El Consell General va efectuar l’any 2018 contractacions directes per un import global de 78.992 euros sense que hi hagués cap informe tècnic previ que justifiqués adequadament que podien acollir-se a aquesta forma d’adjudicació. 

Si més no, així ho remarca el Tribunal de Comptes en l’informe relatiu als treballs de fiscalització corresponents al tancament de l’exercici 2018 del Consell General, en què deixa clar que les despeses fetes a través  d’aquestes contractacions directes “eren susceptibles de ser contractades mitjançant concurs públic”.

Concretament, les despeses assenyalades pel Tribunal de Comptes, que ja ha incidit en aquesta qüestió en informes d’exercicis anteriors, corresponen a la contractació de primes d’assegurances (36.954 euros), serveis de neteja (13.199 euros), subministraments diversos (9.838 euros), serveis de manteniment (7.860 euros) i serveis de restauració (11.150 euros).

En les al·legacions presentades a l’informe, fetes arribar al Tribunal de Comptes el febrer passat, el Consell General justifica únicament dues d’aquestes despeses contractades de forma directa sense el concurs corresponent. D’una banda, els 36.954 euros abonats a la companyia Andorrana d’Assegurances, que s’afirma que corresponent a l’actualització d’una pòlissa que es va subscriure l’any 1985 juntament amb el Govern i que, en ser tan antiga, “permet disposar d’unes condicions econòmiques molt avantatjoses” i, de l’altra, els 13.199 euros pagats a Pronet SL. En aquest sentit, el Consell General explica que corresponen a un contracte per la neteja dels jardins i de les zones perifèriques de la Casa de la Vall que s’ha anat renovant,  ja que “permet disposar d’unes condicions de coneixement de les necessitats i econòmiques molt avantatjoses”. No obstant això, s’assegura que “s’estudiarà la forma d’integrar-lo en un projecte global de neteja i manteniment d’exteriors”. 

Pel que fa als pagaments a Bomar, Fité i Auró Jardiners i Granja Pastisseria Dolça, el Consell General manté que es va procedir a la contractació directa atenent que habitualment aquesta tipologia de despeses no excedeix l’import corresponent als contractes menors, fet que fa possible l’adopció d’aquesta forma d’adjudicació, o per la dificultat que presenta promoure la concurrència quan es tracta de contractacions amb un ampli marge de subjectivitat. Amb tot, s’admet que en l’exercici 2018 es va superar aquests imports, i s’atribueix a l’“increment de necessitat a atendre” que es justifica amb la celebració a Andorra de la 31a Assemblea regional Europa de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, que va aplegar prop d’un centenar d’assistents.

Nou toc pel fons mutual
Daltra banda, i de la mateixa manera que ha estat fent el Tribunal de Comptes exercici rere exercici, l’organisme fiscalitzador torna a posar de manifest que el sistema de fons mutual del Consell General, d’acord amb el qual es reté l’1% del salari als treballadors per cobrir la part de les incapacitats temporals no cobertes per la CASS, no té cap base legal sobre la qual se sustenti ni cap normativa que en reguli el funcionament ni determini els drets i les obligacions que genera.

A més a més, en l’informe s’incideix un any més en el fet que no s’incloguin al passiu del balanç les provisions per atendre els compromisos contrets derivats del complement de pensions de jubilació que el Consell General satisfà als seus treballadors i que caldrà atendre en el futur.

En les al·legacions presentades al Tribunal de Comptes, el Consell General repeteix les mateixes explicacions d’exercicis anteriors i explica que “està en estudi la reglamentació escrita del funcionament d’aquest fons mutual”, a la vegada que insisteix que “la situació actual i els antecedents disponibles porten que no es plantegin dubtes quant als drets i obligacions generats per cadascuna de les parts.

Pel que fa a la manca de provisions pels compromisos futurs pels complements de jubilació, el Consell General recorda que el 2014 es va procedir a la realització d’un estudi actuarial per tal d’enregistrar al balanç aquests compromisos i obligacions i que l’any següent s’inicià la fase de valoració i confecció d’una normativa per poder disposar del suport legal corresponent. Actualment, s’afirma en les al·legacions, “s’estan acabant d’enllestir els treballs tècnics”.

Tot i les explicacions rebudes, el Tribunal de Comptes, també com ja havia fet en els exercicis precedents, considera que les al·legacions aportades “no modifiquen els plantejaments evocats, ni aporten cap informació complementària que permeti modificar les observacions i conclusions a què ha arribat el tribunal després de l’examen de la documentació aportada”.