Un estudi realitzat el passat mes d’abril, coincidint amb la fundació de Virtus i impulsat per aquesta formació, posa de manifest que el panorama polític andorrà travessa un moment de canvi i replantejament. Segons les dades recollides, una part important de la ciutadania (64%) afirma no sentir-se representada per cap dels partits polítics actuals, una tendència especialment accentuada entre els electors més joves. L’informe també reflecteix que gairebé la meitat dels votants decideixen el seu suport electoral en funció del context polític i social del moment, fet que evidencia un electorat més obert al canvi i menys fidelitzat que en etapes anteriors.
A la pregunta sobre la situació política actual, un 36,9% dels enquestats la consideren dolenta o molt dolenta, enfront al 16,3% que la troben bona o molt bona. L’estudi constata també que existeix una percepció àmpliament compartida que Andorra afronta reptes importants en àmbits vinculats a la qualitat de vida i la cohesió social. En aquest sentit, el preu de l’habitatge apareix clarament com la principal preocupació ciutadana, mencionada pel 78% dels participants. A continuació se situen els salaris (59%) i el cost de la vida (44%), configurant un bloc de preocupacions principalment econòmiques que afecten de manera transversal bona part de la població. Altres qüestions que també generen inquietud són la sanitat (28%), la immigració (27%), les condicions laborals (23%) i la mobilitat i el trànsit (23%).
Una altra de les conclusions destacades és que la seguretat ciutadana és percebuda com una de les grans prioritats de país, juntament amb la fortalesa econòmica, la defensa de la sobirania d’Andorra i la preservació de la identitat pròpia. En aquest context, a la pregunta sobre si en l’actual escenari polític andorrà hi té cabuda un nou partit conservador, una part significativa dels enquestats (50,9%) considera que sí.
L’estudi conclou que existeix una demanda creixent de projectes polítics que prioritzin la bona gestió, la seguretat, la qualitat institucional, la sostenibilitat econòmica i la defensa d’un model de país sobirà, amb especial sensibilitat cap a qüestions relacionades amb el civisme, la identitat i l’eficiència administrativa.
