França s'ha tornat a quedar sense primer ministre, el quart en el segon mandat d’Emmanuel Macron. Després d’Élisabeth Borne, Gabriel Attal i  Michel Barnier, avui ha estat el torn de François Bayrou i del seu govern en no superar una moció de confiança a l’Assemblea Nacional, cosa que deixa el país en una situació complicada. Alguns politòlegs ja la comparen amb la de maig del 1958, que va marcar el retorn al poder del general de Gaulle en un context d’inestabilitat governamental i de la guerra d’Algèria. La crisi del 58 va preparar el naixement de la Cinquena República.

Ara, Macron es troba sense un De Gaulle a la rebotiga i amb una Assemblea dividida en tres parts i on no té majoria. Per intentar aconseguir-la va convocar els francesos a les eleccions legislatives l’estiu del 2024 però la jugada li va sortir malament.

El seu intent d’aclarir el panorama per haver de negociar cada llei amb les forces parlamentàries va acabar convertint el parlament en una olla de grills amb successió de primers ministres fins que François Bayrou va aconseguir la unió però en contra seu: l’extrema dreta i els socialistes que li donaven un suport tàcit el van deixar caure perquè ni uns ni altres van assumir la proposta del primer ministre d’estalviar 44.000 milions en el pressupost del 2026.

Davant d’aquest escenari, s’obren tres alternatives. Convocar noves eleccions, nomenar un nou primer ministre o que el president de la República presenti la dimissió, i la solució ha de ser ràpida. Totes les enquestes assenyalen que el resultat electoral seria molt semblant al del 2024, amb un lleuger augment de l’extrema dreta del Reagrupament Nacional de Le Pen i Bardella. Així, els comicis no solucionarien res.

Candidats per ser el nou primer ministre, el cinquè en tres anys, no en falten, però el problema són els suports que rebria. A Macron li agradaria una gran coalició amb forces de diversos colors, però a França aquesta tradició de pactes no està tan arrelada com a Alemanya o als Països Baixos. Els socialistes somien a presidir un govern d’esquerres com també ho fa Reagrupament Nacional, tot i que la seva presidenta, Marine Le Pen, anirà a judici entre el 13 de gener i el 12 de febrer de l’any vinent per l’afer dels assistents parlamentaris europeus.

I queda la tercera possibilitat, d’entrada la menys probable, però que va agafant més possibilitats entre els analistes, i és la renúncia de Macron  –com li reclamen, l’esquerra de Jean-Luc Mélenchon i, en certa mesura, l’extrema dreta-, i la convocatòria d’eleccions presidencials. Perquè sobre el país penja una espasa de Dàmocles, i és l’econòmica. La prima de risc francesa està en caiguda lliure: 20 punts pitjor que l’espanyola i 7,5 per sota de la de Grècia. Aquest mateix mes podria arribar al nivell d’Itàlia, la qual cosa no descartaria una intervenció del Fons Monetari Internacional (FMI).

En el seu discurs a l’Assemblea Nacional, Bayrou ha subratllat que “el destí de França està amenaçat” per un deute que “ens submergeix” i el finançament del qual ja absorbeix tot el creixement econòmic del país. “És una hemorràgia silenciosa, insuportable”, ha destacat, després de recordar que els últims 51 anys tots els pressupostos han tingut dèficit i això ha donat lloc a una “aclaparadora acumulació” de 3,45 bilions d’euros de deute, “les despeses de finançament del qual augmenten”.

 

Manifestacions a tot el país amb el lema ‘Bloquegem-ho tot’
La novetat en aquesta crisi política resideix en el ressorgiment de la indignació obrera i popular. Els anuncis de Bayrou han generat un fort rebuig. La indignació s'ha transformat en la convocatòria per a aquest dimecres d’una gran mobilització amb el lema Bloquegem-ho tot. Les primeres assemblees han congregat sindicalistes combatius, armilles grogues, activistes ambientals, jubilats i estudiants. La convocatòria trenca amb dos anys d’inactivitat social a nivell de tot el país després de la derrota en la batalla per les pensions. El moviment sorgeix amb la convicció que només la classe treballadora pot donar una resposta progressista a la crisi de la Cinquena República i es demanarà la dimissió de Macron. Les manifestacions poden afectar les carreteres properes a Andorra. La situació política i financera també afebleix la posició internacional de França, un actor clau a la Unió Europea, i complica la gestió de conflictes interns com l’autonomia de Còrsega o l’espinós dossier de Nova Caledònia. Mentre el país es prepara per a una setmana crítica, la combinació de bloqueig parlamentari, deute elevat i tensió social planteja una situació de màxima incertesa. França està a fregar de la ingovernabilitat, amb riscos que podrien afectar tota Europa, Andorra inclosa.