El grup d’afectats per la coneguda com a trampa del fill de la Coordinadora per l’Habitatge Digne presentava ahir una proposta per modificar la Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, la que estableix la darrera pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, per tal de dotar-la de més garanties per a la part arrendatària i feia una crida al Govern i als grups parlamentaris a “revisar els aspectes que mencionem”. Entre d’altres coses, el text proposat per la Coordinadora recull que el ministeri competent en matèria d’habitatge tingui “l’obligació d’obrir una investigació d’ofici” quan l’arrendatari presenti davant el Govern sospites “d’ús fraudulent” de l’excepció a la pròrroga forçosa del contracte de lloguer.
Des d’Habitatge Digne es considera que el text actual de la llei no presenta “garanties suficients per a la part arrendatària” davant el procediment establert perquè la propietat pugui recuperar el bé immoble en benefici d’un familiar i tampoc es preveu un termini mínim per notificar l’extinció del contracte per aquesta causa. Així, el text que la Coordinadora presenta com a possibles esmenes a la llei marca un termini de tres mesos i que la notificació s’acompanyi d’una declaració jurada sobre el destí de l’habitatge signada per la propietat i el familiar que se’n beneficiï, un justificatiu de parentiu i, afegeixen en cas que la propietat disposi de més d’un bé arrendat, una justificació dels motius pels quals es vol recuperar aquell habitatge i no un altre. I seria amb tota aquesta informació, més una exposició de motius pels quals la part arrendatària considera que s’està fent un ús fraudulent de la clàusula, que el llogater hauria d’anar al servei de tràmits del Govern i així es pogués iniciar la investigació d’ofici.
El ministeri responsable hauria de presentar un informe a les dues parts amb les conclusions abans de la finalització del contracte, i si es considera que hi ha ús fraudulent de l’excepció, el contracte s’hauria de prorrogar automàticament un any més o fins a la finalització de les pròrrogues vigents, i evidentment aplicar les sancions corresponents. Si pel contrari, no hi ha indicis de la trampa del fill, la finalització del contracte serà efectiva, però abans de la data prevista inicialment “o fins un mes després de l’emissió de l’informe”.
I si s’incomplissin les condicions per les quals es pot recuperar el pis per a un familiar, com ara no acreditar en els 30 dies posteriors a l’expiració del contracte el canvi de cens i l’alta dels subministraments bàsics o la formalització escrita del contracte (o de cessió gratuïta) o que en el termini de cinc anys el familiar deixés el pis o se’n canviés l’ús, es preveurien indemnitzacions per als anteriors inquilins, a qui també es donaria la possibilitat de recuperar l’habitatge amb un nou contracte de cinc anys.
D’altra banda, també es busca protegir les famílies més desafavorides. Així, proposen que “en el cas on la part arrendatària siguin famílies nombroses, monoparentals i/o en risc d’exclusió social, no es podrà realitzar el desallotjament per aquesta causa si la família no compta amb un habitatge alternatiu en condicions d’habitabilitat equivalents, i/o acordes amb les seves necessitats”. I serà responsabilitat dels poders públics garantir aquestes condicions “abans del desallotjament”. D’aquesta manera es protegirien aquestes famílies, que amb el text actual i davant l’excepció a la pròrroga del contracte de lloguer “queden totalment desemparades”.
Finalment, i amb l’objectiu de dissuadir els propietaris de fer la trampa del fill, es proposen sancions equivalents a dotze vegades el salari mínim oficial mensual per les faltes greus i les molt greus, i també la prohibició de contractar amb l’Administració pública per cinc anys i de rebre cap ajut o subvenció pública per un període de deu anys.
