És per justament l’endemà de Meritxell, el 9 de setembre, quan està prevista la propera reunió del Consell de la Unió Europea. I a l’ordre del dia hi consta l’acord d’associació amb Andorra i San Marino. I també hi ha prevista una nova reunió pel dia 16. “No és inhabitual” que el Consell de la UE es reuneixi setmanalment o quinzenal, “però sí” que hi hagi l’acord d’associació en l’ordre del dia, explica el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. I això demostra, malgrat potser encara no arribi la decisió sobre la naturalesa jurídica del tractat, que el dossier està entre les prioritats del grup de treball i que es vol donar compliment al mandat de la presidència danesa en el sentit que aquests treballs “no es poden eternitzar”.

Tampoc serà fins al setembre que es puguin tenir novetats en relació als informes que s’han d’elaborar des del Parlament europeu al respecte, el de la comissió de Mercat Interior i el de la d’Afers Exteriors. Segons Riba, “no haurien de tardar gaire” perquè ja s’han presentat les esmenes, que no haurien de tenir gaires complicacions al seu parer, i per tant s’espera que se’n faci la lectura al setembre, i sinó a l’octubre, “però no hauria d’anar més enllà”.

De la mateixa manera, el Pacte d’Estat per l’Acord d’Associació també atura durant aquest mes d’agost la seva activitat. Al setembre es reprendrà la dinàmica de reunions periòdiques, amb una freqüència més o menys quinzenal, que es valora positivament per part de la secretaria d’Estat i del gabinet del cap de Govern, ja que “la qualitat dels intercanvis és favorable”, o en tot cas, la dinàmica del grup “ha anat a millor”. Aleshores es reprendran els treballs per preparar el referèndum i al voltant de les negociacions sobre la gestió de les fronteres, a més de la represa del cabal comunitari. 

Justament aquest darrer va ser el tema que va centrar la darrera reunió del Pacte d’Estat. Es va presentar un “primer esborrany del calendari i de la metodologia prevista, incloent el nombre de noves lleis que caldria redactar” per a la incorporació de les normes que conformen l’anomenat cabal històric, que són un total de 3.983 referències normatives. Algunes d’elles ja s’han incorporat en l’ordenament jurídic andorrà, i la resta es pot fer via diferents lleis agrupant diversos actes normatius, de tal manera que amb menys d’una cinquantena de textos, “la qual cosa sembla plenament assumible”, afirma el Govern en un comunicat emès en nom del Pacte d’Estat.

D’altra banda, també s’ha explicat com funcionaria el mecanisme d’incorporació dinàmica de noves normes europees a partir de l’entrada en vigor de l’Acord. Aquest procés, informatitzat a través d’una eina de gestió de processos, preveu espais d’intercanvi i consulta amb els diferents actors implicats en totes les fases. Aquesta operativa permetria una millor participació en la fase de “decision shaping” de la UE, garantint la implicació de tots els actors i facilitant la incorporació i l’adaptació de les normes europees a la realitat andorrana.