Només els consellers d’Andorra Endavant han votat en contra de la Llei de la llengua pròpia i oficial. Consideren que és “excessiva i coercitiva”, la resta del Consell General, els altres 25 consellers, han emès el seu vot favorable tot destacant el paper integrador que ha de jugar el català. 

Així justament ho defensava la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, en la seva intervenció. “La llengua no l’hem de veure com una barrera, sinó com una oportunitat de teixir una societat més unida i integradora”, ha manifestat tot explicant que el nivell que s’exigirà a l’hora de renovar els permisos de residència (finalment totes les autoritzacions d’immigració estaran vinculades al coneixement del català i no només de les de residència i treball com es preveia inicialment) és “molt bàsic” i “no pot fer enrere a cap persona que vulgui residir al país”.

De fet, és un coneixement que s’adquireix de manera natural com apuntava la consellera de Demòcrates i ex ministra de Cultura, Sílvia Riva, que va deixar la norma més que embastada perquè la seva successora la trametés per a la seva aprovació a la cambra. Justament Riva ha recordat que la llei respon a un mandat del llibre blanc de la cultura i ha defensat que els terminis de dos (per als permisos de residència i treball) i cinc anys (per a la resta de permisos) per començar a exigir l’acreditació del coneixement del català responen a la voluntat de que la llei “sigui aplicable” i es tingui el temps “necessari per integrar el canvi de model”.

Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha qualificat la llei “d’excel·lent” i, després d’assenyalar que “hem de saber rebre els nouvinguts” i acompanyar-los en el coneixement de la llengua, ha manifestat que “el català és la forma més viva i continuada de la nostra tradició, és casa nostra”.

Pel grup parlamentari socialdemòcrata ha intervingut Susanna Vela, que tot i posar de manifest el “greuge comparatiu” que suposa no exigir el coneixement del català als professionals titulats ja establerts al país, ha optat per “valorar més el que ens apropa” i el treball constructiu de la comissió i ha destacat que l’oportunitat de prestigiar la llengua “torna a estar a les nostres mans”.

Per la seva part, el conseller no adscrit, Víctor Pintos, ha defensat que cal “fomentar l’aprenentatge” del català per “a la plena participació en la nostra societat” i ha reclamat “invertir en la nostra llengua”, després d’assenyalar que no tot ha de tenir un retorn econòmic.
 

Fre al talent
Des d’Andorra Endavant, la consellera Noemí Amador ha posat en relleu el tarannà acollidor del país, on “sempre hem conviscut amb persones foranes i també llengües foranes. Tots ells són part de la nostra identitat i la nostra força”. Al seu parer, sí que cal fomentar l’ús del català, però establir l’obligatorietat de saber-ne “és un fre i un perill”, i pot frenar també l’arrivada de talent.