Un dels drets que tenim garantits com a ciutadans per la Constitució és el d'informació. El de ser informats. I aquest, en part, ens l'han de garantir els periodistes, encara que, com veurem, no depèn d'ells al 100%. Ahir, els representants dels mitjans de comunicació del país, d'alguns, i també d'alguns veïns de Catalunya, van ser convidats a pujar a un autobús per suposadament tenir garantit l'accés als llocs més calents, de més interès, en què es desenvolupava la visita del copríncep Emmanuel Macron. Ara bé, més que tenir accés als llocs, tenien accés a uns corrals adjacents des d'on, suposadament, havien de poder veure com es desenvolupava la visita, o algunes parts d'aquesta, perquè ja s'entén que n'hi ha que han de quedar en un àmbit més privat. A l'hora de la veritat, fer de notari social dels actes oficials, que és en certa manera la feina dels periodistes, va ser difícil, per no dir impossible.
L'autobús els va portar a Radio Andorra, on fotògrafs, redactors i operadors de vídeo van haver d'esperar més d'una hora per veure l'arribada de Macron al costat del cap de Govern, Xavier Espot. I allí el copríncep, que també és president de la República de França, no va dubtar a saltar-se el protocol i atendre els companys de la premsa francesa. Es va viure el primer moment de tensió, doncs uns no van veure res, ni tampoc van poder sentir les declaracions que oferia Macron, que per cert, gairebé es va allargar més que Espot. I tot això en un corral tancat amb unes cintes com la que poden veure a la fotografia, als jardins de Radio Andorra i sota l'amenaça de pluja imminent, i observats de prop per membres de protocol i del dispositiu de seguretat perquè no traguessin una poteta més enllà del que estava marcat.
Com que la pluja finalment va fer acte de presència, i de quina manera –aquesta sí que la va percebre tota la premsa– es va permetre el refugi dins l'edifici de Radio Andorra. Però en una petita sala de la planta baixa primer, i després, quan alguns ja s'havien acomodat per terra per començar a redactar el poc que hi havia per redactar en aquell moment, tots junts cap a una altra sala una mica més ampla. I allà, també a terra i on es podia, sense visió a l'exterior, on havia d'arribar el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, ni a l'interior, on Macron primer es reunia amb Espot i després amb Serrano, els periodistes esperaven que el cap de Govern els informés selectivament del contingut de la trobada mantinguda amb Macron.
I d'allà, una altra vegada com ovelles, tots corrent cap a l'autobús, que els havia de portar a les instal·lacions de la central hidroelèctrica de FEDA. Hi havien d'arribar abans que la comitiva de les autoritats, igual que marxaven de Radio Andorra sense poder presenciar l'acte "històric" d'entrega de credencials per part de diplomàtics en territori andorrà i als dos coprínceps alhora, i no en marxarien fins que aquelles haguessin acabat. Aquí el corral estava equipat de taules i cadires, i amb un detallàs per a cada un dels periodistes, fotògrafs i operadors de vídeo: una bossa amb una ampolla plena d'aigua –de vidre, reutilitzable– una llibreta i un bolígraf, i una bona xocolatina per berenar. Des d'allà es va poder aixecar acta de la visita i la reunió a múltiples bandes que va tenir lloc al costat dels grups hidroelèctrics. Hi havia senyal de televisió en directe, però també es podia mirar des d'una finestra cap a la reunió, i també es va poder sentir el que deien uns i altres, i fins i tot les preguntes que va llançar Macron sobre el projecte de central que es vol fer compartida entre FEDA i EDF, l'elèctrica francesa (podeu llegir la següent pàgina per conèixer més detalls del projecte).
I quan els protagonistes van marxar de FEDA, els representants dels mitjans de comunicació van tornar a pujar a l'autobús, que els va deixar davant l'edifici administratiu del Govern, aquí sí ja sense pastors ni gossos d'atura que els fessin estar dins els corrals.
Així, de corral en corral i amb l'accés restringit, és difícil complir amb la missió d'informar i de ser notari dels actes socials. Ho van tenir més fàcil els ciutadans que, a través del senyal de televisió, van poder fer un millor seguiment dels esdeveniments, encara que amb la mirada dirigida des de RTVA.
