. Si no fos així necessitaríem més recursos. Tenim durant sis mesos uns quinze treballadors que es destinen a via pública, a turisme, al parc natural, a manteniment. I també cal destacar un equip de voluntaris molt important com el de la Casa Pairal, que han permès fer coses que no es feien gràcies a persones molt generoses. També Carisma... Això ha fet que hagi crescut el benestar.

¿Encara es poden mancomunar més serveis?
Pràcticament tot el que es podia mancomunar ja s’ha fet. Això evita tancar amb dèficit i generar nou endeutament, que hem anat reduint. La idea és que amb els quatre anys la Massana haurà pogut reduir el deute en 10 milions d’euros i haurà estat una feina de cuina interna que no es percebrà en els serveis.

¿Ja estan elaborant el pressupost per al 2015?
Sí, seguirà les pautes d’aquest exercici perquè calculem tenir el mateix ingrés, tot i que potser en realitat serà una mica superior. I com que en funcionament encara haurem reduït alguna cosa, la podrem passar a in­versió.
A més, també es preveu obrir el centre de salut a l’edifici dels Arcs al març, també es posarà en marxa el centre tecnològic i també l’ampliació de l’esplai, el punt jove i una sala polivalent. La inversió estarà més o menys en els mateixos paràmetres que el 2014. Són pressupostos molt realistes.
També cal dir que aquest any, com que els números han anat una mica millor del previst, podem fer una aportació perquè EMAP pugui invertir.

¿Ja hi ha empreses interessades a instal·lar-se a l’edifici dels Arcs?
Enteníem que l’edifici dels Arcs havia d’aportar a la parròquia un valor afegit i que no havia de generar més despesa. L’acord amb Andorra Telecom permet que ells puguin explotar aquesta nova línia de negoci, portarà empreses i generarà una reactivació a la parròquia. Al març o a l’abril estarà en funcionament i la idea és que ja hi comenci a haver empreses. Andorra Telecom ha registrat interès de privats.

Aquest és un mandat complicat per l’impacte d’EMAP en les finances comunals.
S’havia de gestionar un problema històric que hi havia. EMAP és un motor econòmic en què es van invertir 105 milions d’euros, i hi havia 24 milions que encara no s’havien pagat. EMAP tenia els seus préstecs i podia seguir funcionant, però hi havia la Llei de finances comunals. Es va trobar una solució l’any passat que ha permès solucionar aquest problema després que els bancs posessin 19 milions d’euros pels quals tenen unes preferents.
Al mateix temps s’ha fet un full de ruta d’EMAP per a cinc anys, té una nova direcció, el consell d’administració s’ha professionalitzat. Quan arrenqui la temporada es podrà visualitzar un millor canvi gràcies al creixement en serveis. Pal-Arinsal és un tresor que si no el tinguéssim l’hauríem de buscar per reactivar. Aquest mandat ha tingut una primera part de gestió financera i la recta final serà més de projectes.

La solució es va trobar molt in extremis. ¿Els consolats anteriors podrien haver
fet més?
Cada consolat va anar-hi aportant el seu gra de sorra. És normal que s’arribés a una solució abans de la data límit.

Sempre s’ha vist com a sortida a la viabilitat de l’estació la inversió privada.
Uns partners privats ja els vam trobar amb els cinc bancs. El consell d’administració d’EMAP va decidir, després de passar d’una situació de dèficit a beneficis, donar-nos dos anys per millorar els resultats. Llavors serà un moment més oportú. Aquesta pressió ha des­aparegut, tot i que no tanquem la porta. Per ara està en suspens.

¿En dos anys estarà en una situació més interessant per atraure inversors?
Avui ja és més interessant que fa un any, però encara hi ha camí per recórrer tenint en compte que estem en números verds.

¿Com es plasmarà el full de ruta en els comptes d’aquest any de l’estació?
L’objectiu és tancar amb un benefici més elevat. La feina ve de les darreres dues temporades. Hem passat de perdre 2 o 3 milions a estar en positiu. L’objectiu és fer 1 milió de beneficis, tot i que és difícil de preveure.

¿A què es destinaran els beneficis?
A més inversió en serveis i tracte al client. De ginys ja en tenim i són moderns.

¿Es preveu reduir encara més la plantilla?
No. Tots els canvis que s’havien de fer ja s’han fet. Vam partir del llosat de l’empresa i s’han fet reorganitzacions. Ara, si hi ha algun nou punt de restauració, també caldrà personal. Tot va lligat amb els ingressos.

En dinamització turística, sobretot amb el parc natural i en l’àmbit comercial, s’havien impulsat iniciatives. En aquest mandat, però, no s’hi han introduït novetats.
S’ha mantingut el que hi havia, es treballa amb els comerciants i hotelers, i s’ha volgut incorporar més esdeveniments a l’estiu. Però, és clar, són esdeveniments que tenen un cost i que ofereixen més projecció internacional. Tot i així, cal seguir millorant.

¿L’activitat econòmica a la parròquia va millorant?
Cal destacar l’esforç dels comerciants per aixecar cada dia la persiana tot i el context. Hi ha més de 800 activitats econòmiques i el saldo sempre és positiu. També ha canviat molt perquè abans estava molt dividit entre estiu i hivern i ara a l’estiu s’aposta per la bicicleta...

¿Com és la relació amb la minoria? Tot i que sembla que hi ha bona entesa, algunes vegades s’han mostrat molt crítics.
Jo em vaig comprometre a fer un mandat de mà estesa i treball conjunt. Estan en totes les comissions, tenen tota la informació, hi aporten el seu gra de sorra. No hi ha enfrontament perquè com a cònsol de tots vull que hi hagi pau al Comú. I treballem conjuntament.

En algunes qüestions puntuals, com EMAP o urbanístiques, han estat bel·ligerants.
És normal que facin el seu paper. També cal dir que algunes d’aquestes qüestions vénen del passat. Podem parlar del passat, però del que vull que em parlin és del que faig jo. Agraeixo que hi hagi aquesta pau per treballar i no perdre el temps amb picabaralles. A EMAP es prenen els acords per unanimitat i a la majoria dels consells de comú també és així.

¿Això pot evolucionar cap a una entesa electoral?
No ho sé. Com a cònsol vull que es treballi conjuntament per tirar endavant projectes. Això és gestió política i allò altre és fer política. Jo estic centrat en la primera. Queda un any per continuar treballant de valent.

El que sí que ha quedat al tinter és la reforma de la llei de competències i transferències. ¿És decebedor?
Això era una reforma en què calia fer un primer pas per fer-ne després un altre. I s’ha fet el primer. S’ha avançat una mica i amb l’acord que es va assolir hi ha deu lleis per canviar. Serà el pròxim Govern i Comú els que hauran de fer el segon pas. Però jo entenc que no ha d’anar cap a una centralització sinó cap a una eficiència més gran. Això és compartit pels comuns i el Govern.

¿Què comportaria la centralització?
Una pèrdua de la proximitat. Hi ha serveis que requereixen aquesta proximitat, com l’escola bressol o les cases pairals. Es va voler fer un mimetisme amb Espanya, on hi ha cinc nivells d’administració. Cal mirar de ser eficients però no pretendre fer dels comuns un ministeri del Govern. Es van fer alguns avenços, com en carreteres. Encara cal clarificar les competències impròpies que assumeixen els comuns, però en cap cas reduir serveis. 
 
¿Comportarà grans canvis la revisió del pla d’urbanisme?
La revisió és fidel al programa electoral. Consistirà a facilitar les unitats d’actuació molt grans en què hi havia molts propietaris, que s’han mirat de reduir. També la cessió, que estava al 15%, passarà al 5%. La idea és facilitar perquè qui tingui un petit terreny s’hi pugui fer el xalet. També s’hi plasmarà el nou mapa d’allaus... Els paràmetres no han canviat pel que fa a densitat o a creixement de població com per fer una revolució.


“No puc fer que Joan Viladomat torni a Ski Andorra perquè no ha marxat mai i ha firmat totes les actes”
 

¿El model de col·laboració que van assolir Ski Andorra i Andorra Turisme els satisfà?
S’ha renovat l’acord amb la mateixa inversió, però s’han canviat algunes coses segons els mercats que es volen potenciar. Està molt bé que Grandvalira i Vallnord treballin conjuntament amb Andorra Turisme i facin promoció d’una marca que és Andorra.

¿La inversió és suficient?
Pels objectius que es van marcar, de moment està bé. Si l’any que ve es vol anar a altres mercats o fer altres accions, entenc que es replantejarà. A banda, també hi ha la inversió en promoció que fa cada camp de neu i la d’Andorra Turisme. Però el que és important és que s’ha passat a treballar conjuntament.

Una vella reclamació de les parròquies amb estacions és una implicació més gran del Govern.
Aquesta qüestió no s’ha tornat a plantejar. El Govern ja va accedir a l’aplicació d’un IGI especial per al forfet. De moment, el que s’havia reclamat el Govern ho ha tingut en compte.

¿Tornarà Joan Viladomat després d’això?
Mai no ha marxat. Saetde forma part de Ski Andorra, en cada reunió està representada i firma les actes. Per tant, no es pot fer alguna cosa perquè torni, perquè no ha deixat mai de ser-hi present.

¿Llavors tot el que va transcendir a fora de la patronal era una simple mesura de pressió envers el Govern?
No ho sé, però Saetde ha estat a cada reunió i la secretaria de Ski Andorra fins fa poc era del senyor Viladomat i sempre ha firmat les actes. Per tant, no puc fer que torni perquè no ha marxat. I tots els acords que s’han pres fins ara han comptat amb el suport de totes les parts.

En esquí de muntanya s’ha fet un pas endavant.
Grandvalira i Vallnord oferiran recorreguts alternatius perquè es pugui practicar aquest esport amb seguretat. Això permet aportar un valor afegit més. La idea de Ski Andorra era prohibit prohibir. Tot ha de ser compatible a la muntanya. L’esquiador, pagant un forfet, té uns drets i qui vol anar a la muntanya també té dret a anar-hi. Però això cal fer-ho compatible.

¿No es reclamarà una regulació específica?
Els camps de neu tenen clar que ha de ser compatible, que hi ha unes normes de convivència que cal respectar per garantir la seguretat. Com que no es vol prohibir, s’han buscat alternatives. I respecte a un canvi en la llei, no crec que es faci properament.

¿Des de Ski Andorra també es continuarà fent èmfasi en la formació?
Sí. En els darrers anys s’han invertit les xifres de treballadors locals i estrangers a les pistes, avançant cap a un pes més gran dels residents. Tot i així, cal tenir en compte que aquesta és una feina de temporada i només dóna treball durant uns mesos. I jo entenc que les persones volen feines que els permetin estar ocupades durant tot l’any. A banda, també hi ha uns perfils més tècnics que no tenim aquí. Primer cal mirar a casa i després a fora.

¿Hi ha hagut una precarització de les feines a les pistes?
No. Es poden haver congelat els sous, com en totes les empreses, i cada vegada s’aposta més per la polivalència. Però no crec que s’hagin precaritzat.