El projecte de llei de modificació de la Llei d’agricultura i ramaderia, aprovat pel Govern a través del ministeri d’Agricultura i Ramaderia i el seu ministre, Guillem Casal, incorpora tres conceptes o canvis clau que afecten de manera directa al sector. En primer lloc, es planteja la creació d’un organisme de representació col·lectiu que actuarà com a “vehicle jurídic” per facilitar la relació o comunicació dels ramaders i agricultors amb l’Executiu a l’hora d’impulsar nous projectes o iniciatives que puguin ser considerades d’interès general, com ara el cultiu de cànnabis medicinal. Per tal que aquest organisme efectivament es pugui constituir, haurà de comptar amb més del 65% dels titulars d’explotacions agràries actives inscrites al Registre d’Explotacions Agràries i, a més, que en l’actualitat formin part d’una associació del país que tingui un mínim de 10 anys de trajectòria.

La segona modificació o implementació és la composició del Grup Agrícola o Ramader d’Explotació en Comú (Garec). Aquest nou concepte neix amb la voluntat de no solament afavorir, també, l’impuls de projectes i el reforç de l’activitat actual, sinó també de potenciar o contribuir al relleu generacional. El requisit perquè es pugui constituir un Garec serà que hi formin part un mínim de dues explotacions agràries i un màxim de cinc, i hauran de formalitzar l’entesa a través de la signatura d’un contracte. En aquest cas, cada actor haurà d’indicar quina és la seva aportació a l’activitat, ja sigui facilitant els terrenys, la maquinària o el bestiar, per exemple. 

La intenció del Govern amb aquesta iniciativa és que les diferents explotacions del Principat tinguin més facilitat a l’hora de sumar recursos per, consegüentment, millorar la productivitat, és per això que un Garec no actuarà com una mena de societat anònima, limitada o patrimonial, sinó, més aviat, com a cooperativa.

La darrera de les novetats del projecte de llei és la formalització del Nucli Zoològic d’Animals de Renda (NZAR). Bàsicament, incorpora el fet que tots aquells animals que estiguin destinats a l’autoconsum, és a dir, que no formin part d’una explotació ramadera, així com poden ser gallines, conills o cabres, per exemple, hagin d’estar inscrits al nou registre NZAR. El motiu o la seva raó de ser és procurar tenir un major control sobre aquest tipus de bestiar per tal de poder fer un seguiment de la possible aparició de malalties, les quals, potser, podrien ser malicioses tant per a la resta de la cabana com per als humans. A més, l’NZAR també estipularà d’una manera clara el fet que aquests animals estiguin únicament destinats al consum propi, per tant, es prohibeix la comercialització dels productes derivats, ja siguin ous, llet, llana o el mateix animal sacrificat.

Llei del cànnabis

Una de les principals qüestions que ha fet que el Govern es decantés o hagués de fer aquesta modificació de la Llei d’agricultura i ramaderia, la qual com hem mencionat té com a un dels principals objectius la diversificació del sector agrícola a través de nous cultius, és el fet de poder cultivar cànnabis amb finalitats medicinals al Principat. De fet, va ser durant la primera legislatura de l’actual Govern quan es van fer els treballs d’estudi per veure si era viable aquest tipus de pràctica al país, i després d’haver conclòs que sí, cal fer un marc legal per tal d’efectivament poder-lo dur a terme. Aquest serà la futura llei del cànnabis, la qual, en principi, entrarà a tràmit parlamentari en el proper període de sessions del Consell General.

Per ara, solament es planteja una única llicència per tal de poder explotar el cultiu de cànnabis, el qual es farà a l’interior d’una nau. Per tant, com a mínim de moment no veurem plantacions de marihuana en camps antigament ocupats per tabac, per exemple, ja que aquest tipus de cultiu requereix fer-se a l’interior. Això es podria produir en cas que en un futur es plantegen fer explotacions de cànem, el qual sí s’explota a l’exterior, així com ja es fa a diversos països europeus, com per exemple França, Itàlia o Països Baixos.

Tornant a la licitació del cultiu del cànnabis, tindran prioritat aquells agricultors que formin part de l’organisme de representació col·lectiu i que, a més, tinguin una especial rellevància o importància dins del sector primari del país en base al nombre d’explotacions i/o la diversificació de l’activitat. 

Dit en altres paraules, el nou organisme actuarà, també, com a filtre jeràrquic quant a l’adjudicació d’aquest tipus de nous cultius o dels que puguin aparèixer en un futur, “com el d’espígol amb finalitats aromàtiques”, posava com a exemple el ministre Casal. De moment, el que ha agafat embranzida és el cànnabis, el qual “s’ha treballat conjuntament amb el sector”, diu el ministre, “i sempre amb la voluntat de mantenir l’ecosistema del país, tot i que obrim la porta a incorporar noves indústries”.