Dogmatisme i pragmatisme
El Consell General va aprovar ahir la Llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu després d’un debat que va evidenciar novament les diferents visions sobre com afrontar la problemàtica de l’habitatge i on des del Govern i la majoria parlamentària es va defensar “el pragmatisme” de les propostes plantejades davant els “plantejaments dogmàtics” del grup socialdemòcrata i les “receptes neoconservadores i de dretes” de Terceravia.
I és que des de la majoria es van rebutjar les sis reserves d’esmena presentades pel PS, que pretenien incorporar al text un registre de contractes d’arrendament amb el règim sancionador corresponent i suprimir la possibilitat que es dona als comuns de rebaixar al 0% el percentatge de cessió obligatòria i les exempcions previstes d’alguns requisits d’habitabilitat, argumentant que es tracta de propostes que “no aporten oferta al mercat”, tal com va apuntar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut.
Víctor Filloy, que va tornar a acusar els socialdemòcrates de copiar, tot i que “malament”, propostes que els demòcrates ja han incorporat en la llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), va defensar el “full de ruta” i el “clar fil conductor” de la política d’habitatge del Govern, i va retreure al PS que volgués “eliminar mesures que pretenen aportar més habitatge de lloguer al mercat”.
Els consellers generals socialdemòcrates Roger Padreny i Carles Sánchez, que van insistir que després de deu anys “volem veure resultats” i que l’únic que ha quedat clar és que “les polítiques de la dreta conservadora no han resolt els problemes d’accés a l’habitatge de la població”, van defensar la necessitat de posar fi a la política de pedaços i de tirar endavant “mesures estructurals” per mirar de resoldre a mitjà i llarg termini la problemàtica de l’habitatge en lloc d’una llei de mesures urgents, que ja “comença a ser una tradició quan s’acosta Nadal i final d’any”.
Des de Terceravia, i igual com ja va fer en el debat de l’esmena a la totalitat a la llei presentada pel PS, Joan Carles Camp, que va retreure als demòcrates que després de deu anys governant no tinguin un full de ruta en matèria d’habitatge i millora del poder adquisitiu, va alertar del risc que pot comportar una intervenció massa accentuada de l’Estat al mercat de l’habitatge i va insistir que és necessària “una visió més àmplia, analitzant els sectors econòmics que sustenten el país”.
La presidenta suplent del grup demòcrata, Mònica Bonell, que va retreure als socialdemòcrates que rebutgin la proposta de rebaixar la cessió en sòl consolidat però a la vegada “defensin polítiques d’habitatge que impliquin tots els poders públics”, va defensar “l’equilibri” de les mesures previstes en la llei, un text que es va mostrar convençuda que “resol les problemàtiques de llogaters i necessitats de propietaris a curt termini”.
Per la seva part, el president suplent del grup liberal, Marc Magallon, va insistir que la llei preveu mesures per incentivar la construcció d’habitatges per al mercat de lloguer a la vegada que la millora prevista de les pensions és assumible i no posa “més pressió” a la CASS.
Des de Ciutadans Compromesos, Raül Ferré, que va assegurar que el debat posava de manifest que “la preocupació per l’habitatge és de tots i no una exclusiva del PS, tot i que de publicitat en fa molta”, va defensar el tex, ja que són “mesures urgents importants i reclamades per la població”.
El text, que preveu la pròrroga automàtica dels contractes d’arrendament que arribin a venciment l’any 2021 així com un augment del 3,5% de les pensions més baixes i de solidaritat i mesures per fomentar l’arribada al mercat d’habitatge de lloguer, es va aprovar amb el vot contrari de Terceravia, mentre que el PS va donar suport a part de l’articular, es va abstenir en un altre i va votar en contra de dues de les disposicions transitòries.