Fa una setmana, el departament Estadística publicava les dades del 2024 sobre la despesa pública en protecció social. Ja llavors es posava en evidència que la resposta a les necessitats de la gent gran s’emportava una bona part de la mateixa. Ha estat avui, però, quan s'ha posat encara més en relleu que ja ara i els propers anys l’atenció a aquest col·lectiu serà “el repte més important” que haurà d’afrontar Andorra tenint en compte els resultats de l’auditoria d’eficàcia i eficiència dels seveis socials i sociosanitaris del període 2022-2024. Ho ha afirmat el responsable de l’empresa Antares Consulting, Joan Barrubés, durant la presentació a la comissió legislativa d’Afers Socials.

I és que un terç dels 42,5 milions del pressupost d’Afers Socials de l’any passat –és a dir, 12,6 milions d’euros– es va destinar a cobrir les necessitats sociosanitàries dels més grans de 65 anys, un 28% a persones i famílies, un 23% a persones amb discapacitat i un 17% a infants i joves. Si ens fixem ara en el nombre d’expedients d’ençà de la darrera auditoria del 2022, dels 20.000 oberts, més de 13.000 són relatius a la gent gran, el que suposa un increment del 21% a causa d’un procés d’envelliment que va “molt ràpid”,  ha indicat Barrubés. 

En aquest sentit, tant Barrubés com la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, han posat en relleu que ja s’han adoptat mesures per poder atendre les demandes d’atenció que requerirà el col·lectiu. Així, amb la nova residència projectada a Encamp, es passarà de les 378 places residencials que hi ha ara, 270 de les quals convencionades, a 562 quan estigui enllestit el nou recurs. També s'han referit als 54 pisos tutelats de Sant Julià de Lòria, que  incrementaran els recursos dedicats a la gent gran. 

D’altra banda, l’auditoria també destaca l’augment de professionals d’Afers Socials. Des del 2021 hi ha hagut 17 contractacions més.   

I quin és el grau de satisfacció dels serveis socials i sociosanitaris? Doncs justament ara per ara només sabem el dels usuaris del recursos per a  la gent gran. I de zero a cinc, la nota és força bona. Una mica per sobre del 4 en l’àmbit residencial, arribant al 4,57 en la valoració del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). En relació amb els preus públics dels serveis, l’augment del 6% en tres anys, amb apujades que han vingut donades per l’increment de l’IPC, es consideren ajustats, ha apuntat Barrubés. 

Pel que fa al temps de resposta a les necessitats dels diversos col·lectius atesos, l’auditoria sí que reflecteix que si els casos són urgents es triga entre 24 hores i una setmana, mentre que si no ho són s’allarga fins als 35 dies si són joves i famílies, i fins a tres mesos si es tracta d’infants i adolescents. Un aspecte, aquest, que convindria millorar. 

L’auditoria identifica quatre recomanacions. Així, es convida a generalitzar el sistema de satisfacció dels usuaris ampliant-lo a d’altres serveis. També s’incideix en la necessitat de reforçar la capacitat d’inspecció per vetllar per la qualitat dels serveis, la qual cosa suposa dotar-se de més recursos de personal per portar-ho a terme. A més, es proposa a posar en pràctica una vigilància activa quant a la cobertura de places residencials i d’atenció a domicili per a la gent gran. Finalment, s’insisteix que cal intensificar les polítiques actives de prevenció per anticipar situacions de risc i de vulnerabilitat. 

Dues noves places el 2026 per atendre els menors desemparats

A diferència d’altres auditories dels serveis socials i sociosanitaris d’altres anys, la del període 2022-2024 inclou un apartat específic per avaluar el desemparament dels menors a Andorra. En aquest sentit, l’informe fa també quatre recomanacions específiques. Segons la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, s’ha fet en aquesta ocasió per “tenir la tranquil·litat que els processos es fan bé” i “si s’actuava segons la llei”. També ha referit que hi havia hagut “alguna queixa”, tot i que no n'ha volgut donar més detalls. El cas és que la primera de les recomanacions és la que es portarà a terme ja de cara al 2026. Té a veure amb l’augment del nombre de professionals, prioritzant perfils com treballadors socials i educadors socials. Per aquest motiu, es crearan dues noves places.

Més recomanacions
Quant a la resta de recomanacions, l’informe aporta que cal millorar la protecció dels professionals en casos sensibles amb mesures com ara anonimitzar la signatura dels informes tècnics mitjançant codis o amb la identificació del servei en lloc de posar el nom i cognoms.

També es proposa integrar els plans de protecció. Així, es proposa intensificar el disseny d’un pla únic que combini la dimensió familiar i la individual del menor. Una mesura que permetria unificar i millorar l’acompanyament emocional i relacional de totes dues parts tot oferint un marc d’intervenció més coherent i centrat en la preparació del retorn familiar. 

Finalment, l’auditoria recomana  establir rutes específiques de reinserció per a casos urgents, amb un reforç intensiu d’activitats i acompanyament durant els últims dies d’estada al recurs. L’objectiu per assolir en aquest cas seria el d’assegurar una transició segura i acompanyada, fins i tot quan el calendari s’accelera per raons externes.