“Celebro la conclusió de les negociacions de l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea”, que “s’han pogut cloure amb èxit i aprofitant un moment polític que podríem qualificar d’únic i irrepetible, i permetran tenir més a prop l’objectiu de fer d’Andorra un país més resilient i més sostenible”. Clar i català, el suport expressat per l’arquebisbe i copríncep Joan-Enric Vives, que semblaria inclús haver encetat així la campanya en favor del sí al futur referèndum. Això en el parlament de la tradicional recepció a les autoritats andorranes. “Expresso el desig, i ho demano al Govern i al conjunt de les forces polítiques que avui esteu aquí representades, que sapigueu apropar a la ciutadania d’Andorra la importància del moment que vivim i la transcendència de la decisió que caldrà prendre”, hi afegia. Ítem més: “No és el mateix manifestar, en un context internacional dinàmic i incert, que Andorra decideix ser un Estat associat a la Unió Europea que, per contra, decidir romandre un país tercer”. L’educació i, evidentment, l’habitatge, van ser les dues altres qüestions destacades pel copríncep episcopal. A banda d’encoratjar els cònsols electes, personificats en una molt somrient Laura Mas (per ordre protocol·lari hauria d’haver estat el canillenc Francesc Camp, però va delegar): una victòria tan aclaparadora la seva, en destacava, “que quasi no hi ha ni seients”. 

I com valoren el missatge els seus destinataris immediats? El cap de Govern, Xavier Espot, recollia immediatament que “ha deixat molt clar que és un projecte de futur per a Andorra”. Per tant, “estic absolutament d’acord i alineat amb les seves paraules, i ell parla amb coneixement de causa perquè han estat associats a les negociacions durant aquests vuit anys i escaig”. La interpretació del cap de l’Executiu, que el copríncep “deixa molt clar” que un futur fora d’Europa “és un futur incert i molt menys pròsper”. Aprofitava, doncs, les declaracions posteriors, a la premsa, per agrair-li el suport. Encara que falta “molta feina de pedagogia”. Acord absolut, doncs, “igual que estic absolutament d’acord que la prioritat domèstica és la de l’habitatge”. 

Des d’aquesta Concòrdia que li ve trepitjant els talons, però, la sintonia expressada per Cerni Escalé no era tan efusiva pel que fa a la UE. Destacava la figura del copríncep pel que representa per a Andorra, però considerava les seves paraules “com a línies generals” per a una posterior interpretació. “Sabem la importància que Europa té, sabem la importància de les relacions bilaterals, però cal un debat sobre l’acord que, certament, no serà avui”, puntualitzava. 

Quant a l’habitatge, reiterava l’aposta per un impost elevat sobre l’especulació immobiliària, que consideren a l’arrel del problema, i “no pot ser que [en aquestes compravendes] es pagui un 15%”. 

Negociacions salarials
No figurava al discurs de Vives, però l’actualitat de la jornada venia marcada per la falta d’acord sobre salaris entre els agents socials i que la pilota estigui ara al teulat del Govern. “Ara nosaltres ho hem de treballar amb calma, mirar fins a quin punt s’han atansat els posicionaments entre sindicats i patronal, què demanen cadascun, què és o no assumible, i què és bo per a l’interès general del país”. Tenint en compte, puntualitzava, la viabilitat empresarial d’una banda i “les persones més necessitades de protecció” de l’altra. “Intentarem assolir la decisió més justa i equitativa”, especialment per als sous més baixos, “sigui amb tretzena paga o via increment salarial”.