El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va afirmar que el Brexit afecta la negociació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) i és per aquest motiu que va acceptar que “potser” hi haurà alguns temes que caldrà “deixar de banda” per veure com es resolen les negociacions amb el Regne Unit. Riba va fer aquestes afirmacions en el marc de la primera reunió pública organitzada pel Govern per acostar a la ciutadania l’estat de la negociació de l’acord d’associació, que va reunir més de cinquanta persones.
El secretari d’Estat d’Afers Europeus va recordar que aquest acostament a la UE parteix de la necessitat de diversificar l’economia i que es va optar per un acord d’associació, que és més rendible que l’adhesió, seguint el model de Liechtenstein, una “història d’èxit”, ja que en aquest país s’han reforçat els sectors tradicionals i no ha patit augments demogràfics incontrolats ni inversions de risc. Davant la preocupació dels assistents a la reunió sobre l’impacte que tindrà l’acord en l’economia andorrana i les finances públiques, Riba va recordar que Andorra no haurà de participar als pressupostos de la UE i que si bé és cert que caldrà dotar les institucions de més recursos caldrà analitzar com fer-ho perquè no sigui inassumible. També va reiterar que la fiscalitat no forma part de la negociació i va avançar que ara s’estan analitzant en quins programes europeus vol participar el Principat (com ara l’Erasmus+ o el Life). En aquest sentit va indicar que la participació en aquest tipus de programes, que també poden fer referència a infraestructures o investigació, “és una de les grans contrapartides que Andorra pot demanar”. Així, va dir que el Principat hi haurà de contribuir amb fons però “si ho juguem bé” el país hauria de tenir un retorn superior al que hi posa.
El públic també va preguntar sobre el manteniment de les especificitats. Precisament sobre aquestes, Riba va refermar que el posicionament de partida d’Andorra és mantenir la situació actual amb les quotes de treball i va apuntar que, precisament, “els temes més delicats són la lliure circulació de persones i els operadors públics d’energia i telecomunicacions”, tenint en compte que es volen mantenir el monopoli d’Andorra Telecom i FEDA. Riba també va defensar que, “si ho sabem explicar bé, la UE és permeable a les especificitats”, però va afegir que això només amb un cert marge, ja que no tindria sentit voler estar al mercat interior si es demana el cent per cent.
A preguntes del públic també va explicar que l’acord d’associació té un impacte lleu en els comuns. Així, va dir que aquestes institucions potser tindran més feina en les etapes de la negociació que en la fase d’implementació. Amb tot, l’acord obrirà la possibilitat que aquestes institucions puguin col·laborar amb altres actors regionals o comarcals en projectes d’interès comú. A l’últim, Riba va apuntar que falten poc més de dos anys per tancar un text que posteriorment es portarà a referèndum. Entre els assistents es va demanar si seria obert als residents i el secretari d’Estat va indicar que si el que es fa és un referèndum només hi podran participar els nacionals andorrans.
