Tal com ho ha fet durant aquests darrers quatre anys, Dolors Carmona es mostra crítica amb la gestió del ‘consolat Marsol’. Diu que s’ha governat més per als turistes que per als ciutadans, i s’ha afavorit una part de la població en detriment de l’altra. En cas de guanyar les eleccions assegura que canviarà el model: atendrà les necessitats de tota la ciutadania escoltant la seva opinió i planificant les inversions.

Diu que volen fer una parròquia per a tothom. No ho és?
No ho és perquè no tothom ha rebut la mateixa atenció. Estem parlant del greuge de veure l’eix comercial amb un equipament com el que hi ha mentre que la major part de parròquia es manté amb unes voravies per refer, uns serveis públics per millorar. Tots som ciutadans de la parròquia i tots hem de rebre la mateixa atenció. 

Cal atendre més els barris?
Apostem per tots els barris. No podem tenir una desconsideració pels ciutadans que no viuen a l’eix comercial. Hem de fer un pla específic per a cadascun dels barris i analitzar les necessitats que hi ha. Això ho farem consultant el ciutadà, que serà el centre de les actuacions. El pla específic ha d’estar inclòs dins d’un de global de la parròquia perquè, com sempre hem defensat, un model de gestió eficient, coherent i amb bona planificació és el que volem, acompanyat de la participació i la transparència. 

On cal invertir ara?
Amb aquest pla ens nodrirem de la informació per poder prioritzar. No podem llançar coets abans de la festa major. Volem donar resposta immediata a les necessitats urgents que hi ha a les zones més desfavorides. Parlem de Prat de la Creu. No podem mantenir les voravies en l’estat actual. O l’inici de l’avinguda de Santa Coloma, on hi ha 40.000 mostraris de voravies; s’han de reparar. També hi ha molts llocs que no tenen un punt de recollida d’escombraries a prop. 

Cap gran infraestructura?
No ens ho plantegem ara perquè volem veure l’ús de les que ja tenim. Hi ha equipaments infrautilitzats i els hem de donar la volta. A les noves dependències comunals hi ha molts metres quadrats però sembla que [Marsol] pensa cedir-ho a un privat. I estem pagant lloguers en altres zones, com els serveis socials a Príncep Benlloch.
Sobre la taula hi ha el telefèric del pic del Carroi. 
Primer cal conèixer la viabilitat del projecte. Si només és per fer una visita turística al pic del Carroi no hi veiem el sentit, a no ser que vagi lligat a pistes. A més, hem de mirar l’impacte mediambiental, acústic, visual, perquè això condiciona la qualitat de vida dels ciutadans. I també l’impacte que tindrà destinar-hi un terreny comunal i si hem de pagar l’edifici de sortida del giny. Volem sotmetre el projecte a una consulta vinculant. Farem consultes vinculants quan l’impacte de la mesura tingui una afectació important en els ciutadans.  

Conxita Marsol veu les eleccions com un plebiscit sobre el telefèric.
Per poder decidir has d’estar informat. Decidir amb les notícies de la premsa, és insuficient. Aquesta no és la manera de consultar la ciutadania. 

En Comú per Andorra la Vella proposa finançar part de l’edifici multifuncional.
Els ciutadans hi tenen alguna cosa a dir –sobretot quan el Comú cedirà el sòl i la instal·lació serà del Govern– perquè potser no invertirem en altres serveis necessaris. A més, ubicar l’edifici al centre pot agreujar la mobilitat a la parròquia, que ja és complicada. Cal analitzar què ens aporta i on s’ha d’ubicar. De vegades és molt difícil sortir d’entrellats per l’afany de voler una instal·lació a la parròquia però que té una repercussió negativa. Tot és màrqueting i maquillatge. I en relació amb les enveges entre parròquies, hem de madurar. 

Marsol els ha acusat de demagògia amb el Poblet de Nadal.
La despesa feta en enllumenat i Poblet de Nadal és excessiva. Són 700.000 euros. No és demagògia. Les coses que enlluernen són molt boniques, però si només ho fan per un període curt no són la millor inversió. 

Hi ha zones comercials que reclamen inversió.
El comerç de proximitat no ha rebut l’atenció que es mereix i s’ha de potenciar. És com amb el Poblet de Nadal. Ho fem més per als turistes que per als ciutadans. Riberaygua es mereix un pla estratègic.

Facilitaran l’accés a l’habitatge?
Primer cal saber la realitat i per això crearem una conselleria d’Habitatge. S’ha d’establir també un preu de referència; ens plantegem la revisió de l’impost de rendiments arrendataris; bonificar l’autorització de construcció i rehabilitació; potenciar noves construccions amb la col·laboració público-privada –oferint terreny comunal–; i avaluar la reducció de la cessió obligatòria, amb limitacions.

Abaixaran els preus públics?
S’han anat equiparant amb els del sector privat. Volem que els serveis públics estiguin a l’abast de tothom i per això ho revisarem a la baixa. Estem parlant dels Serradells o les escoles bressol. Facilitar l’accés a aquests serveis minimitza les desigualtats socials. Això no s’ha fet en aquests quatre anys malgrat les congelacions salarials i l’increment del preu de l’habitatge. Estarem molt atents per evitar que augmenti el 13% de famílies que estan en situació  de risc, sense parlar de la gent que està en situació de precarietat. Els projectes de l’actual consolat han estat de cara a la galeria, s’ha afavorit uns ciutadans en detriment d’altres. 

Rescataran l’alberg?
No descartem res, si és viable. Allà van fer una inversió molt important tots els ciutadans. La privatització va ser un xoc molt important, sobretot per als infants. S’ha prohibit l’accés de tota la ciutadania a un equipament públic.

Què els fa una opció diferent?
La nostra acció està centrada en el ciutadà. Volem una parròquia per viure-hi. No veiem la gestió comunal com un negoci. No és demagògia, és un model de gestió diferent que impulsarem amb els ciutadans. Volem que el ciutadà es faci seva la parròquia.