El Consell General votarà avui mateix el projecte de llei d’aplicació de sancions internacionals després que fos aprovat ahir pel Govern i entrat a tràmit parlamentari per la via d’extrema urgència i necessitat, un text que permetrà que Andorra es pugui sumar a les sancions financeres a Rússia i Bielorússia proposades per la UE.

Així ho va explicar el ministre portaveu, Eric Jover, que va destacar que malgrat que el text s’impulsa arran d’una situació molt concreta com és l’agressió bèl·lica de Rússia a Ucraïna i la voluntat que les sancions puguin tenir “un impacte que ajudi a aturar el conflicte”, la idea és que pugui servir també de paraigua de cara a l’aplicació de sancions internacionals que per a d’altres situacions puguin plantejar organismes internacionals com són les Nacions Unides o la Unió Europea.

Jover, que va recordar que aquesta mena de mesures coercitives en l’ordenament jurídic vigent només estaven previstes en àmbits com són “la lluita contra el terrorisme o la proliferació d’armes de destrucció massiva”, va  detallar que amb la llei, únicament de vuit articles i una disposició final, es faculta el Govern per aplicar mesures restrictives associades a les sancions internacionals proposades per l’ONU, la UE o altres organismes destinades a garantir el respecte del dret internacional.

D’aquesta manera, el text faculta el Govern per, via decret, dictar les mesures restrictives, de les quals n’haurà d’informar la comissió legislativa de Política Exterior. Les mesures poden restringir directament o indirectament el tràfic de béns, serveis, pagaments i capitals, i bloquejar actius financers i els intercanvis científics, tecnològics, esportius i culturals, i es podran aplicar tant a persones físiques com jurídiques, així com a estats que operen en territori andorrà. En aquest sentit, el ministre va recordar que el llistat proposat per la UE “inclou unes 700 persones físiques i una seixantena de jurídiques”. El text, que estableix que el decret amb les mesures hagi d’incloure un annex amb el nom dels afectats i una breu motivació, faculta el Govern per encarregar, també via decret, la promoció, seguiment i fiscalització de les mesures a d’altres institucions públiques, a la vegada que avala que els òrgans de control puguin cooperar amb les autoritats estrangeres competents.

Finalment, el projecte de llei estableix sancions administratives per qualsevol incompliment de les obligacions del text,  incompliment que, davant l’absència d’una normativa sectorial, podria ser sancionat amb una multa d’un milió d’euros en funció de la gravetat i el perjudici reputacional a l’Estat.


Els excaps de Govern troben encertada i lògica la mesura

Els excaps de Govern avalen la decisió de l’executiu de Xavier Espot de sumar-se a les sancions financeres a Rússia i Bielorússia proposades per la UE arran de la invasió a Ucraïna, una decisió que consideren “encertada i lògica” i, en algun cas, que fins i tot “hauria d’haver-se pres abans”.

“El Govern està actuant correctament i difícilment podia fer una altra cosa de la que està fent”, va assegurar Antoni Martí, que va advertir que som davant “un conflicte molt preocupant” i va incidir en la importància que “quedi un marge per al diàleg i per aturar la guerra”. Així mateix, Martí, que va admetre que el paper polític d’Andorra a nivell internacional “és insignificant”, va apuntar que el país pot jugar “un rol important, sempre en la nostra escala,  en el tema de l’acollida de refugiats” i a poder ser exemple per a altres països.

Per la seva part, Jaume Bartumeu es va mostrar “absolutament convençut” que el que havia de fer Andorra “és posicionar-se al costat de la UE” i per tant també al costat del “president francès i copríncep Emmanuel Macron”. L’excap de Govern, que considera que  es podria haver pres les mesures abans, va remarcar que aquesta posició d’“oposició frontal a la guerra” ve també avalada pels mateixos posicionament que han adoptat Suïssa, Mònaco i San Marino.

Albert Pintat, que va incidir en la “gran responsabilitat” que té el cap de Govern en un moment on el país “ve de tres crisis com la de BPA, el coronavirus i ara aquesta perquè afecta la seguretat”, va remarcar que Andorra “no ha de ser una illa” respecte al seu entorn i que ha de ser “al costat del seu copríncep”, en referència a Macron i al paper que està jugant en aquest afer. Pintat, que va donar el seu “total suport al que decideix el cap de Govern” i va dir que “és hora que tot Andorra faci costat al cap de Govern”, va admetre que es tracta d’un “tema delicat” i que cal veure com s’apliquen aquestes sancions, si és finalment el cas.

Finalment, Marc Forné es va mostrar “d’acord” amb la decisió del Govern i que facin una llei per donar cobertura a aquesta decisió. “El Govern fa bé, i farà bé el Consell General d’adoptar-ho”, va assegurar l’excap de Govern, que va incidir en el caràcter “inèdit” de la situació i va assegurar que “és també significatiu que països com Suïssa i els nòrdics, que han mantingut una llarga neutralitat, ara es manifestin molt a favor d’Ucraïna”. Forné, que va apuntar al problema que pot suposar per a Europa l’excessiva dependència del gas rus, va destacar que ens trobem davant “una lluita de civilitzacions, la democràtica i la dictadura russa”,  i va lamentar que “la ciutadania russa ha viscut sempre en una dictadura: la del tsar, la comunista i ara la de Putin, no coneixen la democràcia”.

Contrast amb els veïns
Tot i avalar la decisió del Govern, aquesta no ha estat compartida per Xavier Espot amb els seus predecessors a diferència del que ha passat als països veïns, on Macron sí va contactar amb Sarkozy i Hollande i Pedro Sánchez amb Aznar i Zapatero.