A manca de novetats sobre la situació de l’acord d’associació, en espera que el Consell de la Unió Europea es pronunciï tant sobre el contingut del text com sobre la naturalesa jurídica de l’acord, el secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha aprofitat la compareixença davant la comissió legislativa de Política Exterior per desmuntar i desmentir bona part de les darreres afirmacions de Concòrdia, en un comunicat el 25 d’abril passat i també en l’acte públic per exposar el seu posicionament sobre l’acord d’encara no fa dues setmanes als cinemes Illa Carlemany.

I ho ha volgut fer d’entrada abans d’abordar l’ordre del dia previst de la compareixença i tot just després de fer un breu repàs al procés d’acostament a Europa seguit pel país els darrers anys, i que ha d’acabar amb aquest acord d’associació que ha de permetre que “Andorra continuï sent Andorra”. Un acord però que, un cop conclosa la negociació el 7 de desembre del 2023 a Brussel·les i iniciat ja el procés previ a la signatura, ja “no es pot renegociar”. I afirmar el contrari “demostra un desconeixement profund del funcionament dels acords internacionals”, ha sentenciat Riba, que ha explicat que voler renegociar el text sortit de la taula de negociació implicaria “tornar a la casella de sortida” i iniciar, sempre que hi hagués el mandat corresponent per fer-ho, la “negociació des de zero”.

Al torn de les intervencions dels parlamentaris, el president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, ha insistit en aquesta qüestió demanant a Riba per l’existència de cap impediment legal per renegociar i posant d’exemple el cas de Suïssa, que va aturar les negociacions per reprendre-les posteriorment.

La insistència d’Escalé ha generat alguns moments de tensió amb el secretari d’Estat, que li ha reconegut que efectivament “no hi ha cap impediment legal” tot i que seria “aberrant” després de vuit anys i nou mesos de negociacions i un cop conclòs l’acord, i a més, perquè “no és factualment possible”, en el sentit que “ara demanar reobrir qüestions que s’estan concloent et posaria en una situació extremadament delicada quant a la nostra reputació davant de les institucions europees i en el context internacional”.

En aquesta línia, Riba ha recordat a Escalé que les relacions entre la Unió Europea i Andorra es basen en la “confiança mútua”, i li ha retret que digués que l’acord es pot renegociar i anés “repetint aquest mantra” quan “una veu autoritzada”, sense concretar-la, ja li va dir que “no”.

El comentari ha molestat el president del grup de Concòrdia, que ha demanat al secretari d’Estat que digués les coses bé o s’abstingués de fer determinats comentaris, moment en què Riba, que ha assegurat no “voler entrar en la qüestió”, li ha respost que “no tinc la data però sí el lloc, i va ser al Palau de l’Elisi”.

Més enllà de la qüestió de poder o no renegociar l’acord, Riba ha deixat clar que tampoc “es poden comparar” les quotes d’immigració que ha aconseguit Andorra en la negociació amb les que tindrà San Marino o Liechtenstein, i ha dit que cada país té “el percentatge que necessita”. En aquesta línia, el secretari d’Estat, que ha dit que durant els divuit mesos que es va negociar aquesta qüestió es van analitzar diferents solucions, ha explicat que el 7% d’increment anual per a Andorra surt de la mitjana de moviments durant quinze anys i que s’ha optat per referenciar-la als últims cinc anys per evitar que una situació puntual de crisi i el posterior rebot, com el viscut amb la crisi sanitària de la Covid, pugui posar el país en dificultats.

Així mateix, i quant al cabal comunitari, Riba ha assegurat que “tampoc és cert” que l’acord obligui a aprovar 6.000 lleis, com va apuntar Concòrdia. El secretari d’Estat ha precisat que amb l’acord s’haurà d’incorporar a l’ordenament jurídic andorrà 3.983 actes europeus, part dels quals (20%) ja s’estan aplicant. De la resta,  412 seran soft law i 474 són textos que no caldrà desplegar fins que no hi hagi el sector d’activitat específic. Per tot plegat, Riba ha apuntat que les lleis que hauran de passar pel Consell General seran a la vora d’una setantena i que no hauran de ser totes de cop perquè hi haurà períodes transitoris.

Quant a la normativa europea que es pugui anar produint i que caldrà incorporar també arribat el moment, el que es coneix com a cabal dinàmic, Riba ha remarcat que Andorra podrà “influir” sobre el que serà d’aplicació a partir de l’entrada en vigor de l’acord, que es decidirà en el comitè mixt, una opció que “mai s’havia tingut fins ara”.

Precisament, per aquest aspecte, així com pels guanys i beneficis que comporta en d’altres àmbits, el secretari d’Estat, que ha assegurat que “l’Administració està perfectament preparada i capacitada” per assumir tot el que comportarà l’entrada en vigor de l’acord, ha considerat que plantejar que l’acord suposa una pèrdua de sobirania “és un enfocament molt reduccionista”, i s'ha mostrat convençut de tot el contrari, que el país “guanya sobirania”.

Quant a les manifestacions de Concòrdia en el sentit que l’acord no preveu que es pugui limitar la inversió estrangera immobiliària, Riba ha recordat que, contràriament al que passa amb Malta o San Marino, quan aquesta qüestió es va debatre Andorra no tenia una limitació nacional, però ha aclarit que un cop regulat internament aquest aspecte es podrà “fer referència a aquesta mateixa llei dins del text de l’acord”.

Finalment, i després que des de Concòrdia s’insistís que molts dels beneficis a nivell de drets socials que es diu que comportarà l’acord (permís parental o millores en els contractes de menors, entre d’altres) ja es podrien “haver tirat endavant”, Riba s'ha compromès a millorar la comunicació.