El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, calcula que el treball per despenalitzar l’avortament “hauria d’estar enllestit a mitjans del 2025”. Així ho ha manifestat davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals a l’hora d’exposar els eixos estratègics que vol seguir el seu ministeri pel que fa a les relacions institucionals. 

El calendari de Baró preveu retrobar-se amb els coprínceps i la Santa Seu abans de reprendre el treball amb els grups parlamentaris en relació amb la despenalització de l’avortament a “inicis de l’any vinent”, i llavors desenvolupar les lleis o modificacions legislatives que pertoquin a fi que a mitjans del 2025 el treball pugui estar enllestit.

El ministre de Relacions Institucionals ha explicat que el treball per despenalitzar l’avortament “no és excessivament complicat”, i passaria per la modificació del Codi penal. Ara bé, “sí que és més complicat” el desenvolupament legislatiu de l’acompanyament de les dones en el procés. I aquí queda “descartada” la possibilitat que l’avortament es pugui dur a terme a Andorra, però caldrà veure com es concreten múltiples qüestions, entre les quals el rol dels professionals sanitaris vinculats.

Baró ha explicat que tot plegat s’emmarca en un context de “sensibilitat creixent” per part de la Santa Seu i el copríncep episcopal davant la demanda també creixent per part de la societat andorrana. Així, el ministre ha recordat que en la visita del cardenal secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, en el marc de la festa de Meritxell va quedar clara la voluntat d’encarar la qüestió de l’avortament per part del Vaticà.

Malgrat tot, el camí a recórrer per despenalitzar l’avortament és “estret, no llarg, però el recorrerem a poc a poc”, ha manifestat el ministre de Relacions Institucionals, que ha destacat que calia treballar la qüestió amb “prudència i discreció”. I també ha volgut deixar clar que el calendari proposat, amb l’horitzó de la legislatura li sembla “raonable”, i no té ànim de “posar pressió a ningú”.

Així mateix, Baró ha apuntat que per part del copríncep francès se segueix amb interès el desenvolupament d’aquesta qüestió i ha assegurat que sempre ha manifestat la voluntat de mantenir el coprincipat i d’acceptar la voluntat del poble andorrà, com també ha afirmat el copríncep episcopal, segons el ministre.

Des del grup parlamentari socialdemòcrata, la seva presidenta suplent, Susanna Vela, ha expressat alegria “de sentir que l’any que ve es reprendran els treballs” relacionats amb la despenalització de l’avortament i tant des de Concòrdia, Cerni Escalé, com des de la majoria, Jordi Jordana, també s'ha aplaudit la proposta de treball presentada pel ministre. De fet, la qüestió de l’avortament s’emmarca en una de les prioritats del ministeri de Relacions Institucionals, que és les relacions amb els coprínceps per tractar qüestions constitucionals i de l’agenda política en el nivell que pertoqui. 

El segon eix estratègic presentat per Baró passa per, amb el pretext de coordinar i conciliar les polítiques en l’àmbit urbanístic, treballar un pla d’acció que impliqui els comuns, el Govern i el Consell General i promoure mecanismes de cooperació, que podria alhora donar resposta a les recomanacions del Congrés de poders locals del Consell d’Europa.

“És fals que el Govern persegueixi políticament Mendoza”
“És fals que el Govern persegueixi políticament Vanessa Mendoza i sap greu que es doni veu i crèdit a veus que volen desprestigiar el país.” Així ha contestat avui el ministre portaveu, Guillem Casal, al toc d’atenció de la comissionada europea de drets humans, Dunja Mijatovi, al Govern en relació amb el judici de la presidenta d’Stop Violències que tindrà lloc el 4 de desembre. La comissionada instava el Govern a prendre “totes les mesures necessàries” per garantir la llibertat d’expressió de Mendoza i un entorn propici per al treball de les defensores dels drets de les dones. També denunciava que aquest procés judicial també té “un efecte paralitzador en la tasca de les defensores dels drets humans i dels drets de les dones i les nenes a Andorra”.

Casal ha insistit una i altra vegada que la presidenta d’Stop Violències “mai no ha estat perseguida per la causa que defensa, sinó per les declaracions difamatòries i falses vers els funcionaris públics” que va fer el 23 d’octubre del 2019 davant les Nacions Unides. Unes declaracions que el Govern va posar en coneixement de la fiscalia general, que va ser qui va decidir “procedir a la denúncia”. També ha remarcat que l’Executiu “no ha d’entrar a valorar el procés judicial”. D’altra banda, el ministre ha reiterat que la voluntat del Govern és fer un procés per arribar a la despenalització de l’avortament. Una decisió, ha recordat, que “afecta la nostra arquitectura institucional”. Però ja s’han fet passos per avançar en aquest camí, tal com van expressar el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat, Pietro Parolin, en la festa de Meritxell.

Fins a 130 residents avorten a Catalunya
Un total de 130 dones residents van ser ateses a Catalunya per una interrupció voluntària de l’embaràs durant el 2022. Segons es desprèn de les dades del departament de Salut de la Generalitat publicades per l’Agència de Notícies Andorrana, la gran majoria de les dones (34) es trobaven en la franja d’edat que va dels 25 i els 29 anys, seguida de la dels 30 als 34 anys (31), la dels 20 als 24 anys (29) i la dels 35 als 39 anys (20). També s’especifica que van avortar 19 dones majors de 39 anys i 6 menors de 20.