El cap de Govern, Xavier Espot, ha condicionat en reiterades ocasions la data electoral a la finalització de la tasca parlamentària. Doncs bé, aquesta ja té una data i és el 31 de gener, segons es desprèn dels acords assolits ahir per la junta de presidents, on per segon mes consecutiu no va ser present Espot, que ha previst donar sortida a totes les iniciatives legislatives que hi ha a tràmit (a excepció de la modificació de la Llei d’inversió estrangera) en les tres sessions parlamentàries programades per als dies 19, 30 i 31 de gener.

Es tracta d’una opció ja avançada ahir al matí pel president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, que es va mostrar confiat que “entre el 19 i el 31 de gener s’evacuïn el 100% de les lleis”, que empeny, o gairebé obliga, el cap de Govern a dissoldre la cambra la primera setmana de febrer, fet que, tenint en compte els terminis legals que preveuen que hagin de passat un mínim de 30 dies hàbils i un màxim de 40, portarien que els comicis generals se celebressin el 26 de març o el diumenge 2 d’abril, una possibilitat també apuntada al matí pel president del grup parlamentari independent, Ferran Costa, que apel·lant també als terminis, va apuntar que “no podíem anar massa més enllà del mes de març o abril”.

També abans de la reunió de la junta de presidents, Pere López remarcava que el treball legislatiu està força avançat i es mostrava convençut que en les tres sessions previstes “passin la totalitat dels projectes que hi ha a tràmit”. Així, pel president del grup socialdemòcrata, “té tota lògica, tot i que és decisió del cap de Govern, dissoldre el Consell i convocar eleccions en una data entre finals de març i com a molt el primer cap de setmana d’abril”.

Malgrat la coincidència dels grups parlamentaris i el calendari fixat per la junta de presidents, Espot evitava encara ahir pronunciar-se sobre una possible data dels comicis. “És que jo no tinc clar que el 31 de gener hàgim netejat tota la feina legislativa que tenim pendent”, va assegurar el cap de Govern, que d’acord amb el resultat de la junta de presidents va insistir que “quedarà pendent algun projecte de llei que el 31 de gener encara no s’haurà aprovat”. I en aquest sentit, va afegir que “haurem de valorar en aquell moment si aquests projectes de llei hi ha raó de ser perquè es puguin posposar durant uns mesos perquè es puguin entrar a tràmit parlamentari la pròxima legislatura o no, i en funció d’això doncs decidirem si es dissol el Consell General i convoquem eleccions”.

Sigui com sigui, la previsió de la Junta de presidents és enllestir la feina. Així, de cara a la sessió del dia 19 es preveuen fer passar 9 iniciatives, entre les quals destaquen la reforma de la imposició directa, el text de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina, el de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu, el projecte de llei d’avaluació ambiental així com la ratificació del Conveni d’Oviedo. Per al dia 30, es preveu, entre d’altres, el text dels autònoms, la modificació de la Llei dels agents de circulació comunals o el text que regula la iniciativa legislativa popular. I finalment, el dia 31, el pressupost, els CDI amb Txèquia i Mònaco i la ratificació de l’acord marc amb el Banc Europeu d’Inversions, entre d'altres.


L’adeu de Jover, decisió lògica i gairebé inevitable, però no la del seu substitut

La decisió del ministre de Finances, Eric Jover, de renunciar al seu càrrec després que es fes públic l’expedient obert per l’Agència Tributària a l’empresa Representacions Jover SLU, de la qual n’és l’administrador únic, per no presentar la declaració de l’impost de societats des de l’exercici 2019, és lògica i “gairebé inevitable”, segons van coincidir ahir a destacar majoria i oposició, que van diferir però a l’hora de valorar-ne el seu substitut, el fins ara secretari d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics, César Marquina.

El president del grup demòcrata, Carles Enseñat, va incidir en el fet que Jover hagués  comès un error, si bé “un error que no té maldat, ja que no hi ha una voluntat ni de defraudar ni de fer alguna cosa que sigui il·legal”. En aquest sentit, Enseñat, que va assegurar que en la seva decisió “hi ha una vàlua humana molt important”, ja que al final “no deixa de ser el ministre qui tutela l’Agència Tributària i per tant té una responsabilitat afegida amb la presentació de comptes”, va apuntar que “simplement és una persona que s’ha dedicat més a l’Administració general, al Govern i al ministeri de Finances que a la seva pròpia empresa”, i que tot i l’error “no el podem culpar per això”.