El Comú de Sant Julià vol reduir la despesa i optimitzar els recursos humans

El comú de Sant Julià de Lòria ha aprovat aquest divendres una sèrie de reglaments de reestructuració de l'administració, d'acord amb la llei 9/2020 de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic que, segons ha explicat el cònsol major lauredià, Josep Majoral, tenen com a objectiu arribar a una reducció de la despesa i assolir una optimització dels recursos humans, permetent així dotar els treballadors de major "professionalització i objectivitat". El cònsol ha reconegut que "no són moments fàcils i l'administració s'haurà d'estrènyer el cinturó", però tot i això, ha remarcat que "no s'han tocat salaris ni tasques de ningú".

D'aquesta manera, amb l'aprovació d'aquestes normes jurídiques s'estableixen "unes regles clares de funcionament que acabaran amb els greuges que hi podia haver entre els funcionaris". La votació ha comptat amb l'abstenció dels tres consellers de Desperta Laurèdia (DL), manifestant que "ha faltat consens que permetés fer un intercanvi dinàmic de propostes i esmenes" i assegurant que "una comunicació més directa hauria permès evitar dubtes i esvair malentesos". A més, han criticat que la corporació només hagi deixat obert un termini de tretze dies per a la presentació d'esmenes que, per altra banda, el 90% d'elles han estat considerades favorablement.

Majoral creu que aquesta optimització de recursos s'assolirà totalment a finals del mandat, l'any 2023. Ha recordat que durant aquest temps, malgrat les crítiques de l'oposició, s'han dut a terme reunions de caràcter polític, altres amb els caps de departament i unes darreres amb molts dels treballadors, que han pogut expressar la seva visió. Entre els principals neguits del personal hi ha les graelles salarials, que finalment s'ha acordat no modificar les del tipus C, que són aquelles que corresponen al nivell més baix, però sí les més altes; també es demanava reflectir clarament al text que no es perdria cap complement de millora del qual disposen alguns funcionaris i, per tant, s'ha modificat el text per deixar clar el concepte, i en relació amb les franges horàries de les jornades laborals, en què els treballadors demanaven una homogeneïtzació, el cònsol ha explicat que "no hem pogut considerar aquesta opció" perquè s'ha de tenir en compte l'especificitat de cada departament, ja que "no és el mateix estar a tràmits que en manteniment". Per tant, s'han dissenyat tres blocs horaris en funció de les necessitats de cada servei.

Des de la minoria també han lamentat que el pla de finançament que acompanya els reglaments, necessari per veure a mitjà-llarg termini l'evolució de la despesa quant a personal, no se'ls hagi fet arribar amb 72 hores d'antelació, tal com marca la legislació, i l'hagin conegut al llarg de la sessió. Tanmateix, Carni Cairat també ha criticat "la manca de fluïdesa de la comunicació bidireccional entre treballadors i empresa" i "la manera de fer quant a la celeritat del pla, que podria haver generat més consens".

Més de 2 milions reconduïts a l'exercici 2021

Un altre dels aspectes que ha generat debat entre majoria i oposició ha estat l'aprovació d'unes despeses reconduïdes per a l'exercici del 2021. Majoral ha explicat que aquests diners corresponen a unes adjudicacions que el comú va fer durant el 2020 i que no es van poder finalitzar. Per tant, van quedar compromeses per aquest any. L'import arriba gairebé als 2.150.000 euros i entre les inversions més importants destaquen els treballs del cadastre i el dipòsit d'aigua potable de Nagol. "La resta són reconduïts d'imports relativament petits", ha assegurat.

Novament, la formació de Desperta Laurèdia s'ha abstingut de la votació assegurant que aquest import "pot comportar un deute important" per a la corporació, ja que es finançarà amb tresoreria i endeutament. És per aquest motiu que la minoria ha demanat altra vegada, tal com ja va passar en l'exercici del 2020, una "revisió del pressupost del 2021 per buscar l'equilibri financer al màxim possible", ja que "no seria responsable flirtejar amb el sostre d'endeutament".

En aquest cas, el cònsol major ha recordat que es tracta d'unes obres que ja es van iniciar l'any passat i que, per tant, "els diners estan compromesos". Es tracta, doncs, "d'un tràmit administratiu" necessari per poder finalitzar els projectes engegats.

Problemàtica amb la finalització de les urbanitzacions

La corporació laurediana també vol posar ordre en totes aquelles urbanitzacions de la parròquia, la gran majoria, que actualment no estan legalitzades a conseqüència de la manca d'acord d'alguns propietaris. La problemàtica data des de l'aprovació de la llei del sòl, i sembla que "alguns dels propietaris no poden o no volen fer front a la despesa per acabar la urbanització", ha dit Majoral. També existeix el problema que "no s'identifica" alguns dels veïns i, fruit d'això, la resta de privats "no poden acabar el carrer".

Amb tot, el comú ha aprovat per unanimitat una ordinació "per marcar clarament els procediments de l'administració per poder arribar fins al final", i acabar aquells treballs als quals, econòmicament, es pugui fer front. Un cas és la urbanització de Font de la Vall, a la qual el comú destinarà 20.000 euros per poder-la finalitzar perquè només hi ha dos privats que s'hi oposen. Posteriorment, es passarà la factura als propietaris, que hauran d'efectuar l'abonament corresponent. En cas contrari, Majoral ja ha anunciat que se seguiran els procediments corresponents, podent arribar fins i tot a estances judicials.

Aquesta problemàtica, que agrupa molts polígons, urbanitzacions i propietaris, "bloqueja el creixement de la parròquia" i elimina la possibilitat de construir si una urbanització no està acabada.

Altres acords presos al consell de comú

Durant la sessió del consell, també s'ha aprovat la modificació del Pla d'Ordinació i Urbanisme Parroquial (POUP), en el qual Cairat ha fet esment a l'adaptació de les noves alineacions de la carretera de Nagol, on "hi ha certes normes urbanístiques que no compleix en matèria de voreres i amplada de la carretera". Majoral ha recordat que es tracta d'un terreny privat a tocar del vial que resoldrà el tema de les voreres en el moment en què s'iniciï una edificació. Tot i això, es tracta d'un text provisional obert a propostes de millora.

També s'ha acordat per unanimitat facultar el comú per fer un nou pas a la part inferior d'una propietat ubicada als Horts del Riu, compensant aquest espai que és propietat d'un privat amb un altre situat a la part superior de la mateixa dimensió. Tanmateix, tots els consellers de majoria i minoria han estat d'acord en aprovar la protocol·lització del plànol topogràfic de la permuta efectuada l'any 1999 a la zona de Roques Rodones, i la delimitació comunal del terreny anomenat 'Comes del Guisal', situat al Quart d'Aixirivall.

Trencament entre Carine Montaner i Terceravia

Per últim, i preguntat sobre la decisió de Carine Montaner d'abandonar el grup parlamentari de Terceravia per formar el seu propi partit, Majoral ha reconegut que, "més enllà de respectar la seva decisió de marxar del grup parlamentari, a títol personal no comparteixo les formes que ha seguit", ja que el mandatari comunal recorda "haver signat el document en el qual ens comprometíem en deixar l'escó en cas de marxar del grup parlamentari".

Tot i això, el cònsol ha manifestat haver treballat sense cap inconvenient amb la consellera durant la seva estada al Consell General durant la primera legislatura i també durant els mesos que hi va ser present durant la segona. "Em quedo amb la persona que hi ha al darrere d'aquesta part política. Li desitjo molts encerts en el seu nou camí i partit polític", ha conclòs.