La Seu d’Urgell ha celebratcelebrava ahir la Diada nacional de Catalunya amb l’acte institucional de rigor. Com tan sovint, la millor notícia és que no hi hagi notícia. Acte protocol·lari que va seguir els esquemes dels celebrats en anys precedents, excepte per la pinzellada d’actualitat que posava el minut de silenci que el precedia, un record per a les víctimes del terratrèmol que acaba de devastar una part del Marroc. L’altra novetat, és clar, els rostres que encapçalaven l’acte, amb Joan Barrera i el seu equip entomant la primera Diada des de l’equip de govern municipal. A les cadires instal·lades per seguir les intervencions a la plaça Sant Josep de Calassanç, representants també de Junts (Joan Llobera, Carme Espuga i Urgell Isus), però ningú de la CUP ni d’Esquerra: Francesc Viaplana havia excusat l’assistència dels seus prèviament via xarxes socials. Tot i així, sí que voltava per allà l’exregidor republicà Carlos Guàrdia (canviant per uns instants els seus camins de muntanya per l’asfalt urbà). I rostres d’altres institucions apuntaven entre els presents, com l’alcaldessa de Pont de Bar i consellera comarcal Rosa Andorrà. Classe política a banda, centenar i escaig de persones assistien a l’acte. Una parròquia lleugerament diferent als habituals d’altres anys, puntualitzava algú que percebia el canvi subtil. També algú apuntava cert alleujament perquè l’acte era menys breu: menys lectura poètica, que en el passat li havia resultat massa extens, confessava. Enguany, més “equilibrat”, a càrrec de Quin Xou Teatre, amb música d’Anna i Biel Balcells. Després, com és preceptiu, hissada de bandera, cant dels Segadors –amb el colofó d’un “Visca la terra!” sorgit d’entre el públic– i ballada popular de sardanes. 
Als parlaments, Barrera s'ha estrenat posant l’accent identitari en l’aspecte lingüístic: “Entre totes i tots defensem la nostra llengua”. Amb tot, la Diada, recordava, “vol dir orgull de país, reivindicació i defensar els drets de tots els catalans, de tots els urgellencs, independentment de la manera de pensar o de parlar”. La societat catalana, insistia que “sempre s’ha caracteritzat per ser més justa, igualitària i solidària” i “aquesta essència i aquests valors són els que ens han de guiar en la nostra manera d’actuar”. Concloïa advocant per la defensa de la cultura i llengua pròpies i pel combat contra “desigualtats i injustícies, sense deixar cap persona enrere”. En anys difícils, recordava, amb batalles polítiques i crisis econòmiques i sanitàries, la societat catalana se n’ha sortit gràcies a aquests valors, a mantenir “en una societat cada cop més diversa, amb diferents orígens, diferents pensaments i diferent manera d’entendre la vida”. Potenciar “aquesta riquesa ens farà més forts”, reblava. 
Després agafava la paraula Josep Triquell en representació d’Òmnium Cultural Alt Urgell, per llegir el manifest de l’entitat. “L’amnistia és una necessitat i un punt de partida”, incloïa, en clau d’actualitat política, mentre que “la independència continua sent imprescindible”, necessària “per governar-nos bé per nosaltres mateixos”, insistia.