El Govern demòcrata i el rigor científic i matemàtic no van pel mateix camí. I és que la Llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030, que ha de permetre la desintervenció progressiva del mercat de lloguer, està “tècnicament mal feta” i conté “errors matemàtics de base” que la “desvirtuen completament”.

Així ho posa de manifest si més no el matemàtic i professor a la Universitat d’Andorra Florenci Pla, que des de fa un cert temps es dedica a repassar les diferents lleis aprovades pel Consell General i publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), moltes de les quals “estan plenes d’incorreccions i d’errors”. De fet, Pla ha recopilat tota aquesta feina en un volum que aviat veurà la llum i que evidenciarà que la “lògica política va per una banda i la lògica científica i matemàtica va per una altra”.

El darrer capítol d’aquest serial afecta com dèiem una llei que ha generat una gran preocupació entre la ciutadania com és la que acabarà desintervenint el mercat de lloguer. I concretament a l’article dos del text, que és on s’inclou la taula amb l’esglaonament per a l’actualització de rendes en cas de formalització d’un nou contracte d’arrendament d’habitatge, unes indicacions, error al marge, que per Pla, haurien d’haver “estat incloses en l’exposició de motius i no en l’articulat de la llei”.

I l’error rau en l’encadenat que ha previst el Govern per establir els augments de la renda en funció del preu del metre quadrat que s’estigui pagant actualment el lloguer, un esglaonat que comporta, especialment en les casuístiques que es trobin en la proximitat de l’inici i final de cada tram, que hi pugui haver gent que actualment està pagant un preu inferior al d’un altre per un habitatge similar i que amb la nova llei acabi pagant més que aquell que fins ara pagava una mica més. I és que si a l’hora de fer una carretera s’aplica la fórmula tal com l’ha aplicat el Govern amb les rendes dels lloguers “els vehicles bolcarien”, assegura Pla, que insisteix que els polítics simplement “haurien d’indicar de quin punt a quin punt volen anar, i després deixar que els tècnics facin la carretera”.

Així, agafant per exemple un habitatge de 100 metres quadrats i suposant un IPC del 4%, un llogater que pagués actualment 699,99 euros mensuals, passaria a pagar amb la nova llei 769,99 euros el primer any, 846,99 el segon, 931,69 el tercer, 1.024,86 el quart per acabar arribant al cinquè satisfent una renda de 1.127,34 euros. En canvi, amb un pis d’igual superfície i el mateix IPC, un llogater que abonés avui en dia 700,01 euros al mes pagaria, segons el càlcul previst en la llei, 763,01 euros el primer any, 831,68 el segon, 906,53 el tercer i 988,12 i 1.077,05 els dos darrers exercicis. És a dir, el llogater que avui pagava un cèntim més que l’altre pel seu habitatge acabaria pagant 50,29 euros menys que qui avui paga el metre quadrat un cèntim menys, una situació que, per Pla, “no té cap sentit”. I és que “es pot apujar el que es consideri però qui avui està pagant menys ha de seguir pagant menys també”.

Per això, si s’aplica la fórmula matemàticament correcta, diu Pla que apunta també que en lloc de xifrar l’increment “en un tant per cent cada any més l’IPC s’hauria d’haver establert l’IPC més tants punts percentuals”, el llogater que pagués ara 699,99 euros mensuals passaria a pagar amb la nova llei 769,99 euros el primer any, 846,99 el segon, 931,70 el tercer, 1.024,88 el quart i 1.127,38 euros mensuals el cinquè, a la vegada que el que avui paga un cèntim més (700,01 euros mensuals) abonaria 770,01 euros al mes el primer any, 847,02 el segon, 931,73 el tercer, 1.024,91 el quart i 1.127,41 el darrer any del període. Amb la fórmula correcte aquest segon llogater seguiria pagant una mica més que el primer, en aquest cas tres cèntims.

Concretament, Pla planteja que s’hauria d’aplicar un increment del 6% més IPC per a les rendes iguals o inferiors als set euros el metre quadrat, un augment d’un 1% més l’IPC per a aquelles rendes superiors als dotze euros el metre quadrat i per a aquelles rendes superiors als set euros el metre quadrat però inferiors als dotze caldria incrementar 13-R% més l’IPC, tenint en compte que la R és el que es paga a dia d’avui per metre quadrat.

Més enllà d’aquest error, que des de l’oposició tampoc es va veure o en tot cas no es va proposar corregir durant el treball en comissió del projecte de llei, el sorprenent, i greu a la vegada, és que no es tracta d’un error nou amb les lleis impulsades des de l’executiu demòcrata.

I és que no cal anar massa enrere, de fet a la Llei del pressupost per a l’exercici 2025, per trobar un nyap de les mateixes característiques, un nyap que aleshores sí va ser posteriorment corregit amb una modificació de la Llei del pressupost. En aquell moment, i segur que ho recordaran, es va voler fer també un esglaonament a l’hora de la revalorització de les pensions en funció de l’import d’aquestes. Així, les inferiors al salari mínim s’apujarien dues vegades l’IPC (5,2%), les que es trobessin entre aquest i dues vegades el sou mínim s’incrementarien el mateix percentatge que l’IPC (2,6%) i les que tinguessin un import d’entre dues i tres vegades el salari mínim, s’apujarien un 0,25 %. El resultat d’aquella taula? Fins a 107 pensionistes que no percebien la pensió que els pertocaria i a córrer per tenir enllestida, el juliol, una modificació d’aquell article de la Llei del pressupost per corregir la situació i amb caràcter retroactiu a 1 de gener d’aquell exercici.