El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar dimecres un recurs d’inconstitucionalitat contra dos articles de la Llei qualificada de la persona i la família, el relatiu a les formes de matrimoni i al corresponent als efectes civils del matrimoni canònic, en considerar que suposen una discriminació per motius religiosos. 

Així ho han explicat avui la presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Judith Salazar, i la consellera general Susanna Vela, que han recordat que la llei acaba amb la discriminació que hi havia entre les parelles heterosexuals i les homosexuals, ja que unifica sota la denominació casament civil el que abans era matrimoni civil i unions civils, però que no anomena matrimoni, terme que deixa només per al matrimoni canònic si bé deixant clar que “el casament civil i el matrimoni canònic produeixen els mateixos efectes”.

Salazar, que ha assegurat que “no entenem aquesta distinció” que “ningú ens ha sabut explicar” més enllà que sigui per evitar “un possible enuig del copríncep episcopal”, ha lamentat que “una institució com la del matrimoni civil, més antiga que la canònica hagi de perdre el seu nom” i ha defensat que malgrat ser una qüestió semàntica “s’incorre en una discriminació per motius de religió”. I en aquesta línia, ha recordat que “la llei ens diu que no es pot forçar ningú a expressar quines són les seves creences” i lamentat que, amb la diferenciació que fa el text, “d’alguna manera estem obligant que aquesta sigui pública”.

A més, Salazar ha incidit en el “greuge comparatiu” que suposarà respecte a les persones que ja han contret matrimoni per la via civil anteriorment i que per tant tenen el certificat de matrimoni, mentre que a partir d’ara “emetrem certificats de matrimoni sota la forma de casament civil”, un fet que podria també comportar problemes “a l’hora d’anar a l’estranger i comparar-se amb el dret civil internacional”.

Així mateix, la parlamentària socialdemòcrata ha mostrat també la disconformitat amb el fet que la llei establexi que els matrimonis canònics tinguin tots els efectes civils a excepció de la nul·litat, que només es podrà declarar per la via eclesiàstica. “Els tribunals andorrans civils són els que jutgen els efectes civils del matrimoni i han de tenir totes les competències per tractar tots els efectes, inclòs la nul·litat”, ha assegurat Salazar, que ha advertit de les “incongruències” de barrejar jurisdiccions però “sense una reciprocitat absolutat”. I en aquest sentit ha posat damunt la taula la contradicció que es dona en el cas de menors d’edat, ja que l’Església sí en permet el casament mentre per la via civil per casar-se cal tenir els 18 anys.

En el recurs, “per coherència”, s’impugnen també tota la sèrie d’articles en què es fa referència al casament.

Per la seva part, Vela ha recordat que aquesta llei ja venia de la legislatura passada si bé, “amb el treball dels grups”, entenem que “és més moderna i d’acord amb els temps actuals”. I en aquest sentit ha destacat que de les 130 esmenes que havia presentat el grup socialdemòcrata únicament van ser 7 les que no es van recollir en el text final de la llei, un fet però que “no exclou que puguem fer recurs al TC”.

Un cop admès a tràmit, si és el cas, el Tribunal Constitucional tindrà dos mesos per pronunciar-se sobre el recurs.


Espot manté que s’està davant una qüestió “merament terminològica”

Interpel·lat sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel grup parlamentari socialdemòcrata, el cap de Govern, Xavier Espot, ha apuntat que “fan ús dels mecanismes legalment previstos” i que per tant, des d’aquest punt de vista, “ple respecte i ens sotmetrem al que acabi decidint el TC”. Amb tot, Espot ha destacat que “estem parlant d’una qüestió merament terminològica” i ha lamentat que “molt sovint ens aturem massa en les formes i poc en el fons”, com “es va veure” dimecres al Consell General. I en aquest sentit, ha demanat “als grups de l’oposició que tenen vocació de governar que de tant en tant també parlessin del fons”. En aquest cas concret, ha continuat el cap de Govern, “el que compta és que al final ja en el moment d’aprovar la llei d’unions civils i ara corroborat amb codi de família, els drets efectius de les parelles del mateix sexe i de les de sexe diferent són els mateixos”. I ha recordat que “poden adoptar de la mateixa manera, amb els mateixos requisits, tenen els mateixos drets successius, tenen els mateixos drets econòmics i això és el que compte, la plena igualtat amb independència de l’orientació sexual, el gènere o les característiques de cadascú”.

Un recurs que des de la majoria es donava per fet

El recurs presentat pels socialdemòcrates al Tribunal Constitucional no hauria de sorprendre la majoria parlamentària. De fet, el president del grup demòcrata, Carles Enseñat, ja va donar per fet que això acabaria passant el mateix dia que el Consell General va aprovar per unanimitat l’aleshores proposició de llei qualificada de persona i família, a excepció dels dos articles que els consellers del PS van demanar votar per separat i als quals es van oposar.

Després de la sessió parlamentària, Enseñat, que detallava que la diferenciació entre matrimoni i casament s’havia fet per mirar de trobar “una fórmula menys invasiva” de cara a l’Església i al copríncep episcopal, ja es va avançar a una possible interpretació de l’alt tribunal i ja va dir que “si el TC diu que s’ha de dir matrimoni, li direm matrimoni”.