¿Quines mesures han previst per millorar la situació financera i l’endeutament del Comú?
En aquest cas s’ha de dir que els pressupostos del Comú són equilibrats i normalment ja tanquem amb superàvit. L’últim any es va tancar amb 700.000 euros de superàvit i l’exercici 2011 es preveu que tanquem amb 1,1 milions, ja que al darrere tenim un pla de viabilitat amb els bancs, i d’altra banda volem accelerar el procés de reducció de l’endeutament del Comú de la Massana.
El deute del Comú, sense comptar les societats participades, actualment és de 15 milions d’euros, mentre que fa vuit anys era d’uns 7 milions més 15 de compromesos, la qual cosa vol dir que avui estem en un Comú menys endeutat que fa vuit anys.
I, pel que fa a EMAP, la corporació ha invertit 30 milions d’euros durant aquests últims anys i ara se’n deuen 25, mentre que fa vuit anys el deute era de 24,7 milions, de manera que, tot i la important inversió, estem en uns nivells d’endeutament similars. Finalment, hi ha Vallnord, amb un endeutament de 2 milions d’euros.
Si sumem els 15 milions, més els 25 d’EMAP i els 2 de Vallnord, hi ha un deute de 42 milions d’euros. Tot i així, estem en la bona línia i hem aconseguit canviar la tendència. Abans la despesa era superior als ingressos i ara tenim més ingressos que despeses.
I de cara als quatre anys vinents, ¿què proposen en aquest àmbit?
La idea és continuar així, i això ho hem aconseguit amb una gestió molt rigorosa, amb un control factura per factura, mancomunant... La Massana és un exemple de mancomunació de serveis amb Ordino, amb qui tenim més de dotze serveis mancomunats. Tot el que hem pogut ho hem mancomunat, i és la línia a seguir. També hem renegociat contractes, i això ha fet que passem d’un pressupost de 22 milions a 10.
La candidatura també vol que no es penalitzin tant les parròquies que teniu camps de neu. ¿De quina manera es pot aconseguir?
Aquí el que passa és que quan fan la fotografia del deute d’EMAP es tenen en compte les despeses, però no els ingressos. La Llei de finances comunals diu que no pot sobrepassar el 200%, però, en el cas d’EMAP, si es tinguessin en compte els ingressos el límit l’abaixaríem d’una manera considerable.
De fet, una de les propostes que han fet per rebaixar aquest deute és la futura entrada de capital privat a EMAP. ¿Com pensen tirar endavant aquest procés?
En un primer moment volem professionalitzar el consell d’administració, perquè avui en dia és cent per cent polític, i la idea és incorporar-hi professionals del sector com a pas previ. A partir d’aquí es continuaran millorant els números. Entenem que hem de seguir en la bona línia, perquè EMAP ha reduït el deute en els últims anys. Després cal optimitzar el quadre de gestió, actualitzar el pla estratègic que tenim i, després, treballar en la línia de plantejar als ciutadans de la Massana l’entrada de capital privat.
La idea és donar-li suport, amb un full de ruta, i quan sigui possible i sigui el moment oportú farem el plantejament a la ciutadania, els explicarem el perquè, quines són les inversions que voldríem fer per continuar a la primera línia, i els transmetrem que entenem que és el camí a seguir. De fet, creiem que la resta de companys també parlen d’això. El pla de ruta no l’expliquen tan concretament, però en qualsevol cas és important fer-ho amb els ciutadans, perquè puguin participar en aquest procés, comprant accions, els empresaris de la parròquia i d’altres empreses.
¿El Comú es quedaria el 51% de les accions, com a mínim?
La idea és que el Comú continuï tenint un pes important, però com que és un procés participatiu no li podria dir la xifra. Estem parlant de gestió i explotació. Les muntanyes sempre seran cent per cent comunals. El Comú ha de tenir mecanismes de control –per exemple, que al consell d’administració les decisions s’hagin de prendre per unanimitat–, però hem de deixar la porta oberta. No podem tancar-nos en banda en unes condicions quan aquest és un procés complet, que ja veurem com podrem aconseguir i quantes persones hi estan interessades.
El que també és important és que en cap cas s’ha de perdre l’objectiu inicial pel qual es va crear Pal-Arinsal, que era per donar feina als residents de la Massana i del país, i a més pretenem dignificar els treballadors. Volem comptar amb el personal actual, dignificar-lo i oferir-li més formació.
Durant l’últim mandat, com a conseller de Turisme i Comerç de la Massana, ha impulsat el pla de reactivació d’aquests dos sectors. ¿De quina manera preveu donar-li continuïtat?
El pla de reactivació ha estat el meu dia a dia en aquests últims quatre anys, juntament amb el sector privat, i hem impulsat més de 130 accions de promoció i dinamització. En aquest sentit, puc dir que ha estat un exemple per a altres parròquies, ja que hi ha hagut dinamisme, i els empresaris i comerciants han estat part implicada. I en molts projectes hem aconseguit cofinançament i els hem pagat a mitges.
Crec que hem fet un gran pas endavant. N’estic molt satisfet i em quedo amb aquest bon treball conjunt. Ara ens comprometem que, si guanyem les eleccions, durant el primer semestre del 2012 elaborarem un nou pla d’accions per als pròxims quatre anys de manera conjunta amb els empresaris, els hotelers, els comerciants i la societat civil, amb accions concretes de dinamització i apostant pel treball conjunt entre públic i privat.
Això ha permès fomentar l’associacionisme, amb entitats com l’Acelma o l’Aptae, i actualment ho tenim molt ben estructurat. I també em quedo amb la bona xifra que la Massana ha estat l’única parròquia que ha tingut una creació neta positiva d’activitats econòmiques. En els últims quatre anys n’hi ha hagut més de 80 de noves, quan a altres parròquies han anat decreixent.
Segons el seu programa, el departament de Social és l’únic que no ha sofert una retallada pressupostària. ¿Pensen mantenir aquesta línia en els pròxims anys?
El nostre missatge és que la parròquia del benestar que hi ha avui a la Massana l’hem de mantenir, i és cosa nostra fer-ho possible. Ja hem passat de 22 milions d’euros de despeses a 11, i hem pogut mantenir aquest servei. Però després també entrarà la negociació per les competències amb el Govern. La promesa és que els mantindrem, sigui qui sigui qui els doni.
És a dir, si avui la corporació de la Massana ofereix, per exemple, un servei d’atenció domiciliària i passa a dependre del Govern, vetllaríem perquè es mantingués com ara. Per tant, en les qüestions de la gent gran, l’esplai, l’Escola Bressol... vetllarem perquè el servei continuï sent eficient i de qualitat. En moments de crisi l’argument de retallar és molt fàcil, i trobem important prendre el compromís que treballarem per assegurar els serveis, i aquí és on hem de ser imaginatius, mancomunant, parlant amb el Govern i amb el Consell General.
¿Preveuen ampliar els horaris de la guarderia Petit Príncep?
Els horaris són amplis, però estarem atents a les demandes que hi hagi. Si hi ha una demanda l’haurem d’estudiar i considerar. Si hi ha un únic cas, per exemple, hi ha altres mecanismes, però si hi ha una demanda real hem de ser molt flexibles. Caldria parlar amb els pares i mirar de buscar la fórmula per poder-nos adaptar. Parlant tothom s’entén.
Una de les peculiaritats d’aquesta llista és el suport dels Verds i la incorporació a la candidatura de Jael Pozo. ¿S’ha vist reflectida aquesta incoració en els apartats de social i de medi ambient del seu programa?
Jo la Jael l’he conegut en aquests últims anys en el marc del pla de reactivació i, sense mirar colors polítics, perquè estem en un Comú, hem pogut treballar molt de prop. L’he conegut molt bé i és una persona amb molta energia, amb molt bones idees. Per tant, per a mi és un perfil que pot aportar molt a la parròquia i, com que vam voler fer un equip plural i obert, entra dins de la idea d’obrir-nos. Lamentem que no hagi pogut ser amb els companys del senyor Serra, però la idea és aquesta. En tot cas, aporta un valor afegit, com també aporten un valor afegit la resta dels membres.
¿I des del punt de vista de propostes concretes al programa?
S’hi han incorporat propostes que no han suposat cap mena de problema. Compartim propostes en medi ambient, com fomentar el parc natural, la parròquia del vianant, el foment de les energies renovables, les polítiques de moderació del consum, per exemple, en què estem tots d’acord.
De fet, el programa de CC inclou fins a catorze propostes en l’apartat de medi ambient. ¿Creu que s’ha pogut aportar un plus en aquest àmbit?
Ha portat un plus molt important i ha donat un gran valor afegit, tot i que el programa és molt equilibrat, amb catorze eixos importants, com poden ser el medi ambient i la sostenibilitat, però també el benestar social, el turisme, el comerç i les estacions d’esquí, entre d’altres.
L’últim punt del programa és un full en blanc, de manera que es deixa oberta la possibilitat que hi entrin noves propostes.
Nosaltres entenem que quan es fa un programa en un moment donat tenim una informació concreta, ja que tenim fins a quatre membres que hem format part del Comú i hem tingut aquesta proximitat i coneixem el dia a dia de la parròquia. Però en quatre anys les coses van avançant i entenem que també hem de fer un programa obert. I si algú té una idea concreta que creiem que és bona i fiable, per què no tirar-la endavant. Per tant, la idea és omplir el full en blanc junts, els quinze dies de campanya i, si guanyem les eleccions, durant els quatre anys.
Pel que fa a la campanya que té lloc a la Massana, ¿creuen que s’ha pogut convertir en una cursa per veure quina formació és més de Demòcrates per Andorra (DA)?
Sembla que alguns vulguin demostrar que ells són DA i els altres no. Bé, doncs, de fet, de DA una mica les dues parts ho són. Jo mateix estic afiliat a DA, he estat membre de la gestora del partit de DA i de l’executiva fins fa poques setmanes, i lògicament m’hi sento identificat, i els meus companys també. DA ja va dir que no es pronunciaria a la Massana. Després, cadascú... Jo no tinc cap problema d’identitat en aquest sentit i sé perfectament que a nivell nacional dono suport a DA.
En tot cas, som un grup i l’important és agafar aquests compromisos i fer-ho conjuntament. No és una competició per veure qui és més DA, i els electors valoraran les propostes concretes, el compromís, la credibilitat, i també tindran memòria del que va passar fa vuit anys, perquè altres candidats ja han estat al Comú, de cònsols.
