Un 33,7% de la població considera que la intervenció de BPA per part de l’INAF el mes de març passat no va ser la decisió més adequada, enfront del 29,5% que opina que sí que ho va ser. Així es desprèn de l’enquesta del segon semestre d’enguany de l’Observatori d’Andorra, que aquesta vegada ha inclòs diverses preguntes en relació a la crisi de l’entitat bancària. La xifra més elevada dels enquestats correspon, però, pel que fa a aquesta qüestió, a aquells que no contesten o no saben què dir en relació a la decisió que es va prendre, ja que suposen el 36,8% del total. Les raons perquè això sigui així és que hi pot haver molta gent que, tot i estar assabentada de la intervenció, no ha seguit el procés, o bé no en té informació suficient o no li interessa el tema, segons l’anàlisi que fan els responsables del Centre de Recerca Sociològica (CRES). 

El cert és que el 93,9% dels enquestats, és a dir la pràctica totalitat de la població, afirma estar al corrent de la intervenció de l’entitat bancària després de la nota feta pública pel departament de Delictes Financers i Control del Tresor dels Estats Units (FinCEN), mentre que tan sols contesta que no un 6%. 
D’altra banda, la població també es mostra molt crítica amb el Govern i les institucions públiques que han estat gestionant durant aquests mesos el cas (INAF, Uifand i AREB) i un 26,1% troba que no estan actuant de manera correcta, mentre que tan sols un 18,1% afirma que sí. Tot i així, destaca de nou el percentatge d’aquells que no contesten: un 55,7%. Més de la meitat dels enquestats (58%) considera que l’actuació del Govern i de les institucions públiques ha estat poc o gens transparent (un 33,9% poc transparent i un 23,9% gens transparent), mentre que tan sols el 13,8% creu que ha estat bastant transparent i un 1,7% que ha estat molt transparent. També ressalta de nou, tot i que menys que en els casos anteriors, que el 26,7% no contesta.
Els enquestats són poc optimistes pel que fa a la resolució de la crisi: un 70,7% opina que serà desfavorable per a la imatge del sistema financer; un 55,7% per als treballadors de BPA; un 43,2% per a les empreses que tenen compte a BPA i un 41,2% per als dipòsits dels clients. Així mateix, un 12,3% afirma estar afectat personalment per la intervenció. L’Observatori ha inclòs també en aquesta ocasió diverses preguntes sobre la relació Andorra-Unió Europea (UE). Un 45,2% dels enquestats es decanten per un acord d’associació que tingui en compte les especificitats d’Andorra, mentre que el 23% opina que Andorra ja està bé com està fins ara. A part d’aquests dos percentatges majoritaris, un 15,2% considera que Andorra ha de ser membre de la UE i només un 5,8% creu que ha de tenir menys relació de la que té actualment amb la UE,  i un 10,9% no han contestat. A banda, un 55% dels enquestats veu molt o bastant positius per al país els acords de col·laboració signats fins ara amb la UE, com el de la Unió Duanera del 1990 i el de cooperació de l’any 2004: un 12% troba que són molt positius i un 43% bastant positius. Un 16,1% no els veu ni positius ni negatius, un 11,2% molt o bastant negatius i un 17,8% no contesta. Un 56,1% dels enquestats diu que ha sentit parlar de la negociació de l’acord d’associació i un 34,4% afirma que no.

El treball de camp d’aquesta darrera enquesta de l’Observatori es va fer entre el 3 i el 23 d’octubre. La mostra està formada per 722 persones majors de 18 anys escollides de manera aleatòria, que van ser consultades telefònicament.

El suport a la zona per a vianants de l’avinguda Carlemany s’incrementa fins al 88,4%

Un 88,4% dels enquestats estan d’acord que es continuï mantenint una part de l’avinguda Carlemany com a zona de vianants, i tan sols el 6,6% s’hi mostren en contra. L’opinió favorable a la decisió presa pel Comú escaldenc ha pujat, ja que ara fa dos anys només el 72,5% s’hi pronunciava a favor i hi havia un 17% en contra. Els aspectes que han millorat amb el canvi introduït són, entre altres, el confort per passejar i comprar (92,7%), les accions de dinamització (84,2%), el mobiliari urbà i l’embelliment (82,1%) o la neteja (73,2%). Un 27,8% afirma que ara va més aquesta zona i un 65% que ho fa igual que abans. Els enquestats opinen majoritàriament que altres carrers del país s’haurien de fer per a vianants (44,8%), com l’avinguda Meritxell (83,8%) o el barri antic de la capital (11,2%), però un 40,4% s’hi oposa.

Les polítiques socials, un aspecte que cal millorar

Les polítiques socials, prestacions o pensions són el principal aspecte que cal millorar a Andorra, segons el 30,7% dels enquestats, després que aquest àmbit estigués en segon lloc a l’enquesta anterior. Per contra, l’atur, que abans era la principal preocupació, ara ocupa la segona posició amb el 15,2%, seguit de la política (15%), les infraestructures i equipaments (10,7%) i els salaris (9,7%). L’economia ja no preocupa tant com abans perquè ha baixat 10 punts, fins al 7,5%.

45,7% a favor del treball més enllà dels 65 anys

La població està dividida en parts gairebé idèntiques entre els que opinen que els majors de 65 anys han de poder continuar treballant si ho volen i els que creuen que han de deixar de fer-ho per donar pas als més joves. Els primers representen el 45,7% dels enquestats i els segons el 45,5%. Un 41,9% de la població pensa que considerar que una persona és gran no depèn de l’edat i un 18,7% afirma que ho són els que tenen a partir de 65-69 anys i un 16,1%, a partir de 75-79 anys.