Gairebé la meitat dels no andorrans entrevistats en el marc de la darrera enquesta d’opinió política realitzada per Andorra Recerca + Innovació (ARI) fa 20 anys o més que resideix al país. Per ser més exactes, el 42,9% del col·lectiu sense passaport andorrà podria obtenir-lo. I quan se’ls pregunta pel motiu de no sol·licitar-lo, per què han optat per no fer-se andorrans, una quarta part (el 26%) diu que és “per no perdre la nacionalitat d’origen”, perquè “no s’accepta la doble nacionalitat”. Això és més d’un de cada quatre, als quals es pot sumar un altre 6,1% que rebutja demanar el passaport per “vincles i identificació amb el país d’origen”.

Les altres respostes són menys freqüents, però tot i així remarcables: un 8,5% diu que “no s’ho ha plantejat” o que per a ell “no és una prioritat”, als quals es podrien sumar el 4,4% que assegura que “no li interessa”, i un 5,2% que diu que “no vol”. Un altre 8,4% dels que tot i poder-se fer andorrà no ho han fet diu que “no hi ha avantatges” amb el canvi de nacionalitat i, per tant, “no val la pena”. També un 8,4% diu que no sap per què no ha demanat el passaport andorrà, i un 7,4% afirma que és perquè “no ho necessita”.

D’altra banda, també hi ha un 5,2% que afirma que està tramitant, o té pensat fer-ho, el canvi de nacionalitat, i un altre 4,8% diu que no ho fa per les “traves en el procediment per obtenir la nacionalitat” o perquè “ha estat uns anys fora”. Un 4% manifesta que “té previst o potser marxarà del país”.

Hi ha més motius, però els citen en molta menor mesura, menys de cinc vegades entre les 172 persones que podrien haver-se fet andorranes i no ho han fet, amb percentatges inferiors al 3%.

Val a dir que de les 402 persones enquestades sense passaport andorrà, el 37,6% tenia menys de 10 anys de residència i un 19% entre 10 i 20 anys.

Guanyaria Demòcrates
Entre el total d’entrevistats no andorrans, el 87% diu que votaria si pogués, mentre que un 11,2% respon negativament, i entre aquests, el 30,9% justifica la resposta perquè “no li interessa, no li agrada votar”, segueix un 16,8% que diu que “no vol votar i no vota mai” i una proporció idèntica que afirma que “no serveix per a res i no confia en els polítics”. En menor mesura, un 13,8% diu que “no sabria a qui votar, no li agrada cap partit”, i una proporció idèntica dona altres motius.

Ara bé, agafant les respostes d’aquells que sí que demostren interès per participar en la política del país, els resultats auguren també una victòria de Demòcrates, que obtindria el 16,8% dels vots. Val a dir, però, que un 55% diu que no sap a qui votaria o no respon a aquesta pregunta. La segona força seria Andorra Endavant. Els de Carine Montaner obtindrien un 9,7% dels sufragis, i els seguirien Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata amb proporcions similars: del 6,1% per als de Cerni Escalé i del 5,9% per als de Pere Baró. Molt més endarrere quedarien Liberals, amb un 1,1% dels suports, Progressistes SDP, amb el 0,6%, i Acció, amb el 0,4%.

Val a dir que el 43,7% dels no andorrans enquestats qualifiquen la situació política general del país de bona o molt bona, i només un 14,2% diu que és dolenta o molt dolenta, i el 37,1% diu que la situació és regular. Un 5,1% no contesta a la pregunta. En una línia similar, el 54,3% diu estar molt o bastant satisfet amb el funcionament de la democràcia del país, un 11,2% diu no estar ni satisfet ni insatisfet, i un 30,5% diu que està poc o gens satisfet. I entre aquests darrers, un 30% diu que és per la manca de drets polítics.