La proposta de la delegació del Consell General a l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE-PA) per tal de crear dins l’organització una Xarxa de joves parlamentaris, liderada i impulsada pel conseller general socialdemòcrata Roger Padreny, no només està funcionant i és un èxit dins l’OSCE-PA, sinó que pot arribar a ser un exemple i a desenvolupar-se en altres institucions.

I és que el Consell d’Europa vol tirar endavant una iniciativa similar i per fer-ho s’ha fixat en la Xarxa de joves de l’OSCE-PA, motiu pel qual ha convidat Padreny, peça clau en la constitució de la xarxa i en la seva consolidació amb la creació del comitè executiu tot just el març passat, a la reunió de la Comissió d’Afers Polítics, que tindrà lloc el 13 de desembre vinent a París, per tal que expliqui la gènesi de la iniciativa i com s’ha anat bastint fins a la seva posada en funcionament.

En aquest sentit, Padreny, que veu amb “orgull” la invitació del Consell d’Europa, va destacar que “des del febrer del 2020, quan a Washington es va demanar la creació de la Xarxa de joves parlamentaris dins l’OSCE-PA fins ara que ja està creada, i tenim joves treballant així com un representant de joventut, és tot un trajecte”.

Pel conseller general socialdemòcrata, que el Consell d’Europa es fixi en aquesta iniciativa és l’evidència que “les coses estan funcionant”, a la vegada, que “altres institucions ho vegin també com una cosa positiva és també tot un honor i un orgull” pel que suposa poder anar al Consell d’Europa i “explicar el que hem pensat que pot ser exitós com a model”.

En aquesta línia, Padreny va recordar l’existència d’una resolució on s’apostava per “crear un model d’apropament de la feina feta per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa a les noves generacions”, un objectiu similar al que es va plantejar quan es va tirar endavant la xarxa de joves parlamentaris de l’OSCE-PA que era, d’entrada, que “els joves poguessin arribar a acords amb aquells punts que els conectessin” i, després, “fer arribar la tasca d’aquestes organitzacions internacionals, en aquest cas parlamentària, a les noves generacions”. I és aquest segon aspecte, “que s’entengui quina és la tasca d’aquests parlaments internacionals”, el que Padreny considera “fonamental”.

Quant al desenvolupament de la iniciativa, el conseller general socialdemòcrata va explicar que “la clau és que hem pogut treballar des de l’inici de baix cap a dalt, des d’una situació on no estava tan formalitzada la xarxa però on volíem veure quanta gent podria estar interessada, a la formalització i creació d’uns estatuts propis de la xarxa”.

Així mateix, Padreny va posar aquesta iniciativa en matèria de joventut de l’OSCE-PA com a “exemple que Andorra, en qüestions determinades, pot tenir incidència i pot ser un referent”. 


Només el 4% dels joves són membres de partits

Malgrat que més d’una desena part de la població adulta d’Europa té menys de 30 anys, únicament un 4% d’aquests joves són membres actius de partits polítics a la vegada que la seva representació als parlaments nacionals és igual de baixa. D’aquesta manera, i malgrat tenir els mateixos drets i obligacions, aquests joves  estan molt poc representats en tots els processos polítics i de formulació de polítiques institucionals, i tenen molt pocs mitjans per fer sentir els seus punts de vista sobre qualsevol decisió relacionada amb la societat on viuen. Això és si més no el que va constatar el Comitè de Cultura, Ciència, Educació i Mitjans del Consell d’Europa i que el va portar l’abril del 2021 a promoure una proposta de resolució per tal de crear un estatus de “soci juvenil” dins l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. És a partir d’aquesta proposta que arrenquen els treballs i que el Consell d’Europa es fixa en l’OSCE-PA.