El cost econòmic de Sumar i els drets laborals, dubtes que Lladós no resol

Aquella ínfima partícula que ha posat en escac la vida de tothom s'ha erigit també en protagonista de l’últim ple de l’any al Consell Comarcal de l’Alt Urgell: pendent d’una PCR, l’actual vicepresident i alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, no ha pogut assumir el relleu en la presidència tal com estava pactat, atès que la presa de possessió ha de ser presencial. Josefina Lladós ha, per tant, ajornat la renúncia. Amb el punt estrella a l’ordre del dia posposat, la resta va desfilar per qüestions ordinàries, passant per una insòlita polèmica a costa de la moció de Compromís sobre el respecte a les persones LGTBI (al rerefons, la parella de Cava que va denunciar assetjament homòfob) o els hits del quadrienni –com la depuració de les aigües, o més aviat la seva manca-. La proteïna ha arribat novament a compte del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i en temps de descompte, als precs i preguntes: Carlota Valls (Compromís) s'ha interessat per qüestions com les dificultats que les treballadores subrogades estan trobant per blindar, garantir, que entraran a Sumar amb els seus drets intactes, preocupació que Lladós ha despatxat expeditivament descarregant-la en el secretari. 

 

El cost que suposarà el desembarc de l’empresa en el servei ha eestat una altra de les preocupacions expressades per Valls, que ha quedat sense cap mena de resposta. Si al pressupost de l’Ajuntament de la Seu, aprovat dimarts, la partida dedicada a l’empresa puja de 10.000 euros el 2021 a més de 40.000, i la justificació rebuda, segons Valls, és que “la contractació encarirà el servei”, aleshores en quant s’incrementarà la despesa al Consell, s'ha preguntat. A banda, les dietes d’alcaldes i regidors per assistir a reunions.  Per concloure: “Amb aquests diners, quina plantilla pròpia tan maca hauríem pogut fer”. Sobre el pretès increment salarial de les treballadores externalitzades, l'ha titllat d’insultant: 50 euros bruts. 

 

Més plantejaments han trobat només el silenci presidencial. Com el del valor del vot que el Consell Comarcal obtindrà amb la compra d’una acció: un 0,05% del total, atès que “el vot és per participació i l’empresa en té 1.916.  

 

Un altre dels temes, també recurrents, que Valls ha tornat a posar sobre la taula és el dels ajuts a famílies de la comarca en les matrícules  d’extraescolars a la Seu. Aquí Lladós sí que ha ofert arguments. “Cada ajuntament és sobirà per decidir quins ajuts atorga”, ha respost, “i vostè està demanant que s’adjudiqui una ajuda directa a una família concreta”. En canvi, ha argumentat, l’obligació dels consistoris és establir subvencions “que siguin al màxim  d’universals” i potser el debat seria si s’ha de subvencionar a qui porta els fills a activitats a la Seu “mentre molts altres no tenen ni aquesta opció”. El debat, extens, l'ha puntualitzat Carme Lostao, alcaldessa d’Oliana: des del seu punt de vista s’hauria de preguntar als serveis jurídics si un ajuntament pot bonificar les taxes d’un altre. 

 

Uns quaranta minuts, de l’hora i cinquanta-sis de durada del ple, s'ha dedicat a discutir una moció que a ulls estranys hauria semblat ràpida de solucionar: la de Compromís “en defensa de la tolerància i del respecte cap a les persones LGTBI al Pirineu”. Al rerefons, una parella homosexual del Querforadat, municipi de Cava, que va denunciar assetjament per part  d’un veí. En principi, els consellers socialistes volien que es condemnés qualsevol acte d’homofòbia a la comarca, s’expressés “escalf” a aquestes dues persones i que es dugués a terme campanyes de conscienciació, això grosso modo. 

 

“Suport i escalf en tindran”, ha replicat Lladós. Però a partir d’aquí ha tret el bolígraf vermell per enumerar, corregir i puntualitzar. Sense transacció, la moció ha quedat aprovada, amb l'abstenció dels grups de l'equip de govern. 

 

Per què? A la presidenta no li han agradat les al·lusions a certa manca de recursos a les comarques pirinenques, entre d’altres. També ha qüestionat que al rerefons del conflicte viscut per la parella hi hagués una altra cosa que “un conflicte veïnal”, independentment de l’orientació sexual dels afectats. El matís homofòbic s’hi hauria incorporat després, ha apuntat, en fer-se el cas públic a través dels mitjans de comunicació. La presidenta del Consell Comarcal també ha preguntat a la portaveu de Compromís per les fonts amb qui s’hauria entrevistat abans d’elaborar la moció, en particular, l’Ajuntament de Cava. “Em deixa molt clara alguna cosa el fet que no em vulgui contestar”, li ha etzibat. Sense pensar en allò de la palla a l’ull aliè.