El Consell General va acordar ahir, amb el suport de tots els grups parlamentaris, prendre en consideració la proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament presentada pels consellers socialdemòcrates, tot i les crítiques adreçades al text. Aquestes van girar a l’entorn, principalment, de la manca d’adequació de la proposta a la realitat del país i el fet que no s’hagi tingut en compte l’impacte econòmic en l’administració i la seguretat social, a banda de ser massa restrictiva, ja que se centra en els sectors tecnològic, biotecnològic, el medi ambient i l’economia verda i les energies renovables.
En aquest sentit, el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va exposar que, tot i compartir l’objectiu de la llei, el text conté incoherències amb el marc jurídic perquè per fer-la s’ha basat en la llei espanyola. Així, va apuntar que hi ha figures que no existeixen a Andorra o el fet que el Govern no té potestat pedagògica en tots els sistemes, entre d’altres. A banda es va mostrar partidari de no limitar-la a certes activitats i regular el crowdfunding amb una norma pròpia, al mateix temps que va insistir en la necessitat de valorar l’impacte que les mesures adoptades tindrien per a les finances públiques i de la CASS. “No es pot fer una llei sense tenir les implicacions d’aquesta llei”, va dir. El ministre també va indicar que es tracta d’un text fet a correcuita i que ara requerirà molt treball adaptar-lo.
Per la seva banda, el conseller general demòcrata Carles Jordana es va mostrar “decebut” pel contingut de la llei, “una barreja de legislació espanyola amanida amb salsa andorrana”, va afirmar, ja que, segons va indicar, el que s’ha fet és transposar normatives de l’Estat veí sense adaptar-les a les especificitats andorranes. Així, va exposar que “heu volgut fer un titular, ser capdavanters. Si esteu de mercadeig molt bé”, i va afegir que “cal una llei però no aquesta”.
També el grup parlamentari liberal considera que la llei no s’adequa a la realitat andorrana. El conseller general Joan Carles Camp va destacar que s’ha fet un “copia-enganxa dels veïns del sud”. Amb tot, va felicitar el PS per la iniciativa, ja que Liberals ho portava al programa electoral, encara que el text “és millorable”. De fet, va apuntar que la llei és discrecional, que el crowdfunding trobarà dificultats per aplicar-se, que cal fer la llei més entenedora i que no es poden limitar les ajudes a certs sectors. Precisament sobre la voluntat de potenciar les empreses de l’àmbit tecnològic, Camp va retreure al Govern que encara no hagi materialitzat un element fonamental per a aquest sector com són els acords amb PayPal, Apple o Google quan en període electoral ho donaven per fet. “Ens venen la pell de l’os abans de matar-lo”, va criticar.
Pel conseller general d’SDP, Víctor Naudi, la proposició de llei presentada pel PS “haurà de ser millorada però té el mèrit de buscar la millora del teixit econòmic”. Quant als canvis que caldria introduir-hi, SDP aposta per obrir-la a tots els emprenedors, no només els nous, i als sectors tradicionals. També remarca la necessitat d’eliminar disfuncions en l’àmbit fiscal i en immigració (quan es parla del visat per a treballadors estrangers). A l’últim defensa que la regulació del crowdfunding es faci en una llei específica. Liberals i SDP també es van mostrar crítics amb el Govern quan assenyala l’evolució positiva de les empreses.
A l’últim, el conseller del PS Gerard Alís va destacar que es tracta d’un text innovador i ambiciós que pot beneficiar l’activitat econòmica i va exposar que el text podrà ser millorat a través d’esmenes a l’articulat. Al mateix temps va destacar que “la importància no és en què s’inspira la llei, sinó si és beneficiosa o no”. En aquest sentit va indicar que ha estat ben rebuda pels agents econòmics.
Aprovada la proposició de llei de creació del Grup d’Exsíndics i Ex-consellers Generals
El Consell General també va aprovar la proposició de llei presentada per totes les forces polítiques que converteix l’actual Associació d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Aesco) en una entitat institucional d’utilitat pública i d’interès general, amb personalitat jurídica pròpia, denominada Grup d’Exsíndics i Ex-consellers Generals (Gesco). Els grups van destacar que el text dona valor a la tasca feta per l’entitat. També van subratllar el fet que, a petició de dues terceres parts dels consellers generals en exercici i a través de la junta de presidents, el Gesco podrà emetre informes sobre qüestions que es trobin en tràmit parlamentari al Consell General, especialment en aquelles matèries que ja poguessin haver estat tractades en anteriors legislatures, si bé aquests informes no tindran caràcter vinculant. Finalment, també va ser aprovada per unanimitat la proposta d’aprovació de la ratificació del protocol addicional del Conveni contra el Dopatge. Permet el reconeixement mutu dels controls antidopatge mitjançant la signatura d’acords bilaterals entre els països, harmonitzant les condicions, entre altres aspectes.
