Malgrat l’acord dels sindicats de l’administració de convocar una vaga general indefinida, l’executiu es manté ferm i entrarà al Consell General el projecte de llei de la Funció Pública perquè passi a “treballar-se ja en l’àmbit parlamentari”.
Així ho va confirmar ahir la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, que va voler mostrar “el màxim respecte davant la convocatòria d’una vaga general indefinida” tot i recordar als sindicats que “aquest dret ha de ser compatible amb els serveis essencials”. Així, la ministra va explicar que l’executiu està a l’espera que els comuniquin “el dia en que es farà, les accions previstes i el personal que hi participarà per pactar els serves mínims”.
Respecte a la possibilitat, tal com es va afirmar en l’assemblea de dimecres, que els sindicats no vulguin pactar els serveis mínims, la ministra va assegurar que el Govern adoptaria les mesures escaients per assegurar els serveis essencials, ja que, malgrat que no hi hagi cap regulació vigent del dret a vaga, “correspon a l’administració assegurar aquests serveis essencials”.
Precisament, la manca de regulació fa que des del ministeri de Funció Pública i Reforma de l’Administració s’hagi demanat també un informe jurídic amb  relació a les conseqüències retributives que pugui haver-hi pels treballadors públics que facin la vaga. Descarrega va recordar que els funcionaris  han de complir una prestació de servei amb l’administració i que si no acudeixen al lloc de treball aquesta prestació deixa de produir-se i que, per tant, sembla lògic que no se’ls hagi de retribuir.
La ministra va defensar també el canvi de triennis per quinquennis, ja que “és clau” per a la sostenibilitat de la reforma, i va criticar els càlculs fets pels sindicats en el sentit que el canvi suposaria uns 180.000 euros en tota la carrera professional perquè “no han tingut en compte els dos nous complements retributius que preveu el text, com són el de productivitat i el de carrera professional”.
La inflexibilitat de Descarrega contrasta amb el to més conciliador del ministre de Turisme, Francesc Camp, que es va mostrar convençut que hi ha marge per ajustar algunes qüestions i mirar que s’eviti la vaga. En aquest sentit, Camp, que va dir que la intenció del Govern és entrar el text a tràmit perquè “es un compromís electoral”, va destacar que el que ha de fer l’executiu és, “tenint en compte les demandes dels sindicats, veure si es poden fer ajustos”.

Aturar el projecte de llei
Per la seva part, el grup parlamentari liberal va demanar ahir al Govern que no entrés la llei a tràmit parlamentari, a la vegada que va instar els sindicats a no tirar endavant la demanda judicial contra l’executiu. Així ho va explicar el president del grup, Jordi Gallardo, que va aprofitar la celebració de la junta de presidents per fer aquesta petició al cap de Govern, Antoni Martí.
Gallardo va expressar la preocupació de la formació per la convocatòria de la vaga “i les greus conseqüències que pugui comportar” i va incidir en la necessitat d’“establir nous ponts de diàleg entre els sindicats i els polítics”. En aquesta línia, el parlamentari liberal va explicar que s’ha sol·licitat a Sindicatura la celebració d’una sessió monogràfica del Consell General dedicada a la reforma de la Funció Pública i que les conclusions d’aquest debat es puguin portar en una taula conjunta amb Govern, els grups parlamentaris i els sindicats de l’administració, per tal de “mirar de consensuar entre tots la reforma”, que s’ha de fer “des del consens i no des de la precipitació i la força”.
A més, Gallardo, que considera que la reforma de l’executiu només pretén endurir el règim disciplinari, tocar el règim econòmic i desfer la figura del funcionari, va demanar que es faci una “veritable reforma de la Funció Pública” i que, per exemple, es parli també “dels treballadors de les parapúbliques”.
Des del grup mixt, la parlamentària del Partit Socialdemòcrata, Rosa Gili, va assegurar entendre “el descontentament a nivell de funcionariat per la mala manera d’actuar de DA amb la Funció Pública, “tant aquesta com en l’anterior legislatura amb les retallades i les pensions” o la desaparició de la figura de funcionari, que només es manté en els cossos especials.
Gili, que va assegurar que el que passa amb la Funció Pública “és comparable” al que fa DA també al sector privat amb la legislació laboral que és a tràmit parlamentari, va destacar que la seva formació no pot dir què han de fer o no fer els sindicats, però que sí  que “dona suport que cadascú pugui defensar els seus drets”. I, en aquest sentit, la parlamentària, que va fer referència als 33 acords que va assolir el Govern socialdemòcrata el 2010 en la taula de treball per a la reforma de la Funció Pública, va recordar que el dret a vaga és un dret “reconegut a la Constitució”.
També des del mixt, el conseller general del grup d’Unió Laurediana (UL) més independents de la Massana Carles Naudi d’Areny-Plandolit va admetre els drets dels treballadors públics a defensar els seus interessos amb una vaga si així ho consideren oportú tot i que va deixar clar que “ens agradaria que aquesta vaga no es produís”.
En aquest sentit, Naudi va recordar la proposta feta als sindicats d’asseure’s conjuntament amb el Govern i tots els grups parlamentaris per mirar de buscar un “consens” en la reforma de la Funció Pública, una proposta feta perquè des de l’agrupació “no es vol que la Funció Pública sigui moneda de canvi electoral”.
Socialdemocràcia i Progrés, a través d’un comunicat en què consideren necessària la reforma “per millorar el servei al ciutadà, fer-la més eficaç i econòmicament sostenible”, va acusar DA de “voler fer entrar el clau per la cabota, menysprear els treballadors del sector públic i de no saber el que és el diàleg i la concertació”.
SDP, que va incidir en la necessitat de reformar la Llei de la Funció Pública sobre la base dels 33 acords assolits el 2010, critica i rebutja “la confrontació promoguda per DA” i posa damunt la taula quatre propostes concretes, com la introducció de mesures que afavoreixin l’harmonització de la vida laboral i familiar dels treballadors públics; donar un paper més rellevant a la comissió consultiva; obrir un debat “transparent i constructiu” sobre el règim d’incompatibilitats dels treballadors públics; i garantir un sistema de carrera professional i salarial per a tots els treballadors de l’administració.
Des del grup demòcrata, la subsíndica, Mònica Bonell, es va posicionar en una línia similar a Descarrega i, després de mostrar “respecte” per la decisió dels sindicats, va recordar-los que un cop es comuniqui el dia que es farà efectiva la vaga  el Govern decretarà uns serveis mínims perquè “afecti el mínim possible la societat”.