Les quatre llistes que concorren, dues noves de trinca, auguren un escenari molt fragmentat .,

La clau de les eleccions serà a Sant Julià el destí final del miler llarg de vots lauredians que fins ara semblaven patrimoni exclusiu de Terceravia i que amb l’harakiri que va practicar la nit de diumenge el partit de Josep Pintat busca ara noves sigles. Els principals beneficiaris del nou panorama electoral haurien de ser –se suposa– els partits decantats al centredreta, assenyaladament un DA que compareix amb una política en alça com ho és la secretària d’Estat de Salut en funcions, Helena Mas. El problema és situar en l’esquema tradicional dreta-esquerra dos partits nous de trinca com ho són Concòrdia i Andorra Endavant.

La situació era molt més diàfana fa quatre anys; avui, sense Terceravia i amb quatre llistes a la territorial, el més sensat és augurar un escenari molt fragmentat i una victòria ajustada. Cal no oblidar que el 2019 el PS, aleshores en coalició amb Liberals en aquella estranya parella que van batejar amb el nom de d’Acord, van donar el sorpasso i van quedar en segon lloc, relegant els taronja a una molt discreta tercera plaça. Ara compareix amb SDP i el líder de la llista, Gerard Alís, es curava en salut davant del mutis de Terceravia. “Veurem quina lectura en fa la ciutadania, però per a una força progressista com la nostra, Sant Julià, de tradició conservadora, sempre és una parròquia complicada”. Alís apel·lava al mantra que la unió de les esquerres respon al clam ciutadà per un canvi “que ara és possible”, i feia una lectura generosa del llegat de Pintat al Consell General, “on ha posat sobre la taula la falta de transparència en el debat sobre l’acord d’associació que nosaltres també hem denunciat”.

Mas ha mantingut un to més neutre, telegràfic, i ha destacat l’“equilibri” de la candidatura demòcrata –amb Liberals com a soci menor– que combina “gent jove però amb molta experiència i cares noves i amb moltes ganes de treballar, explicar el programa i fer-lo arribar a tota la ciutadania”. Ha passat de puntetes per l’espantada de Pintat i ha apel·lat tant a l’“aval” de la feina feta als tres últims mandats taronja com als “nous projectes i nous reptes que tenim endavant” i que, cal suposar, desgranaran durant la campanya.

La saba nova la posava Pol Bartolomé, número 1 de Concòrdia, que s'ha reclamat hereu de la feina feta per Desperta Laurèdia al Comú i que ha animat la “ciutadania” –el genèric inclusiu és ja reglamentari al discurs polític– a “mobilitzar-se, participar i votar perquè la legislatura que tenim al davant serà decisiva i tots els partits hem d’estar a l’altura amb propostes rigoroses”. Bartolomé ha advertit que el moment és “excepcional”, i ha dit que Concòrdia ha vingut a aportar un “nou aire d’esperança” al país i també a la parròquia, “que volem tornar a posar al centre del debat polític al Consell General, fer-hi valer els interessos lauredians”. Ha fugit del messianisme i ha fet ús del sentit comú. “No volem obrir un nou capítol en la vida política andorrana, però cal regenerar-la, donar-li un nou impuls i anar una mica més enllà, i creiem que hi ha marge per fer les coses millor”.

Montaner sospita

La sorpresa –relativa– i la incògnita –majúscula– l'ha protagonizat la candidatura d’Andorra Endavant: no han comparegut els caps de llista: Blanca Martínez i Marc Ferreiro, sinó la líder i l’ànima del partit, Carine Montaner, que juga a casa i ho sap. “Defensarem el que sempre he defensat: tornar el poder al poble, reformar la justícia, convocar referèndums i resoldre el gravíssim problema de l’habitatge”. Fidel al seu estil, Montaner s'ha confessat “molt sorpresa” per la renúncia de Terceravia. “És curiós, no acabo d’entendre que el senyor Pintat no hagi sigut capaç de tancar una llista territorial. Potser hi ha pactes ocults al darrere...” El cònsol Josep Majoral, cap de llista territorial fa quatre anys per la formació de Pintat, li treia ferro i negava mans negres. “Teníem llistes tancades a diverses parròquies, així que la decisió no s’ha pres perquè no tinguem gent, sinó per coherència i per prudència, venen temps complicats i vam considerar oportú quedar-nos aquest cop al marge”. Al preu de deixar 1.142 vots orfes a Sant Julià.