La situació de les minories als comuns torna al centre del debat polític. Mentre alguns grups parlamentaris defensen reforçar-ne els recursos per garantir una millor fiscalització i enriquir el debat institucional, d’altres aposten per mantenir el model actual, amb majories sòlides que assegurin la governabilitat. Entre la necessitat de control democràtic i el risc de bloqueig, les diferents formacions del Consell General dibuixen visions divergents sobre quin ha de ser el paper —i el pes— de les minories en la política comunal.

El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, apunta que cal "donar més recursos a les minories polítiques". "Nosaltres estem més aviat en majories comunals. Estem ara mateix en tres coalicions governant i en una minoria, però això ha de ser indiferent. El que és important és que hi hagi una bona vigilància de la feina que es fa políticament, que el debat sigui també més ric, amb més arguments, que les propostes siguin també més refinades", ha detallat.

Tal com relata Escalé, "adonar-te dels defectes en allò que estàs fent és essencial per fer millor la teva tasca". Per tant, "crec que la dedicació política de les minories, que sovint és dura perquè són poques persones als comuns, és essencial i penso que s'ha de reforçar".

En aquesta línia també va el parer del president suplent del grup parlamentari Socialdemòcrata, Pere Baró, que ha apuntat que "les minories han de tenir la seva veu". Baró ha reconegut que, "potser, hi ha corporacions que les tenen més en compte i corporacions que menys", però que, "parlant del cas Andorra Vella, que és el que més conec, jo sé que els tenen presents". "Hi ha maneres i maneres de fer, però és voluntat, en aquest cas, de les corporacions", ha detallat.

Per a la presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, "hi ha massa polítics, sobretot a nivell comunal". "No sé quants consellers comunals hi ha, però, al final, és el cònsol major i el menor qui treballen molt. Llavors, els altres sí que fan feina, però amb menys persones ja ho farien", ha assenyalat. "Tu marques la línia com a polític, has de gestionar i has de prendre decisions. Però qui fa la feina són els funcionaris", ha recordat. Així doncs, Montaner sosté que "ha d'haver-hi una majoria a escala comunal per governar la parròquia", ja que "si no, la minoria et bloqueja".

Montaner ha posat com a exemple que la política comunal és com "la feina del consell", en el sentit que "quan tu no estàs a ple temps, no estàs a ple temps". "Les minories són les minories. Jo he estat sempre a la minoria al consell general. Sempre intentes fer el millor possible amb el temps que tens. Així de clar, ja està", ha sentenciat.

 

La minoria de la Massana

El líder de la minoria al comú de la Massana, Guillem Forné, parla de la seva experiència. Tal com ha exemplificat, "un cop ens passen tot l'ordre del dia dels consells de comú, sobretot quan fa dos mesos que no n'hem fet, un dels punts més bèsties per nosaltres és la incorporació de les actes de totes les juntes que s'han fet des de l'anterior sessió". "Revisar-ho tot de dalt a baix per a veure què s'ha aprovat o si hem de fer alguna pregunta resulta molt complicat", ha explicat.

"Ara, com a mínim, hem aconseguit que les sessions siguin dilluns, la qual cosa ens dona el cap de setmana perquè, normalment, són tres dies hàbils des de la convocatòria", ha relatat, tot destacant que "abans ens convocaven dilluns per fer-ho dijous".

Forné afegeix que "una de les demandes que tindríem és que, com a mínim, hi hagi una setmana d'antelació des de la convocatòria fins al ple del comú". D'aquesta manera, ha sostingut Forné, es té "aquest marge per poder-nos reunir amb la nostra gent, per poder-ho treballar" o per "si hem de fer alguna esmena". "Tots utilitzem hores de la nostra feina per dedicar-nos al comú. Hi ha setmanes que si tens més treball, t'has d'adaptar", ha conclòs.