Durs retrets entre Espot i Gili pel ‘no’ al text de llibertat sindical del PS

El debat sobre la presa en consideració de la proposició de llei qualificada de llibertat sindical plantejada pels consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS), i rebutjada amb els vots de la majoria demòcrata i també del grup liberal, va generar un dur intercanvi de retrets entre la parlamentària del PS, Rosa Gili, i el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.
La primera va acusar el ministre, i per extensió el Govern i el grup que li dona suport, d’encarnar, malgrat voler dissimular-ho, “la dreta més pura i dura” i de “no tenir ganes de recollir els drets dels treballadors” i de “mirar només pels empresaris”, mentre que el segon va acusar Gili de voler “fer un debat d’etiquetes” i d’“erigir-se –el PS– com els únics representants de tots els treballadors mentre el Govern i el grup de la majoria estan sota la bota dels empresaris”, en un debat que ja va deixar entreveure les discrepàncies que hi haurà quan s’afronti la futura legislació laboral.
I és que va ser precisament el treball fet en els tres esborranys –les proposicions de llei qualificada de relacions laborals, d’acció sindical i patronal i la de mesures de conflicte col·lectiu– que el grup demòcrata ha lliurat als agents socials un dels arguments utilitzats pel ministre i per la majoria per justificar el no a la proposició dels socialdemòcrates.
De fet, Gili, que va lamentar que es tiri “a la bassa” la proposta del PS, que pretenia aconseguir un “desenvolupament normal de l’activitat sindical”, va denunciar “les desigualtats”  existents entre sindicats i patronal, tant en organització com en recursos, per poder-se assessorar i va pronosticar que les organitzacions sindicals tindran “serioses dificultats” per poder estudiar les lleis presentades per DA i fer-hi les aportacions que considerin escaients.
“Canviaran les condicions de treball de molts treballadors i alguns sectors no sabem qui els representarà”, va lamentar també Gili, que va posar de manifest que sectors importants de l’economia del país, com l’hoteleria i el comerç, entre d’altres, no disposen d’organitzacions sindicals que els representin.
Espot, que va retreure a Gili que no volgués “entrar a discutir” el fons de la proposició de llei, va reiterar el criteri ja fet públic per l’executiu respecte al text i va incidir novament en qüestions com la representativitat sindical i la possibilitat que obria la proposta que alguna organització sindical obtingués la consideració de més representativa sense realment ser-ho, i el finançament públic previst, tot recordant que la legislació vigent ja preveu que les organitzacions més representatives puguin accedir a subvencions públiques.
Des del grup parlamentari liberal, el conseller general Ferran Costa va justificar el no a la proposició de la seva formació en el fet que la llei vigent “encara té molt recorregut” i també perquè des del PS es fa referència únicament al desenvolupament de l’article 18 de la Carta Magna i s’exclou el 19, que precisa que “els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials”.
Per la seva part, el conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, que també va trobar a faltar al text del Partit Socialdemòcrata la regulació de l’acció patronal i de les mesures de conflicte col·lectiu, entre d’altres, i la parlamentària independent, Sílvia Bonet, van votar favorablement a la proposició de llei qualificada de llibertat sindical.

Llei històrica
La sessió del Consell General d’ahir va servir també per donar el vistiplau a la modificació de la Llei del cos penitenciari i per aprovar la Llei del cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, un text que dona resposta a una reivindicació històrica del cos, dues lleis que, conjuntament amb la de la policia, ja aprovada, completen l’actualització de la legislació dels cossos especials.
El grup parlamentari liberal va votar en contra dels dos textos perquè, segons va argumentar el president suplent, Jordi Gallardo,  “s’ha perdut una gran oportunitat de modernitzar els cossos especials amb el màxim consens possible”. En aquest sentit, Gallardo va lamentar les contradiccions dels textos amb la Llei de la funció pública vigent, la poca seguretat jurídica que ofereix perquè es deixen molts aspectes de regulació interna a l’arbitri de la direcció del cos i l’enduriment excessiu del règim disciplinari.
Aquest darrer aspecte va ser també criticat pel conseller general del PS Gerard Alís, que, igual que el dia que es van debatre les esmenes a la totalitat, també va lamentar que la reforma “té un rerefons economicista i hi ha arbitrarietat en el proveïment de places”, aspectes que van ser negats pel titular d’Afers Socials, Justícia i Interior i pel conseller demòcrata Marc Ballestà, que van coincidir que si una cosa tenen aquests textos és que aporten “més seguretat jurídica” als cossos i als seus integrants.
Els consellers socialdemòcrates van votar en contra del text del cos penitenciari i  es van abstenir en el cas de la Llei dels bombers, text aquest últim que va rebre el suport de Naudi i Bonet després que s’acceptessin algunes de les seves esmenes en el treball en comissió.
D’altra banda, i també per assentiment de tots els grups, el Consell General va donar llum verda a la ratificació del conveni entre el Govern d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal, així com la ratificació de l’acord entre Andorra i els Emirats Àrabs Units per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions.

Naudi: “Bonet no hauria de seguir a ple temps”

El conseller general d’SDP, Víctor Naudi, considera que la fins ara parlamentària de la formació, Sílvia Bonet, no hauria de continuar com a consellera a ple temps perquè “s’ha trencat l’equilibri de l’acord del 2000 i ratificat aquesta legislatura i ara com a independent no li correspondria”. Així ho va assegurar ahir Naudi després de la sessió del Consell General, la primera en què es va repartir el temps de les intervencions amb Bonet. Precisament, més enllà d’aquest repartiment, Naudi, que va remarcar que a ell sol com a membre d’SDP tampoc li correspondria poder ser conseller a ple temps, considera que el canvi de situació de Bonet “no hauria de comportar gaires trasbalsos”.