L’estudi encarregat pel Comú d’Andorra la Vella i el Sitca, el sindicat de treballadors de la corporació, per determinar la viabilitat de la implantació d’un sistema de prejubilacions voluntàries ofereix un resultat positiu. Segons conclou l’informe, encomanat fa més d’un any, la instauració d’aquest programa comportaria un estalvi per al Comú de 102.000 euros en els propers cinc anys.
El treball compara els costos salarials que l’administració hauria d’assumir fins a la jubilació de cada empleat en el cas actual amb els costos que hauria d’assumir en el cas que es posés en marxa aquest pla de baixes incentivades. D’aquesta forma es determina si hi ha dèficit o superàvit. Per calcular-ne la viabilitat es van fixar com a premisses que el treballador no faria cap mena d’aportació econòmica al programa, que per adherir-s’hi els empleats havien de tenir 20 anys d’antiguitat i una edat mínima de 50 anys i que les persones que s’hi acollissin rebrien un 2% per any treballat fins a un màxim del 70%. El president del Sitca, Cristian Asensio, va deixar clar que es van prendre aquestes premisses per valorar el resultat del pla en “el pitjor dels casos” i que, per tant, no vol dir que hagin de ser aquestes mateixes condicions les que s’acabin adoptant. Així va destacar que “és evident” que els treballadors acceptarien haver-hi de fer una aportació, tenint en compte que l’ordinació de funció pública del Comú d’Andorra la Vella regula que qualsevol mena de prestació ha de comptar amb la participació de les dues parts, un fet que milloraria els resultats.
En tot cas, ja amb les premisses utilitzades en l’estudi es conclou que a vint anys vista (des del 31 de desembre del 2014) es podrien acollir al programa 392 treballadors i que hi hauria dèficit si se substituïssin fins al 90% d’aquests. A partir del 80% els resultats ja serien de superàvit (en aquest cas d’uns 3,5 milions d’euros i amb les substitucions al 70%, d’uns 13 milions).
L’informe també presenta una estimació a cinc anys vista (del 2015 al 2020), un període en el qual es podrien acollir al pla 146 assalariats. Durant els primers dos anys el resultat seria deficitari però en els següents dos exercicis ja es farien les paus i el 2020 la corporació ja tindria un estalvi (de 102.000 euros). Això s’obtindria substituint vuit de cada deu treballadors que s’acollissin al pla voluntari de prejubilacions.
Des del Sitca es considera que el context econòmic complicat ha d’incentivar les accions que afavoreixen l’estalvi, tant per a la corporació com per als treballadors. Per aquest motiu s’indica que el programa “és sense cap dubte una bona iniciativa per aconseguir aquest objectiu”. El sindicat va destacar que per al Comú representa un abaratiment dels costos salarials futurs. A més és una eina que permet adequar la plantilla a les necessitats del moment (pel que fa al nombre i a la composició), dotar de flexibilitat el cessament de l’activitat laboral, afavorir la carrera professional de la resta de treballadors i premiar la fidelitat amb una sortida voluntària, així com millorar el clima laboral. També per als treballadors les prejubilacions són beneficioses perquè es continua cotitzant a la CASS i només implica cessar l’activitat laboral en l’àmbit públic.
Responent al cònsol major, Jordi Minguillón, el president del Sitca va remarcar que l’ordinació de la funció pública (que obliga a l’aportació de les dues parts) no és un escull en la posada en marxa del pla, ja que la filosofia del text és afavorir millores en les prestacions passives dels funcionaris. Així mateix va assenyalar que l’aprovació de les prejubilacions és una qüestió de cost i normativa legal i “en allò en què no estem d’acord és que el cònsol no compti amb la viabilitat, que és un concepte importantíssim”. Asensio va afegir que després de l’estudi falta una segona part, que és l’elaboració d’un reglament del programa. Aquí es fixarien quines serien les aportacions de les parts i quin ens seria l’encarregat d’estudiar la viabilitat de les baixes, cas per cas.
El president del Sitca considera que “l’aprovació del pla és una qüestió de voluntat política” i va lamentar que “no hi hagi l’interès necessari perquè sigui una realitat”.